domingo, 1 de enero de 2017

El nostre any


Comença l'any dels que farem 50, i és clar, què grans que som, que ara res de celebrar rodoneses i qui dia passa, any empeny. Anem resolent les dificultats, breguem amb la incompetència dels governants i suportem amb certa indiferència el circ català.
Qui sap si el 2017 ens portarà millors coses, però els de la cinqüentena, temps a venir, no ens amarguem i farem festa amb aquests coetanis. Tots nascuts el 1967, que va ser un any de modernors artístiques, guerres, transplantaments, astronautes i Any Internacional del Turista.

  1. Kurt Cobain
  2. Benicio del Toro
  3. Paul Giamatti
  4. P S Hoffmann
  5. N Kidman
  6. Amélie Nothomb
  7. Guy Pearce
  8. Julia Roberts
  9. Jonathan Littell
  10. Chris Ware
  11. ...


Encetem una llista que s'anirà completant, que hi ha més dies que llonganisses. L'ajuda serà molt benvinguda. Un respecte pel 67:







sábado, 31 de diciembre de 2016

bon 17 !


Brindem per que al 2017 siguem actius bloguers, escoltem bona música, llegim més. Que Trump i Putin facin bondat, es tornin a congelar els pols i desaparegui el reggaetón dels nassos.

Els millors desitjos per a tots vosaltres, si és que encara treieu el cap per aquest mar.
Feliç 17, loligos amics. Tornem a engegar !






martes, 27 de diciembre de 2016

Picasso romànic




Quan Picasso està transformant el seu llenguatge, al 1906, va viure uns mesos a Gòsol en el moment que es van descobrint i traslladant les obres d'art medieval. Reacciona contra el que ell nomena el meu període sentimental (època rosa) amb un retorn del primitivisme, la frontalitat, el hieratisme i el símbol. Després anirà col·leccionant postals, imatges i documents durant tota la seva vida, com a mostra d'admiració al Romànic. Tindrà l'oportunitat de visitar el Museu Nacional al 34, abans d'abandonar definitivament Espanya, la col·lecció del qual considera imprescindible per conèixer l'art occidental i com a lliçó pels moderns.



Al MNAC aprofiten la col·lecció permanent per instal·lar en paral·lel, obra picassiana de París per buscar aquesta mirada de valoració plàstica de l'artista. Comptem amb la mascarització dels retrats, les calaveres més simbòliques o les crucifixions desarticulades de l'artista. Una mostra que com a concepte -el diàleg entre obra medieval i Picasso- és molt interessant però de resultats una mica minsos. Hi tenim 40 peces, només sis de destacables, que saben a poc, en vols més de Picasso. Però paga la pena: el que sí aconsegueix amb èxit l'expo és que et tornis a mirar les meravelles romàniques que tenim a la vora i ens sorprenguin de nou.



domingo, 25 de diciembre de 2016

Bones Festes, loligos !

La postal del pop i la Nadala pop



He's gone two thousand miles

It's very far
The snow is falling down
Gets colder day by day
I miss you
The children will sing
He'll be back at Christmas time
In these frozen and silent nights
Sometimes in a dream you appear
Outside under the purple sky
Diamonds in the snow sparkle
Our hearts were singing
It felt like Christmas time
Two thousand miles
Is very far through the snow
I'll think of you
Wherever you go..




domingo, 11 de diciembre de 2016

La guerra de Vallotton


Batalla de Verdún 1917
óleo sobre tela 146 x114
De una manera u otra, todos los artistas participaron en la lucha cultural durante el conflicto de la Gran Guerra. Felix Vallotton lo hará desde el color vivo y la geometría. Su visión es imparcial y sin bandos. La devastación por la violencia de las bombas se describe a través de transparencias, gases. triángulos de color  y  negros. Una imagen entre cubista y futurista pero con el característico lenguaje ilustrativo de su autor.
Esta magnífica obra la podemos encontrar en el Museo del Ejército de París. 
Las pistas del concurso son muy directas: hablamos de la Primera Guerra Mundial a través de Senderos de Gloria de Kubrick, (K Douglas es el protagonista) y de dos obras más de Vallotton del mismo tema. Él quiso alistarse pero no pudo entrar por la edad. Entonces empieza una serie de óleos y grabados para expresar aquella terrible realidad, a cual más interesante. 










Tenemos un solo acertante, el incombustible Allau, quien respondió en un tris-tras, conocedor de mi vallottonmanía y que merece un sonado premio. Felicitats !
Espero que a este enorme pintor se le dé el merecido tributo y veamos alguna exposición monográfica bien pronto. 

sábado, 10 de diciembre de 2016

el concurs de l'any 8 (i pista 3)

El pintor no va participar en aquesta cruenta batalla però la representà molts cops:





viernes, 9 de diciembre de 2016

El concurs de l'any 8 (2)

Avui fa anys, 100 anys, en Issur Danielovitch Demsky, de nom artístic, Kirk Douglas.
Aquesta imatge d'ell té molt a veure amb la pintura que cerquem.




jueves, 8 de diciembre de 2016

el concurs de l'any 8 (1)


Tornem amb la recerca de l'obra fosca i perduda. Engeguem concurs amb aquesta pintura, aquí sencera, manipulada per l'ocasió. És un oli preciós, com totes les del seu autor, que per aquesta casa ha passejat sovint.

Què tal si feu un intent?

Respostes al mail kalamartinta@gmail.com
Hi ha premi. I pistes abans de la solució.



lunes, 5 de diciembre de 2016

Ocho patas tiene el pulpo

Ya van ocho años de loligos y para celebrarlo os regalo unas cuantas imágenes del coleccionable de Carme Lula en FB que han tenido más éxito. Ni que decir tiene que la erótica del pulpo y el calamar viene de lejos y es fuente de muchas estampas del Japón más clásico, de la fotografía del desnudo y del refranero popular. Ahí van, ocho, espero que os gusten. Queda pendiente el concurso del octavo cumpleaños, no se me olvida.




















domingo, 16 de octubre de 2016

Dylan, Glaser, Duchamp

L'any que vam nèixer,  Milton Glaser dissenya pòster i tipografia a propòsit del disc dels grans èxits del cantant de Duluth, acabat de premiar. Premi controvertit que posa de manifest com l'acadèmia sueca está pels temps canviants i que aposta per gèneres transversals. Les lletres del Dylan són bones, però les seves músiques, diria que més.




Aquesta icona del 67, el pòster de silueta negra i cabells LSD, va ser molt reversionat i a més va ser subratllat per una nova tipografia del mateix dissenyador, la Baby Teeth, amb aquelles innocents "E", "F" d'escaleta i lletres sense ulls:


La coneguda silueta de Bob deriva d'un autoretrat que es va fer el Duchamp, un perfil d'enorme força, tallat en paper, i d'aquesta bonica fotografia, afegint al seu característic cabell arrinxolat, una explosió de color i tentacles orgànics. Els brots musicals de la ment de l'artista.



Per acabar, una de les més bones cançons del Nobel in the Wind, molt gelós del seu copyright, i bé que fa. I want you durará visible pocs dies al you Tube. Tan bonica: