martes, 28 de julio de 2015

Tokio y su logo

Vemos el por qué del extraño logo de Tokio 2020, por Kenjiro Sano. Hay que señalar que con ese toque helvético, la sencillez y el nuevo colorido resulta elegante y diferente. Esperemos que con las mascotas sigan un lenguaje parecido.


El logo de los Juegos Olímpicos es una “T” mayúscula, abstracta, inspirada en las palabras “Tokyo”, “Tomorrow” (mañana) y “Team” (equipo). Además incluye un círculo rojo en la parte superior derecha que es una clara referencia a la bandera japonesa.
En el comunicado oficial emitido por el COI“cuando el mundo se reúna para Tokio 2020, experimentaremos la emoción de unirnos como un único equipo. Aceptando que todas las personas del mundo son iguales, aprenderemos el verdadero significado de la unión. Los emblemas de Tokio 2020 fueron diseñados para simbolizar el poder de esta unidad. El color negro de la columna central representa la diversidad, la combinación de todos los colores. La forma del círculo representa un mundo inclusivo en el que todos nos aceptamos mutuamente. El círculo rojo representa el poder de cada latido”.


lunes, 27 de julio de 2015

swArte

Holanda, la geometría y la línea clara. Un placer ver estos homenajes a los maestros por Joost Swarte:





domingo, 26 de julio de 2015

Teca




lunes, 20 de julio de 2015

Dins i fora




No facin cas de les traduccions d'aquí dels noms dels personatges ni del títol del film perquè, com és habitual, no sabem amb quin criteri les fan.  A (Al Revés?)  Inside Out, la darrera producció de Pixar, les emocions (Fear, Joy, Anger, Sadness & Disgust=Asco?) van configurant els records d'una nena d'onze anys que té una experiència semitraumàtica -no tan potent com la de l'avi a UP- i que no expliquem ja que la trama, a més d'enginyosa, és una sorpresa darrera altra. 
Tot va a tal velocitat que costa de seguir i els gags, divertidíssims, es succeieixen tan enganxats que no hi ha temps de riure's d'un a un, en especial, a la fantàstica cascada final. Un entreteniment de 10.




M'agradaria conèixer les opinions de neuròlegs i psiquiatres sobre quin és el protagonisme de les emocions, aquí reduïdes a cinc, i si han intervingut (em temo que sí) en major mesura els psicòlegs en la pel·lícula. Pot quedar el dubte de si la nena és conduïda per aquestes, d'on para el control de les pròpies emocions o la voluntad.
Però, a una que li perd l'estètica, he de reconèixer l'enorme habilitat en tramar memòries, vivències i construccions mitjançant preciosos paisatges mentals, matgazems de boletes-records, abismes. Són especialment lluïdes les escenes de l'espai de l'Abstracció i de la fàbrica de Somnis amb homenatge dels cartells de SBass inclós. Pareu atenció a l'Inconscient on s'amaga la coulrofòbia.

Formes i colors estan molt ben estudiats, sobretot en la ment de Riley, encara que algunes imatges poden pecar de tòpiques:
Joy és una estrella groga de contorns indefinits amb un cabell rebel (i blau!), esgotadora i brillant; la (noia també) Sadness, una nerd rodoneta, amb ulleres i jersei gruixut.. pecadets perdonables en aquesta lluent creació d'animació que tornarem a veure aviat per gaudir de tants detalls que se'ns escapen.
Per cert, no hi fa res perdre's abans el curt Lava, perquè és dolent amb ganes.

viernes, 17 de julio de 2015

Aalto!



Parin i marxin cap a l'expo del Caixafòrum que només és oberta fins al 23 d'agost. El millor disseny nòrdic i els agradables edificis orgànics d'Alvar Aalto en una mostra senzilla, impecable i amb pocs visitants.
Veiem amb detall poques però notables obres arquitectòniques i tots els seus mobles, gerros i luminàries. S'han instal·lat uns mobles mostrador amb maquetes i amb calaixos de plànols i esbossos originals, fotografies de gran format, perquè Aalto s'ha de gaudir en el detall.

S'acompanya de forces documents audiovisuals, a destacar:

-Fabricació entre industrial i artesanal del famós tamboret o del gerro ondulat
-Explotació dels recursos naturals de Finlàndia, els materials de l'arquitecte
-Enric Granell parlant del viatges d'AA a Espanya i com copien els arquitectes locals al mestre.




Gran retrospectiva a CaixaForum Barcelona sobre aquest arquitecte finlandès. 
La mostra presenta una àmplia panoràmica de la vida i la producció d’aquest arquitecte llegendari, s’atura en els edificis i els dissenys més representatius i revela nombrosos aspectes nous de la seva producció. Inclou dotze maquetes històriques i més d’un centenar de peces, entre dibuixos originals, mobles, làmpades i objectes de vidre, i també obres d’altres artistes amb qui va compartir inquietuds i amistat, com ara Alexander Calder o Jean Arp, i fotografies històriques i modernes a càrrec del fotògraf Armin Linke.

Rartur

Això dels memes de les xarxes té de vegades el seu punt. I són molt veloços.
No em negareu que l'experiment genètic ha creat un veritable monstre:



jueves, 16 de julio de 2015

Com Clinton

Un dels entreteniments habituals de les xarxes socials és fer tests per trobar-te a tú mateix, com a les antigues revistes de moda, amb preguntetes de resposta evident i resultat sense sorpresa. T'arriben per un amic cofoi que et mostra la solució per què t'hi sumis. Amb un minut vas fent, i al mateix temps, suposo, vas informant a una xarxa global d'espionatge.  Després em surten anuncis tan estranys de productes indepes o serveis de cura de gossos al FB o TW. Res a veure amb mi.

Com aquest sobre les coordenades polítiques de cadascú. Tan centradeta com Clinton? Deu ser que he respost com ells volen.

Si voleu perdre un xic de temps el podeu fer aquí. Atenció al logo molt NATO.





martes, 14 de julio de 2015

En el vacío

Ligeti no iba mal encaminado..

Information about the recordings and sample sounds of the planets, moons and rings of planets in our Solar System. [Note: both Song of Earth and Voice of Earth are man made compositions of the original Earth recordings.] For live 24hr sound from space, see: http://www.radio-astronomy.net/





Via El Café de Ocata, la música de las esferas y Pitágoras.

lunes, 13 de julio de 2015

Anys i panys

Quan Wimbledon era això, servidora era allà, dempeus, asfixiada, veient de lluny els meus tennistes: Mc Enroe guanyava Borg a la final del 81. Portava la carpeta plena de fotos dels combatents, tota folrada d'Ironfix. Com brillaven.





Ara, ni miro el torneig per excel·ència. Em faig vella.

Junts

Preocupant aquestes cunyes de tv3.cat per campanyes pel Nadal, celebracions del Barça i vacances d'Estiu: El bon rotllisme xorra del Junts ens exhibim. Ara tocar patir imatges de gent que m'importa ben poc amb una música estiuenca tan matxacona com la dels darrers anys.

Realment TV3 no em representa. País molt groc!



(...)Vosaltres sou els protagonistes de l'estiu de TV3 i Catalunya Ràdio. Només heu d'enviar un "videoselfie" amb aquelles persones, animals o plantes amb què junts esteu molt millor. "Junts" és el nostre estiu del 2015 (...)