martes, 26 de junio de 2018

Fons daurat



Avui hem celebrat el comiat d'una estimada amiga i companya que es jubila. Sentiments enfrontats: tindrà el millor calendari per viatjar, un bon horari per visitar expos, temps per llegir, no haurà d'aguantar algunes impertinències d'aula. No estarà al nostre departament, no compatirem petites alegries de la professió, no veurem les seves pissarres tan pulcrament guixades.
Espero que la rutina no ens faci perdre el contacte, cosa que ja ens ha passat amb altres col·legues.
L'enyorarem.

domingo, 17 de junio de 2018

La cuina de Picasso

La , una completa expo de nuestro inacabable Picasso, con nuevos bodegones cubistas, cerámicas, palabras y fotografía; de la frugalidad a la fiesta vital de la mesa. Un gran descubrimiento, por ejemplo, las dos versiones de la alacena con vasos de cristal y volutas de Le Catalan (un buffet que en tiempos de guerra de repente desaparece) o los cefalópodos con forma de cebolleta, de lo más encantadores. 180 obras que parten desde escenas de Els 4 Gats, pasando por bellas naturalezas muertas, estudios del Desayuno de Manet y unas pocas esculturas de utensilios culinarios. Se remata con una sala que vincula el artista con maneras de pensar en la cocina de El Bulli.
Más detalles aquí, explicados por la comisaria de la muestra.
Don't miss!










lunes, 21 de mayo de 2018

Una altra Barcelona

BCN by Jon Tugores

La Barcelona de Tugores és la de la mirada d'un pilot a la cabina d'un avió comercial, arquitecte i fotògraf. Un recull d'imatges sense retocar, en format gran, on es veu el gra lleu a una superfície de paper mate. Cada plana mereix una lectura lenta. Tenim des de perspectives de zoom llarg, a quasi axonometries científiques o còniques marcades. Fusions i combats de fluïds amb la topografia rocosa. Monocromies amb algunes pinzellades de vermell i groc. L'evidència de ser una capital amb ànima que té molt a conquerir.

Ahir érem a la presentació de gran nivell per a un llibre diferent, d'urbanisme, fotografia, dels enamorats de Bcn. Alta volada en les tres intervencions de Jon Tugores, W Muller i Carles Llop. 
Els mallorquins coneixem molt aquesta Bcn d'aproximació/allunyament. Sentim molt properes les fotos (que no podem fer des del seient de passatger) fascinats per la metròpoli, la quadrícula, l'sfumato, les fronteres naturals i els plans del territori.

domingo, 20 de mayo de 2018

Maria by Callas


Renoi la : tot de youtubes, alguns de colorejats, intercalats amb gravacions inèdites més quotidianes. Astorada per la persecució dels paparazzi. Sempre perfectament pentinada, vestida i enjoiada als 50's. M'ha sabut a poc perquè esperava més assajos i veure-la estudiar piano o cant fora d'escena.
Era una enorme artista que amb l'edat millora. El tema sentimental amb Aristòtil queda molt blanquejat. Ah! Era molt miop, com moltes gregues .

martes, 3 de abril de 2018

Envelades




Kabul 1972

Potser eren unes poques les noies privilegiades que podien anar a la moda, estudiar i viatjar. Bé que podien escollir. Ara, la Malala, premi Nobel de la Pau, encara no pot viure al Pakistán: només l'ha trepitjat recentment per una breu visita. Podria rebre una altra bala al cervell per demanar escoles per les noies del país.

Quan a l'agost, passats els atemptats de la Rambla, vaig manifestar que m'hagués agradat una musulmana sense hijab fent el discurs a la manifestació per la Pau, vaig encendre el meu mur de FB: - Poc viatjada, inculta, no entens res, que és la seva manera de mostrar la seva tradició i la seva identitat!

Curiosament una identidad que només visualitzen les dones. Ells, ben occidentals, amb texans i bambes, no n'han d'exhibir cap senyal cultural, que jo ho fan prou bé elles. Perquè em temo que no ho fan en plena llibertat. Perquè la meva alumna síria, quan son pare marxa de viatge, porta faldilles i ensenya els braços. Perquè en altres temps, al 1979, les perses van sortir al carrer per dir no al vel obligatori. Perquè al febrer a Teheran,  29 dones van ser detingudes per treure-se'l. 

Donem-les llibertat. Ja veuríem quantes es cobrien per modèstia o per seguir un Islam més estricte. Era quan el vel protegia l'home i la dona del sol i la sorra que prenia tot el seu sentit ergonòmic i estètic. 



domingo, 1 de abril de 2018

curs del 83

Setembre del 83,

Ignorantia juris non excusat
El primer que ens ensenyà el professor Diéguez, de Constitució, a 3r de BUP a l'Institut Ramon Llull de Palma. El mateix curs on Janer Manila em va fer estimar Rodoreda i M Mar Bonet. Anys d'aquella transició tan qüestionada on érem feliços pels canvis i les ganes de conèixer.


el retorn del calamar

hola,
ja tocava, ni que sigui per fer el primer post del 18 i per afegir unes quantes imatges ben loligues de gran èxit al FB i TW.

dracmes antics

netsuke

trista i sola


superheroi
i de còmics..












ciao, fins demà.



martes, 15 de agosto de 2017

Rattle marca el ritme


El director torna a ca seva i la London Symphony Orchestra aprofita per renovar tota la gràfica per la propera temporada. No sé si aconseguiran atraure al públic jove; ja sabem que les sales de clàssica les mig omplim el madurs i els avis, però l'aposta és forta i no cal dir que la tecnologia último grito, combinat amb una elegant tria de colors, textures i moviments de Sir Simon ha fet que l'equip The Partners dissenyi el branding musical més vistós del moment. Tipografia, uns cartells, programes i un spot amb llenguatge 3D hipnòtics com aquelles imatges del Mediaplayer, en versió actualitzada i hipermillorada.


I com s'ha fet? aquí, al video, totes les pistes:

viernes, 4 de agosto de 2017

La casa i molt més

Agafat de la biblioteca i amb la disciplina que recomana l'Allau, he llegit en quatre dies aquest monumental treball de Daniel Torres que dedica a l'arquitectura domèstica i l'urbanisme al llarg dels temps. Els capítols són fets de textos un pèl llargs, historietes de còmic i perspectives dels interiors dels habitatges occidentals. Molta il·lustració amb caràcter científic i reinvenció dels noms dels homes que han pensat en el nostre hàbitat. Un document d'enorme utilitat pel coneixement de la història que es podria explotar a classes de Disseny, Tecno, Història. Et permet focalitzar diferents aspectes de la vida familiar i dels elements de la casa com ara l'escala, des del tronc amb entalladures als esglaons volats; l'higiene personal i com fer les necessitats; la dona amb tantes càrregues, treballant dins i fora de la llar. El darrer capítol enfronta dues posicions sobre el futur de la casa ben comprensibles, encara que la visió pessimista és la que convenç, sobretot des que sabem que la humanitat ha esgotat avui els recursos anuals de la Terra.
El llenguatge visual va variant d'estil segons el pas del temps. La gamma cromàtica, el traç, la llum, també. Les fonts són de tota mena, a destacar les més cinematogràfiques i les de la història de l'Art. No cal dir que els darrers episodis són d'un virtuosisme gràfic que fa desitjar molt que ens portin l'expo que van muntar a l'IVAM amb motiu del llibre.








miércoles, 2 de agosto de 2017

El meteorólogo






















¿Cómo todo un jefe del Servicio Meteorológico de la URSS, A F Vangengheim, fiel al régimen, es encerrado en un gulag durante cuatro años y luego asesinado?
Olivier Rolin narra el episodio de una de las víctimas inocentes del terror stalinista con estilo sobrio y al mismo tiempo conmovedor. Con él descubrimos una correspondencia dirigida a sus queriditas mujer e hija pequeña, donde explica cómo va su ánimo y su confianza en tener respuesta positiva a peticiones de revisión de su caso,que por error, le ha llevado a las gélidas islas Solovki. Se siente afortunado por trabajar en la biblioteca, llena de ejemplares de deportados o expropiados de los antiguos, los prerevolucionarios.
A parte de hacer inventarios y limpiar, puede estudiar e incluso dibujar herbarios, unas minilecciones de ciencias y proponer unas deliciosas adivinanzas en acuarelas que recuerdan las de Magritte, todo para su añorada pequeña. Va enviando incluso retratos de Stalin, hechos a piedrecillas, para demostrar que mi confianza en el poder soviético sigue incólume. 
Sorprende esa fe en el partido. No es creible que un científico culto demuestre una y otra vez tan poca rebeldía. Imaginamos que la realidad del terror bolchevique le obliga a protegerse a él y sobre todo a las suyas. No es un tipo medio, como defiende Rolin, sino un padre sacrificado y metódico que saca fuerzas hasta para ilustrar esperanza a su familia. Otra manera de ser un héroe.




He leído la versión impresa por Libros del Asteroide, tan bien editada e ilustrada. Pongo en la cabecera otra, ya que en la portada hay algunos dibujos del protagonista, los mejor iluminados que he encontrado en la red.