and the winners are..

per ordre d'arribada,


LO RAT  que va dir de la pintura:  la Venus amb els ulls esbatanats i les alguetes damunt la closca està molt més mona que la rosseta del Botticelli i que se li nota que néixer a ka la mar li prova molt. 
Al comentari que vaig esborrar per no donar pistes, havia dit: No hi ha res com renèixer Renaixentista a ca la mar.

ASSUR  explica:  L'obra de la qual n'has mostrat una divertida "versió kalamarsiana" és "El naixement de Venus", de Sandro Botticelli. La "Venus-kalamar" sobre la petxina és qui m'ha donat la primera pista, la qual he anat confirmant, primer, amb la Nimfa-Primavera-kalamarsiana, que l'espera amb el mantell vermell a la platja i, ja després, no m'ha costat d'identificar al Zèfir i a la Cloris, també "kalamarisans", a la dreta de la deessa.

TITUS  escriu:  Es una recreación cefalópoda del original de Botticelli y como no se me ocurre ninguna crítica, me conformaré con apuntar que es la única versión que conozco de esta obra en la que uno no debe preocuparse por su salud mental si por un momento piensa en comerse a los retratados rebozados en harina.


PERE O.  diu:   “El naixement de Venus”..Vols que critiqui Botticelli????Doncs...el calamarsets semblen de massapà...panallets acuàtics amb un destí dolç dins d’una boca...donat això tot m’ho imagino comestible...la meva crítica serà doncs: nyam-nyam

 Proust!!!

ALLAU   m'envia,   Diria que es tracta d'El Naixement de Venus de Boticelli, però no el recordava així. És una adaptació nostrada? Almenys els cefal·lòpodes protagonistes sembla que duguin barretina (és un homenatge a Dalí?) La calamara protagonista sembla que està practicant ioga i la que l'acull des de la costa li està oferint un forro polar (o és Damart Technolactyl?) A la platja, algú ha celebrat una mariscada. Potser l'escena passa a la Barceloneta abans de les olimpiades (això ja quadraria amb el tema clàssic). I que algú regui les plantes, que fan pena.

L'OBRA

Totes dues obres són El Naixement de Venus, la segona versió d'Articulate Matter, amb calamars de goma, i collage de materials diversos, evoca directament al quadre de Sandro Botticelli, per la posició dels personatges, la petxina i el vent que bufa Zèfir, bellugant el mantell de Flora i els cabells-algues de Venus.

LES PISTES


El mite explica que Venus va arribar a Xipre a sobre d'una gran petxina lliscant per l'escuma de l'aigua, i que havia nascuda al mar quan els ous d'Urà, tallats amablement pel seu fill Cronos, van caure al Mediterrani.


Ottorino Respighi (1879-1936) va composar el "Tríptic Botticelliano", sobre els tres quadres de Botticelli, "La Primavera", "L'Adoració dels Reis Mags", i "El Naixement de Venus", on destaca una melodia de flauta i clarinet sobre la corda, ornamentada pels cops de celesta i arpa, fins la fusió del vent fusta i el piano final. L'escoltem amb l'Orquestra Filarmònica de Londres, dirigida per Geoffrey Simon:

Zèfir és el déu alat del Vent que bufa al costat de la brisa Cloris, i també és el nom del mico que acompanya a Babar en les seves aventures des dels primers llibres de J Brunhoff pare, dels anys 30. 




Tannhäuser, el trovador, a l'òpera de Wagner, s'està una temporadeta gaudint dels plaers i venerant (mai millor dit)  la Deessa Venus, amb qui té tota mena de disputes quan a ell li arriben de cop els penediments per tanta disbauxa.








LES CRÍTIQUES
Donat que les explicacions dels guanyadors són de gran interès, totes, proposo que voteu la que trobeu més original a l'enquesta i jo, en cas d'empat, decidiré.