viernes, 12 de julio de 2013

cadenetes

Fer labors tèxtils en grup afavoreix el safareig. Recordo amb horror com ens animava la senyoreta de costura per què parlèssim dels altres professors. El pitjor és que més d'una aprofitava i criticava. Les altres, callàvem, mirant com creixia la cadena de ganxet. Al mateix temps els nois jugaven a futbol. No vam poder escollir l'optativa d'esport, passava en el democràtic any de 1981.
Publicat per kalamar a 22:53
Etiquetes de comentaris: ,

8 comentarios:

  1. Allau12 de julio de 2013, 23:24

    No et queixis, que no vas haver de fer el "Servisio Sosial" i amb una mica de sort la profe no era ni de la Falange.

    ResponderEliminar
  2. Galderich13 de julio de 2013, 1:12

    Llàstima, a mi m'hagués agradat fer cadenetes i no em van deixar...

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. kalamar13 de julio de 2013, 11:10

      Les àvies tenien més paciència per ensenyar-nos que aquella cotilla. La veritat és que de les labors de classe només cosir m'ha servit.
      Per cert, Galde, ahir vaig visitar St Pau del Camp on és el teu sant i una relíquia (un tros de dit) acabada de regalar pel bisbe de Montpellier, suposo que ho sabies.

      Eliminar
  3. José Luis13 de julio de 2013, 21:14

    Vaya, vaya... envidiando el futbol :-)

    A mi me ha recordado los lazos que quisieron enseñarme a hacer, ilusos, en mi breve época like-boyscout. Lo de hipnotizarte con el ganchillo para favorecer delaciones, muy logrado, no había caido yo.

    ResponderEliminar
  4. Angels16 de julio de 2013, 12:13

    Per molts anys i Moltes felicitats per el teu blog .Fins aviat

    ResponderEliminar

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)