lunes, 7 de abril de 2014

Viatges de primavera



Alguns ja en sou coneixedors però no em puc estar d'anunciar als quatre vents que un kalamar jove ha començat avui l'encontre amb la prestigiosa Gustav Mahler Jugendorchester a la ciutat d'Interlaken. Nois i noies de 24 païssos preparen doble programa per la seva gira europea de Pasqua que passa per la ciutat suïssa, Madrid, Lisboa, Viena i Múnic. La família només podem assitir al primer concert i animo als que esteu a la vora d'alguna de les ciutats, anar a escoltar la jove orquestra amb batuta de David Afkham,  recentment anomenat director de l'ONE.




El programa:


David Afkham and the GMJO will be joined by two of the greatest sopranos of our time: Emily Magee, performing 
Richard Strauss: Four Last Songs (celebrating Strauss’ 150th Anniversary), 
and Christiane Karg, singing 
Alban BergSeven Early Songs 
and in Gustav Mahler: Symphony No. 4.
The two exciting concert programmes also include 
Alban BergThree Pieces for Orchestra op. 6, 
Richard WagnerParsifal-Prelude to Act III and Good Friday Music, and Anton Bruckner: Symphony No. 7.






Tindrem la sort d'escoltar-los al Palau de la Música d'aquí un any quan ens tocaran la Segona de Mahler de la mà de Jonathan Nott i acompanyats pel cor de cambra del Palau (12.04.15) Una raó més ( amb els Wesendock de JKaufmann!) per apuntar-se a la propera temporada P100 que pinta magnífica. Tinc entès que demà en fan la presentació.

Aquí els podem sentir en un video homenatge a un dels seus directors més il·lustres, el desaparegut Claudio Abbado,



domingo, 30 de marzo de 2014

Viatges d'hivern

Hem tret forces de tot arreu. Amb la meva estimada Mies, inaugurem un ventós, fresc, plujós cap de setmana que hem aprofitat al màxim. Era divendres 28, el dia D esperat des del 10/10/10, quan J Kaufmann ens cancelà una Bella Molinera i ara ens canta un Winterreise inoblidable. Tot i que el sentíem lluny ens arriba al cor el poema gebrador de Müller i Schubert.

JK i H Deutsch ens donen una lliçó de lied

Dissabte de còmic, perquè ens aturem al Santa Mònica per apropar-nos a l'obra gràfica del gran Max. Quin gaudi llegir i veure aquelles planes bicromades del solitaris personatges del dibuixant, els cartells alegres per Comelade o les ficcions més esbojarrades. Pàgines d'El País però sense una esperada col·lecció de Sillones de orejas del Babelia amb el que ens deleita el Max cada dissabte (aneu a l'expo, hi ha temps fins al 13 d'abril).


Comença una ventada de mar, dinem a tocar de l'escuma de les oles i ens refugiem a un cine per veure un altre còmic molt ben muntat amb els personatges encara més ben dibuixats a partir d'un cast de primera, aquí en cartell:


Trepidant i artificiosa, plena de recursos vintage i potenciada per una molt rítmica banda sonora de Desplat, la pel·lícula torna a ser un plaer visual de W Anderson - a destacar planes i muntanyes de poderosa neu i nata- i una altra capsa de joguines que ens embauca del tot. Ja ens està bé sentir-nos ingenus i romàntics de nou.

I arriba la pluja més fresca i abundant, que no pararem. No ens podem perdre la darrera mostra de la Pedrera. Colita en retrospectiva, amb un aire molt Català-Roca, ens ensenya que té molt bon ofici com a retratista i paisatgista, i una bona colla d'amics de la divina esquerra dels 60 i 70. Predomini absolut del blanc/negre, tan agraït sempre, i unes petites intervencions a color per a premsa escrita. Hauria estat bé, ja que estàvem, veure els darrers treballs de la fotògrafa. Com són i com els retrates ara els teus amics, Colita?

Colita i el retrat de GGM, foto de R Vilallonga.


Bé, s'acaba el diumenge i feliçment esgotades!

Calamares baixa d'intensitat, aquí 4 posts en 1. Treure més temps per a un blog comença a ser una proesa. 
Admiro als amics que arriben a cotes tan altes amb articles tan complets per la blogosfera.

martes, 25 de marzo de 2014

Sin trampa con cartón

Nos alegramos de que el premio Pritzker del 14 sea para el arquitecto japonés Shigeru Ban. Por fin se reconoce una arquitectura para la humanidad que, con materiales pobres y estructuras sencillas, es doblemente bella.
Los conocidos tubos de cartón, tan fuertes y agradables al tacto y la vista, se convierten en columnas y vigas en sus edificios: desde sencillos refugios de emergencia hasta catedrales.

cabañas emergencia terremoto Kobe 1995

refugios en India 2001
Después de construir viviendas tras catástrofes naturales en Turquía, India, China y Haití, acaba de erigir una magnífica catedral de cartón después del terremoto en Christchurch, Nueva Zelanda, que nace de la secuencia de un marco triangular y elegante junto a la ruinas del destruido edificio de piedra de George Gilbert Scott.


Catedral NZ 2013

(C) fotos de B Anderson
Ban tiene muchos proyectos en curso como museos de nueva planta o torres de viviendas con denominadores comunes: las celosías hexagonales, sostenibilidad y mucha ligereza. Esperemos que con el crecimiento de su taller y el volumen de los encargos no se olvide de las enormes necesidades humanitarias.

estudio del arquitecto en Kioto  2013

lunes, 24 de marzo de 2014

Boca avall

Nedant amunt, mirant avall, l'abisme mareja.  
By graphic designer David Szakaly.



viernes, 21 de marzo de 2014

Tapes


Hi ha moments en què la pituitària és molt sensible. Amb l'embaràs o a la primavera, especialment. Per això devem tapar les clavegueres. Així i tot ens arriba com puten. Imagino el patiment dels gossos.

M'agradaria saludar al matí un carrer on no es camuflen les tapes de ferro colat. Els nipons les cuiden i decoren molt. Ho fan per donar valor visual a una infraestructura que ens costa molt cara. Tenen unes 6000 catalogades per tot el país. Relleu i color per amagar l'infern.





Noti's què ben acabades estan les entregues amb els paviments. El respecte per l'espai públic al Japó emociona.
Fotos de S Morita, aquí.

jueves, 20 de marzo de 2014

Der Lenz

JK és Siegmund al Met amb unes botes no gaire legendàries..


No em direu que aquest no és el millor passatge de la Walküre. Feliç amorosa Primavera, us desitja una calamar, Wagner i el Tenor: uns pocs dies i ja el tenim aquí!




Winterstürme wichen
dem Wonnemond, -
in mildem Lichte
leuchtet der Lenz; -
auf linden Lüften
leicht und lieblich,
Wunder webend
er sich wiegt;
durch Wald und Auen
weht sein Atem,
weit geöffnet
lacht sein Aug': -
aus sel'ger Vöglein Sange
süss er tönt,
holde Düfte
haucht er aus;
seinem warmen Blut entblühen
wonnige Blumen,
Keim und Spross
entspringt seiner Kraft.
Mit zarter Waffen Zier
bezwingt er die Welt;
Winter und Sturm wichen
der starken Wehr: -
wohl musste den tapfern Streichen
die strenge Türe auch weichen,
die trotzig und starr
uns - trennte von ihm. -
Zu seiner Schwester
schwang er sich her;
die Liebe lockte den Lenz:
in unsrem Busen
barg sie sich tief;
nun lacht sie selig dem Licht.
Die bräutliche Schwester
befreite der Bruder;
zertrümmert liegt,
was je sie getrennt:
jauchzend grüsst sich
das junge Paar:
vereint sind Liebe und Lenz!



Las tormentas invernales 
han cedido
ante el delicioso mayo,
con delicada luz 
brilla la primavera;
entre dulces brisas, 
leve y graciosa,
se mece tejiendo prodigios.
Por bosques y prados
sopla tu aliento,
muy abiertos ríen sus ojos:
dulcemente suena el canto
de felices pajarillos,
exhala divinos aromas;
de su cálida sangre
florecen deliciosas flores,
¡gérmenes y retoños
brotan de su vigor!
Con el ornato 
de sus delicadas armas
somete al mundo;
invierno y tormentas
han tenido que ceder
ante su fuerte baluarte:
también han cedido 
a sus gallardos golpes 
la dura puerta
que, terca y rígida,
nos separa de ella!
Surcando el aire ha llegado
junto a su hermana;
el amor ha llamado a la primavera;
se ocultaba en nuestro pecho,
ahora ríe dichoso a plena luz.
A la hermana nupcial
ha liberado el hermano;
destruido yace cuanto
les mantuvo separados;
¡jubilosa se saluda 
la joven pareja,
unidos están amor y primavera!

domingo, 16 de marzo de 2014

Expedient X

Després del Viure Lliure del mercat del Born, la Gene ataca de nou amb la propaganda electoral, pagada per totes les butxaques: tenim nou spot amb el conegut i afectat estil religiós tan convergent i un descarat Sí-Sí, junts podrem. Com que no poden fer publicitat institucional del bé que ens governen ni de la trista realitat en què vivim els catalans, toca imaginar horitzons meravellosos i manipular als indecisos.

M'ha agafat un mal cos i una esgarrifança a l'espinada només de sentir la gralla, veure Montserrat i la X aquesta tan porno. Entre l'experiència extraterrenal del Margallo i les bafarades del nostre president, vull la independència, ja: del PP i de CiU.
M'havia proposat no parlar del monotema aquest any 14. M'està resultant impossible.




Segons l'Ara del 18/03: La campanya evolucionarà amb sis espots més.
El cost previst pot arribar als 3 milions d'euros, inclosos en el pressupost ordinari de publicitat del departament de Presidència.

martes, 11 de marzo de 2014

Còpia i pega (1)

És una plaga. La crisi creativa arriba als límits. Des de Sidney amb amor: Opera Luxury Camper Trailer, per uns eurillos de res (Vicespy.) Luxe en un camping, quin oxímoron.





lunes, 10 de marzo de 2014

Som el que mengem



Scientist Mohamed Babu from Mysore, India, captured beautiful photos of these translucent ants eating a specially colored liquid sugar. Some of the ants would even move between the food resulting in new color combinations in their stomachs. Via thisiscollosal.com.



martes, 4 de marzo de 2014

A volar



Com que ningú no mira les hostesses en els rituals abans d'enlairar-nos, necessitem la informació de seguretat en format espectacle. Quina serà la propera per seguir els consells? Dos, tres cops la mirarem i després també avorrirem la pel·lícula, em temo. I quina cabina més còmoda la d'aquest avió.




Trip : The Virgin Atlantic Safety Film from Art&Graft on Vimeo.