lunes, 15 de julio de 2013

Nipomania

Asahi Yaki Tokyo, Carpas. 1887


Malgrat un primer intent de contacte per la Companyia de Jesús i San Francisco Javier que va acabar com rosari de l'aurora- els japonesos no es van deixar evangelitzar- van ser els americans qui, en demanar poder atracar als ports del Pacífic, forçaren l'obertura de la feudal nació japonesa a l'Occident (1860). De cop l'Europa academicista descobreix les delicades estampes, robes i artesanies nipones i es genera una allau de col·leccionistes que volen tenir aquests productes tant sí com no, entre ells, els artistes impressionistes.

Toyohara Chikanobu. On-hanami


La fascinació devia buidar les illes nipones de peces artístiques locals amb aquest tràfec importador que arribà també a Catalunya. A l'expo del Caixafòrum, Japonisme, podem comprovar com s'omplien els salons burgesos de tota mena d'objectes originals i com els nostres artistes seguien la moda parisina de crear a l'estil de l'Orient més llunyà: desde els artesans modernistes als pintors, Miró, Picasso, Anglada Camarasa, tots, els fascinà la línia clara, les rítmiques aquarel·les i fins i tot els temes per la pintura i el disseny de cobertes i cartells.

William Merritt Chase, El quimono

La veritat és que l'exhibició l'he contemplada amb certa tristor, imaginant com una moda, que arribà fins i tot a l'òpera de Puccini, expoliava d'obres a un Japó molt necessitat. La descoberta fóra molt captivant segur, no hi ha artista que no l'apassioni, però dubto que hi hagués un veritable diàleg entre les dues cultures, més aviat es percep un desequilibri massa brusc per una cultura milenària com la nipona.


La tenim fins mitjans de Setembre, paga la pena la visita, si més no per gaudir dels Hokusai i Utamaro manga, de tres netsuke amb els seus imro i un moble tan bonic i teatral que cal contemplar els seus detalls amb temps. Les pintures occidentals a la manera de, algunes molt descriptives i d'altres, barroeres. Ja em direu què us ha semblat.


10 comentarios:

  1. A casa tenim el catàleg i realment té molt bona pinta. A veure si aquest cap de setmana...

    ResponderEliminar
  2. Què bé que el teniu, el vaig fullejar i com sempre em vaig quedar amb les ganes de portar-me'l. Ens fas crònica, val? un petó.

    ResponderEliminar
  3. El tenim perquè la biblioteca de la UB hi participa. Intentaré fer crònica encara que la plàstica no és el que més m'inspira.

    ResponderEliminar
  4. A veure quan la puc anar a veure que en tinc ganes. La relació entre la cultura nipona i l'occidental va ser de superioritat per part dels japonesos ja que l'art occidental va anar entrant molt més lentament. Veure el ukiyo-e influenciats per la perspectiva occidental és tota una experiència curiosa.

    No va ser un buidatge -que si ho va ser en el cas de l'art primitiu d'Oceania i Àfrica- sinó una relació comercial de compra-venda.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. M'hagués agradat veure a l'expo aquests ukiyo-e que comentes. Potser caldria l'expo de retorn, sobre la influència occidental a l'art nipó.
      Pendents del què et sembla la mostra, Galde.
      Les relacions comercials poden ser molt extractives, no queden gairebé netsuke històrics al Japó, ho explica el de Waal al seu llibre, el que em va recomanar l'Enric HM. L'has llegit?

      Eliminar
  5. M'agradaria veure-la per atractiva i per com tu l'expliques però ara mateix sóc una mica lluny de Barcelona. De totes formes, el setembre torno i m'anoto l'event a l'agenda. Gràcies Kalamar.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Poca cosa que tenim a Bcn, cal aprofitar. Suposo que gaudint d'un viatget? Bones vacances, Glòria

      Eliminar
  6. Quina exposició tan magnífica! Delicada, càlida, amb aquella llum tènue que convida a somiar...

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Oi que t'han interessat més les peces japoneses que les d'aquí? pocs netsuke, però ;)
      Estem molt somiadors, Enric, molt bones vacances.

      Eliminar
    2. Igualment; que passis un bon estiu.

      Eliminar