viernes, 23 de abril de 2010

apunts del Rosenkavalier


Cartell pel MET de l'artista pop Richard Lindler

Ara que celebrem Sant Jordi, també cavaller de la rosa, vull acostar-me a l'òpera de Strauss del 1910 i fer un post preparatori com aquells que fan a Un País Llunyà, encara que el meu serà molt més modest. Li dedico especialment a na Mies, amb qui  gaudiré d'aquesta obra el 28 de maig.
La producció que veurem al Liceu la firmen Michael Boder (director musical) i Uwe Eric Laufenberg (escena) des de l'òpera de Dresden i que ja té la seva versió en DVD que valora Joaquim a dvd Rosenkavalier . La música és menys avantguardista que la de les anteriors òperes de Strauss, però és plena de colors, detalls i refinaments i té moments caòtics i atonals. També fa servir com Wagner, motius per a cada personatge d'una trama sexualment confusa. A la seva estrena en Thomas Mann la va criticar dient: "Quatre hores de soroll per una broma encantadora!"

1.obertura amb els temes d'Octavian, enèrgic i de la Mariscala, més nostàlgic. Carlos Kleiber, conductor Orchester der Wiener Staatsoper Vienna, 1994



2.Di rigori armato il seno és una ària italiana del cantant, plena de lirisme, que interpreta el nostre estimat Kaufmann, al primer acte, i que evoca el s XVIII contrastant amb el diàleg entre el baró i el notari:



3.Al final del primer acte, la Mariscala canta Da geht er hin, un monòleg íntim, acompanyat per instruments solistes. Aquesta versió de Solti i Kiri Te Kanawa al ROH és de 1986:




4.Al segon acte destaca la coneguda i brillant presentació de la rosa de plata en 2 versions diferents: una de Vesselina Kasarova (Octavio) i Malin Hartelius (Sofía) ambThe Zurich Opera (Orquesta) i Franz Welser-Möst (Director)



La segona, amb les magnífiques Sophie Koch (que farà d'Octavian al Liceu, també) i Damrau. Christian Thielemann direigeix al 2009 la Münchner Philharmoniker.




5.En aquest mateix acte apareixen uns intencionats valsos per indicar l'anacronisme del personatge del barón Ochs, cantat per Kurt Moll:




6.el trio final dels 3r acte és el moment sublim de l'obra, on la Mariscala renuncia a l'amor. No podia faltar la gran Elisabeth Schwarzkopf, acompanyada de Sena Jurinac i Anneliese Rothenberger, del film de P. Czinner (1960), i Karajan dirigint la Filarmònica de Viena.




Actualització del post, 9 maig 2010 amb aquests afegits:
1.No us perdeu l'extens post de Joaquim a in fernem land
2.Després de sentir la conferència de Radigales a la sala del cor del Liceu, us passo l'audio del seu programa d'avui que ens il.lustra sobre l'òpera amb la calidesa que ho va fer dimarts passat:

Radigales- rosenkavalier 1
Radigales- rosenkavalier 2

3 comentarios:

  1. Quina sort! Fa la tira que no veig cap òpera al Liceu. Però per compensar espero poder anar dimarts a l'Auditori per escoltar l'Ainoa Arteta. Ja t'explicaré...

    ResponderEliminar
  2. Quina sorpresa m'has donat Lula!! gràcies per la dedicatòria; un post molt currat. Em fa molta il.lusió tornar al Liceu, ja toca! A més de l'òpera serà un cap de setmana molt intens: concert de Jamie Cullum, el primer del meu fill gran, i esper que també ens marquem un teatre tu i jo.
    Fins aviat i enhorabona pel post, m'encanta.

    ResponderEliminar
  3. gràcies, Mies
    a mí si que em fa il.lusió anar amb tú a ver aquest femení cavaller!

    ResponderEliminar