lunes, 23 de marzo de 2015

Pixar 25


S'ha criticat molt a Caixafòrum per acceptar mostres com la dels 25 anys de l'empresa Pixar per fer-li publicitat extra i de luxe. Un cop vista i revista diria que és necessària la visita, si més no per desmuntar tòpics. 
Per començar, no és per fer contents als nens, que més aviat s'avorreixen amb tants esbossos i proves de color (com arriben a ser de molestos alguns marrecs). 
S'explica amb molt de detall el procés creatiu de les pel·lícules d'animació de la casa, des de la primera proesa amb Toy Story fins a Up: totes les que tant ens han agradat a les sales de cinema.

Cents d'imatges per observar amb cura: 
  • l'estudi dels personatges, sempre cap a la més útil simplificació.
  • els Colourscripts a cada àmbit
  • totes les tècniques tradicionals prèvies: pastels, aguades, llapis, quins collages!
  • postures, expressions, moviments de cada protagonista
  • els espais majestuosos, del buit, del desert.
  • algun que altre calamar que no m'han deixat fotografiar
I molta més teca. Queda clar que els artistes es fan un fart de treballar de manera tradicional per realimentar els storyboard i que la feina final d'ordinador la fan uns pencaires amb tot ben lligat i tancat. Vaja, que l'animació 3D pot haver millorat molt però que el creador està abans de les eines digitals.

No cal dir que la sala que m'ha atrapat més és la dels Increïbles: estètica dels 50-60, arquitectures de somni i superherois fets amb collages manuals amb deliciosos defectes.





*Només un mes més i l'expo marxa. Cal anar en dia laboral perquè les cues de cap de setmana són quilomètriques.

domingo, 22 de marzo de 2015

Siegfried incandescent



Diumenge passat el Siegfried wagnerià es representava a la tercera funció del Liceu. Continuava el tenor S Vinke fent de suplent, tota una heroïcitat quan es canta aquest extenuant i difícil paper. No només se'n surt molt bé vocalment sinó que es belluga com un veritable xicot rebec i encuriosit per tota l'escena. 
Carsen, espais i llums li ho posen fàcil. Del peluix tendre i desgastat passem a les preguntes essencials, a la forja violenta de l'espasa Notung: la que brandirà el ximplet aventurer per disputar-se el poder entre el nan Mime i el vianant-Wotan. Les veus de Bronde i Dohmen fan perfecte complement en un primer acte lluït amb colors de foc i òxid.



Més impressionant encara, la proesa al bosc dels murmuris (què bé està l'orquestra del Pons en els detalls) entre arbres decapitats per ferotges mossegades, un ocellet dòcil i la magnífica boca bivalva. Les breus aparicions del nan Alberich i el gegant Fafner, excel·lents.


Arriba un tercer acte esplendorós. L'orquestra treu el millor en el fabulós encontre d'Erda i Wotan, a la casa del Walhalla a punt de tancar, amb aquelles pomes, mobles i paisatge de la primera jornada del curs passat. La Podlès conserva aquells greus abissals tan seus per ser una Erda per l'eternitat. Canviem el quadre i som al camp de guerra a on arriba el que no té por fins que troba la verge adormida. Renoi, quin despertar tan miraculós el de Brünnhilde! de com dits, membres, cos revifen del no res amb els compassos sublims del Heil dir, Sonne.


Theorin i Vinke fan un intens dúo heroic i amorós que tanca la vetllada i que ens deixa a tots ben feliços. El Liceu ha contractat una gran tetralogia per aquests quatre anys. Llástima que cada jornada estigui tan separada una de l'altra. Millor fòrmula la de dues jornades cada temporada com aquell Anell del Kupfer que també ens va entusiasmar.

Apunts relacionats amb aquest Anell:
Rheingold
Walküre

un tastet:



i les crítiques tan ben argumentades dels amics:
Joaquim Hdez,  Cester,   Radigales.

Les fotos són d'A Bofill.

PS: podríem haver parlat del recent Tristany al Liceu, però va ser tan desatre que millor evocar aquest gran Siegfried. I esperant amb ganes el Götterdämmerung de Carsen i Vinke, si déu Wotan vol.

martes, 17 de febrero de 2015

3 òperes i arbres



Hem vist tres òperes en una mica més d'un dia. Dues des del Met i la tercera al Liceu. No podíem imaginar que el resultat fos tan satisfactori i, a més, amb arbres com a elements d'escena, tan simbòlics i molt pesants. Comencem per la Iolanta de Txaikovski, interpretada pel millor dúo d'estrelles eslaves, l'ideal per cantar-la. Quan la Netrebko fa de noia cega innocent (lluny del paper de dona fatal que sempre esguerra) i el Beczala, de cavaller amorós, l'escenari es va omplint de la captivadora música del compositor rus, de vida i llum en una cabana de mort travessada per caps de branques i els arbres talats.




Després del descans, el Met de NY retransmetia un prodigi d'òpera del BBartók, El castell de Barbablava. Seguia dirigint el tzar Gergiev, però l'orquestra semblava crescuda i inspirada a totes les seccions.
El relat terrorífic el cantaren la N Michael (amb màscara-bòtox, encara més por) i M Petrenko, amb enorme destresa i l'actuaren amb elasticitat i art, mentre els boscos es tornaven més fantasmagòrics, els arbres s'arrabassen de la terra que els nodreix. A la gran escena no hi ha cap vincle amb la vida. Magnífica feina de Trelinski.




Diumenge al Liceu, amb Norma de Bellini, una de les grans del belcanto i que no cansa, un arbre de vesc penja per sobre de la comunitat dels gals. No té cap ganxo, ni simbolitza res, té lluentons com als vestits de Norma i el gran Druïda. Poca traça en tota l'escena, amb feixuc carro de palets inclós, compensada per la bona il·luminació i cromatisme. Vocalment, només destacar la parella femenina, T Wilson i A Stroppa: ens van brindar uns duets de campiones i a les seves àries solistes, van cantar segures i amb molta bellesa. Ovacions i alegria del públic de casa, que gaudeix molt més amb el Bellini que amb Bartók. 


miércoles, 11 de febrero de 2015

Marchando!

Una de cefalópodos de pintores archiconocidos. Sin cargar las imágenes al Google, adivináis los artistas, seguro:


1

2

3

4

5

6

7

8


9

domingo, 8 de febrero de 2015

A los hijos del Rock&Roll


sábado, 7 de febrero de 2015

Vénen els mahleritos



Feia molt que la GMJO no venia a tocar a Barcelona. Aquest curs aterraran al Festival d'Ibercamera al Palau,  el 12 d'Abril, fent el darrer concert de la gira de Pasqua per tota Europa. Aquest el seu programa: ni més ni menys que l'espectacular Segona de Mahler amb un gran director, en J Nott.

Molt contenta d'anunciar-vos que també hi serà un kalamaret entre els contrabaixos.
Els que esteu per les Castelles, també teniu l'oportunitat de sentir-los l'11 a l'Auditori Nacional de Madrid. Esteu avisats!  ;) No us perdeu la millor orquestra juvenil.

La gira:


28 March 20157:00 PMLisbon - Calouste Gulbenkian Foundation 
Gulbenkian Música
Leo McFall
Webern, Bartók, Dvořák, Dvořák
31 March 20159:00 PMLisbon - Calouste Gulbenkian Foundation 
Gulbenkian Música
Leo McFall
Elena Zhidkova, Judith
Gábor Bretz, Blaubart
Sofia Sá da Bandeira, Speaker
Prokofiev, Bartók
04 April 20159:00 PMLisbon - Calouste Gulbenkian Foundation 
Gulbenkian Música
Jonathan Nott
Gulbenkian Choir
Chen Reiss, Soprano
Christa Mayer, Alto
Mahler
06 April 20158:30 PMAix-en-Provence - Grand Théâtre de Provence 
Festival de Paques
Jonathan Nott
Choeur Régional Provence-Alpes-Côte d’Azur
Chen Reiss, Soprano
Christa Mayer, Alto
Mahler
07 April 20158:00 PMLjubljana - Cankarjev Dom 
Cankarjev Dom
Jonathan Nott
Slovenian Chamber Choir
Megaron Chamber Choir
Chen Reiss, Soprano
Christa Mayer, Alto
Mahler
08 April 20157:30 PMVienna - Musikverein 
Gesellschaft der Musikfreunde
Jonathan Nott
Wiener Singverein
Chen Reiss, Soprano
Christa Mayer, Alto
Mahler
09 April 20158:00 PMHamburg - Laeiszhalle 
Laeiszhalle Elbphilharmonie Hamburg
Jonathan Nott
EuropaChorAkademie
Chen Reiss, Soprano
Christa Mayer, Alto
Mahler
11 April 20157:30 PMMadrid - Audiorio Nacional de Música 
Ibermúsica
Jonathan Nott
Coro Nacional de Espana
Chen Reiss, Soprano
Christa Mayer, Alto
Mahler
12 April 20158:30 PMBarcelona - Palau de la Música Catalana 
Ibermúsica
Jonathan Nott
Cor de Cambra del Palau de la Música

La meravella d'obra mahleriana:


domingo, 1 de febrero de 2015

Bon mes

Retoc a la imatge, Febrer mes de jocs, del calendari de la revista Tintin nº50,1957

Febrer. Miquel Martí i Pol

El segon mes de l'any
és curt de talla,
però té un al·licient
per la quitxalla,
i és que quan se li canten 
les absoltes
arriba, qui sap d'on,
en Carnestoltes.
Llavors, tant si fa bo
com si fa fresca,
tothom sol preparar-se
per fer gresca.
Amb roba vella o nova,
com qui endreça,
es prepara amb desfici
la disfressa
per fer cap a la magna
desfilada
on la gent cal que vagi
ben mudada.

sábado, 31 de enero de 2015

Ahir nit


Aprofito uns deures per un curs intensiu d'anglès que se m'acaba aviat. La BBC havia estat en els nostres models de bon (i neutral) periodisme. Això no ho sembla amb el programa que posem: el nou ministre de finances, en Varoufakis, ha estat molt interromput per la periodista. Ell, en boca de tots, per la feinada que l'espera, el domini de l'anglès (és mig australià) i les idees molt clares. Potser podrà arribar a algun acord per aquest enorme embolic que és la meva estimada Grècia. Un mandat ben interessant i difícil.


Sort, Yannakis, la necessitaràs.



lunes, 26 de enero de 2015

Una de bàrbars



Si trobeu una història equivalent per a la llengua castellana o la catalana, aviseu!

domingo, 25 de enero de 2015

Kalimera!


La parentela reconeix que els grecs porten corrupció a la vena però que voten amb il·lusió el canvi. Esperem que Syriza pugui atacar-la d'arrel. I governi amb filosofia.