viernes, 29 de abril de 2016

La lectora de Lempicka

La sagesse completa, solució del concurs de passat diumenge


Heus aquí la sàvia lectora de Tamara de Lempicka, de principis dels 40, que pintà a l'oli sobre fusta. Hi ha que veuen referències dels treballs del flamenc Quentin Massys en les mans i el turbant. Sí, i també veig un rostre a la manera renaixentista on pestanyes i celles s'emblanquinen. 






Una taula a l'alçada del pit per recolzar un llibre, els fulls del qual recorden pètals de la O'Keeffe, companya seva a Chicago als anys 30. Un bon exercici de mans elegants, rostre petri, teixits eteris i degradats contrastants tan característics de la Lempicka. Es va fer tan famosa que el poeta Gabriele d'Annunzio (pista 3) va voler que el retratés. Es van trobar al llac Garda però la cosa va acabar com a rosari de l'aurora.


Les primeres pistes parlen de portades molt Lempicka de llibres i de discos de Piazzola: 



I la darrera: la pista de la Madonna*, propietària d'una de les obres més importants i de la que tenim document gràfic a l'estudi. És el retrat de la Nana de Herrera mentre l'executa al 1927 amb una pose de perfil molt cinematogràfic. Està pintant - o fent veure que pinta- a la ballarina espanyola i amant del baró Kuffner, que era qui havia encarregat l'obra. La Tamara fa una paròdia amb aquesta imatge diabòlica de la que comença a ser la seva rival. El Baró finalment es casarà amb la pintora.




Han arribat dues respostes correctes amb un dia de diferència: primer, la de l'Allau, un fidel concursador que sempre l'encerta i, després, la Sícoris. Ja ho celebrarem amb una trobada, aviat.

Per acabar, unes lectores més de la Lempicka, ja que en va fer unes quantes i encara tenim ressaca de Sant Jordi. Són la Kizette i la Polonesa, enviats per l'Allau a qui agraïm l'amable col·laboració.




*Podeu veure com la cantant, a Vogue, fa servir, a més de l'estètica Decó, les pròpies imatges de la Lempicka.


jueves, 28 de abril de 2016

I la pista 4 de la lectora


La cantant Madonna és molt fan de les seves obres: les col·lecciona i les fa presents als seus videos musicals.

Aquesta és la darrera pista del concurs del passat diumenge. Aviat, la resposta.

miércoles, 27 de abril de 2016

pista 3 de la lectora


Qui va fer l'obra del concurs va tenir una relació difícil amb el poeta de la foto. Es portaven bastants anys de diferència.





martes, 26 de abril de 2016

Pista 2 de la lectora


Les seves obres estan molt relacionades amb Astor Piazzola i més encara amb el Concert de Nàcar:

lunes, 25 de abril de 2016

Pista 1 de la lectora


Hi va haver una època en que editorials posaven les seves obres a les portades. Crec que n'abusaren i tot.

domingo, 24 de abril de 2016

De lectores i pintura (+concurs)

Ens preguntava el Miquel del Pozo, autor tuiter de Mirar el Arte, quines peces artístiques podríem introduir en una sèrie dedicada a pintura i llibres, que s'acostava Sant Jordi. De seguida li vaig recomanar una parell de blogs especialitzats en el tema que, a disgust meu, no inclouien les dones lectores del meu estimat Félix Vallotton:

La lectora amb collaret groc, 1912

La lectora, 1922


la lecture abandonnée, 1924

Diuen que som les dones les que llegim més (75%). De fet, trobem moltes més lectores que lectors a la Història de l'Art. Remena que remena, em trobo una altra, la descoberta de la qual, trobava ideal per celebrar la diada del llibre i la rosa. Com que el seu estil pictòric és molt característic, és relativament senzill esbrinar de quina obra i autor es tracta. De moment només un detall de les mans que passen les pàgines:


Si voleu participar, resposta secreta al meu mail: kalamartinta@gmail.com.
Properament, més pistes.

ps. els dec encara un premi als competidors del darrer concurs: Timamot i Allau, no m'he oblidat.

sábado, 23 de abril de 2016

La paradeta (5)

Ja no visito la paradeta. He comprat alguns dies abans per assegurar-me els llibres i per mandra de cua. Una mica de tot: el que ja diuen un best-seller de la Navarro pel meu home, August de John Williams que porto avançat i és joia imperial, ben traduïda pel Torrescasana; la Lucia Berlin, tan recomanada per les amigues filòlogues filofeministes i el darrer del Jordi Amat sobre el contuberni de Munich. Sembla una bona tria. 

Ara, plou. La rosa és a cobert i ens convida a llegir.

Barcelona, 23 Abril 2016
Agios Georgios, el dia del patró grec i català.


Magritte

Bona fi de diada i molta rosa a tots.


viernes, 25 de marzo de 2016

jueves, 24 de marzo de 2016

Phillips Collection


Fa ben poc s'inaugurava l'expo al Kxfòrum Bcn Impressionistes i Moderns amb obres dels principals pintors des del Romanticisme fins als abstractes que anava col·leccionant Duncan Phillips a la seva mansió de Washington. Només entrar tenim fotos d'època on veus obres que no han vingut, com ara aquell Renoir on surt el nostre estimat Ephrussi, i que aquesta només és una petita mostra de l'enorme, fabulosa col·lecció Phillips. Un aperitiu esplèndid per a que ens vinguin ganes d'agafar l'avió i visitar-la de forma completa.


Molta gent fent cues a cada obra perquè s'ho valen: aquí he posat dos Bonnards íntims (Duncan n'era molt fan), un interior de l'optimista Duffy, el meravellós retrat de la Maar del Picasso o aquella composició tan musical del Stäel. 


Però és que la selecció és tan bona que no cal dir ni ensenyar més. Aneu. Res com contemplar l'obra en directe. La pasta, les transparències i la veritat del color. He omplert pàgines d'un quadernet amb apunts d'aquesta enorme lliçó d'art de finals del XIX i XX:


  • Admirant un Mediterrani molt modern del Courbet
  • Constable com a primer paisatgista impressionista
  • la fredor pulida del petit Ingres
  • els verds poma del Cézanne i el seu autorretrat de geni
  • el Degas melancòlic
  • el blat ofegant del van Gogh
  • la fosforescències taronges de les ballarines de portada
  • el faisà antropomorf del Soutine
  • les espirals del pre-Pollock
...callo. 





domingo, 20 de marzo de 2016

La Marnie de Ghibli


Celebràvem ahir l'entrada de la primavera i uns aniversaris amb un dia molt nipó. Primer degustant pops i calamars crus a un conegut Koy Shunka que es mereix la fama i més; després al cinema a veure la darrera de l'estudi Ghibli. El recuerdo de Marnie és Anime del més clàssic, tant, que hi vèiem la Heidi, la Clara i el abuelo dime tú. Els personatges de la marca evolucionen poc però la història, drama familiar molt trist/lacrimògen té un cert ganxo entre hitchcockià i romàntic.



No hi ha la fantasia ni l'originalitat del Chihiro, sí un tractament de les emocions adolescents tendre i compassiu. Ho fan amb uns fons de natura humida i sensible que es manisfesta com bé saben fer els japonesos: pluja fina, aigües transparents, onades d'estampa. Amb uns horts on neixen uns tomàquets vius i una parella de tiets que els voldries de padrins.



I el millor encara: escenes de tradicions i kimonos que parlen en diferents accents del japonès barrejats amb l'amor pel dibuix de dues protagonistes. Una delícia tan tendre com aquest curt que acaba de fer Ghibli: