
...
Ja hem pogut aplaudir amb entusiasme aquesta producció. Es perdonen alguns excessos, perquè la peça surt molt ben parada. Les veus i l'orquestra van donar l'ànima, i el públic de l'última representació va sortir molt satisfet. Sobre l'escenografia m'agradaria afegir alguns fets que em van sorprendre agradablement. Un, fóra la Tabulatura dinàmica-visual, amb les tipografies a 75º com mana la norma alemanya del dibuix industrial
(les conegudes DIN!). L'altre, el mobiliari i cases fora d'escala, que donen molta flexibilitat al missatge: què petit et sents quan cantes a la cadira de l'examen, la idea del petit burgès representada per la caseta que es torna en blanc merlet quan el poble es fortifica al final...
Un placer leer tus artículos!
ResponderEliminarLulo.
Pues un par de años después te diré que la escenografía a mi me gustó a medias. Las proyeciones de simbolos y la de Sachs al final, mucho, y las desproporciones también. Pero había mucha oscuridad y mucho feismo y mucho cable suelto en las escenas centrales.
ResponderEliminarPero salí encantado de la ópera.