viernes, 25 de julio de 2014

Del mar al soterrani




















Tenim doble tanda a la seu de la Casaramona: de la mirada fresca i optimista del mar de Sorolla a les joies que han passat per una campanya de restauració als soterranis del Prado.

Vam començar per El color del mar, títol ben escaient per la mostra de 80 marines (amb figura humana i sense) i autorretrat del propi Sorolla, que l'obre. Tenim apunts, fotos de l'artista i molta obra de gran format, amb domini de blaus i taronges, tècnica impressionista i magnífics reflexos blancs de llum enlluernadora. Passem de les platges populars i alegres de València, a les marees de Biarritz i una parada a sa Cala Sant Vicent. Sorolla, tot i que es fa repetitiu, té una pinzellada molt ràpida i segura, treballant el color amb mestratge a les grans masses de l'aigua.
Una pintura molt agraïda i exitosa.


Maria a Biarritz (1906)


A la segona exposició, La Bellesa Captiva, tenim una impressionant col·lecció d'obres, 135 peces de petit format (porteu ulleres de prop!) que fan un recorregut cronològic del millor que exhibeix el Prado, que passen desaparcebudes entre tantes obres grans a les seves sales i  que són un reflex de la riquesa i varietat del museu. Hi són tots els gèneres, temes i artistes.

Moltes meravelles del Renaixement i Barroc Flamenc, sorpreses del geni Velázquez, fantasies que deixen petits els artistes de Metamorfosis. Nusos a la platja de Fortuny que fan oblidar Sorolla. Ens podem apropar i gaudir de les pintures com feien els poderosos que les encarregaven, buscar bellesa i el refinament en el detall.

Una intimitat que emociona molt més, i si va lligada a una lectura lenta de l'obra i algú que en sap de textos bíblics, l'experiència és completa. Una peça, de tantes que em captiven, és aquesta: Un Filósofo (1635) de Salomon Koninck que el Prado no exposa en la permanent i que representa, com es feia habitualment amb els estudiosos, a un savi de llarga barba escrivint i desvetllant misteris:





Recomano començar per Sorolla, ja que es visita en poc temps, i dedicar més estona als tresors que formen aquest excel·lent  relat de la història de l'Art.

jueves, 24 de julio de 2014

Barcelonins

Carles Barba, l' autor del curt


Imprescindible document dels habitants amb nom i sense nom d'una Barcelona desapareguda, la de fa cinquanta anys. Hi són tots. Els pobres i els poderosos. Els artistes i artesans. Una pel·lícula d'amateur que va merèixer un premi al 1975 i que hauríem de divulgar. Una joia que retrata la ciutat amb uns magnífics comentaris.
Agraïm als amics F Cornadó i J Pérez Andújar aquesta enorme descoberta, via FB, absolutament necessària per la nostra història. Crec que m'anirà molt bé mirar-la uns cops més abans d'atacar la novel·la Catalanes Todos.


miércoles, 23 de julio de 2014

METAMORFOSIS

 Starewitch (1882-1965)

Filmar fotograma a fotograma, donar ànima als objectes, crear titelles fantàstiques. Una labor minuciosa que ha de combinar imaginació, somni i realitat. Els artistes de l'expo del CCCB Metamorfosis estan lligats per la tècnica cinematogràfica i pels seus personatges i paisatges. Un àmbit per a cada artista:

1. Ladislas Starewitch, el pioner, amb més de 100 pel·lícules, a destacar de contes i insectes.
2. Jan Švankmajer, el transformador del cos humà, el pessimista i enorme col·leccionista. Escultor, grafista i tantes coses més.
3. Els bessons Quay, els més hermètics i alhora, més historicistes.


J Švankmajer,  nascut a Praga 1934.

Un veritable descobriment que no s'ha de perdre. No només per les filmacions, els ninos o les escenes, totes extraordinàries, sinó per les referències gràfiques i literàries i per damunt de tot, pel com i el procés creatiu. Quines vitrines d'instruments i despeçament de les parts de les marionetes. Quines curiositas que col·leccionen. Quantes connexions fem més enllà del què veiem. Només poso imatges dels creadors perquè els seus objectes lliures són una sorpresa darrera l'altra.



Els germans americans Quay, n. al 1947


Resta veure amb calma la filmografia, repetir la visita i potser anar amb nens per saber què senten amb animacions tan llunyanes a les del seu temps. Els farà por? Riuran amb els insectes juganers?

Les expos del CCCB són un valor segur des de fa 20 anys: felicitem al centre per la seva història. Espero que malgrat el poc públic (ahir érem quatre gats) segueixi oferint materials de tanta qualitat.

També, recordar el gran apunt que va dedicar l'Enric H March a la mostra, fa uns mesos.




* Com a punt final, uns Quay més comercials i que no passen de moda al video de la cançó de Peter Gabriel:

martes, 22 de julio de 2014

Desesperación


lunes, 21 de julio de 2014

Minvant



Com deu passar a molts, arriba un punt en què l'activitat bloguera cau per molts motius: la mandra, no dic res interessant, ningú no em mira.. Al temible FB tot és més immediat i fàcil, postser més proper. Arribo a fer una desena de posts diaris personals, compartits, fotos directes del mòbil. Des que em van regalar un smartphone que Blogger se m'ha fet feixuc. Ni les vacances han ajudat a engrescar-me.
Moment frontissa: o tancar els Calamares o compartir aquí les mini-notícies que vaig posant al FB.
O podeu fer-vos amics de Carme Lula.

No patiu, que us segueixo i llegeixo igual. Admiro que sigueu tan diligents i constants. Felicitats!

miércoles, 2 de julio de 2014

Ramala calamar




Ha pasado mucho desde la última entrada dedicada a las simetrías. Una vez, JL me dedicó un palíndromo con la palabra Calamar. Y anteayer, pidiendo ayuda al gran palindromista del país, VCarbajo me envió una larga colección de la que iré extrayendo algunos muy ingeniosos. Empecemos con diez:

Así vas a Cala Mar: Ramal a casa (Visa).  (JL)
Aso calamares, será mala cosa. (JL i Babelia)
A babor, Ramal a Kalamar robaba.  (mío)
A mi calamar ama la cima. (Víctor Carbajo)
A Rut ni tal rodé «Derrámala calamar rededor: la tintura». (Claudio Verdú Egea)
Ajeno calamar brama la coneja. (Víctor Carbajo)
¿Amar? ámala como calamar ama. (Pedro Ruiz Lozano)
¡Oh! Camarera mala cocina titánico calamar: era macho. (Luciano Nimato)
Ora calamar, ora mal ácaro. (Harpo Marx)
Romano calamar avivará mala con amor. (Víctor Carbajo)


Habrá que ir completando el listado poco a poco y me gustaría que también intentárais escribir alguno. 
En castellano o en català.
Con calamar o calamares.
Más adelante votaremos por el más original.

rajar!
rallar!
anotar, ratona!


martes, 1 de julio de 2014

El mochuelo de Cuspiniano

Retrato de Juan Cuspiniano. Lucas Cranach el viejo.1502.

No era fácil el concurso. Además había invertido la imagen del ave, una vez recortada y ampliada, porque llevándola al Google-Images, salía la solución. Partía de este detalle, de bastante calidad, encontrado en la WGA, una web que visito con frecuencia. El mochuelo acompaña al ilustre doctor como representación de la sabiduría al igual que cuando se empareja con Atenea o sobre una pila de libros en muchas representaciones artísticas
Pero éste no es su único significado. Mochuelos y lechuzas pueden aparecer en escenas de crucifixiones y muerte al ser aves de la oscuridad; es uno de los animales impuros, como el cuervo, de la lista de Joel en la Biblia.





Johannes Spiessheimer (latinizado Cuspinian) fue un humanista en la corte de Maximiliano I, rector de la universidad y prefecto de Viena. Con motivo de su matrimonio, Cranach lo retrata con su mujer, Anna, en este díptico de paisaje contínuo y enmarcado por las copas de dos árboles simétricos. El fondo se llena de simbolismo con aves como el mochuelo, el águila y el cisne. Una estrella pintada en oro representa la Epifanía y las picudas montañas, el furor poético de Orfeo.





Los óleos pertenecen a la colección del museo Oskar Reinhart, en la ciudad suiza de Winterthur. 
Formato 60x45. Soporte: madera de picea (abeto). En el reverso quedan restos de las marcas-escudos de ambas familias, Speissheimer y Putsch.



LAS PISTAS:
  1. Obra del XVI. 1502
  2. Doble retrato: díptico del matrimonio
  3. Expuesto en la ciudad de los seguros: Winterthur
  4. Los novios se llaman Ana y Juan, latinizados de Anna y Johannes
  5. Cuspiniano fue humanista, político, poeta y un montón de cosas más. Un sabio renacentisa ejemplar.
  6. El mochuelo tiene trampa, está invertido. Rotando la imagen se puede encontar la obra en Google.
  7. Cuspiniano aparece esculpido en su tumba, con frontales de madera, en la Catedral de San Esteban de Viena.
LOS GANADORES  por orden de llegada. Agradecería que nos explicaran con detalle cómo han llegado a la solución. Los caminos son inescrutables. 

  1. Timamot, el terror de los concursos, la primera, sin necesidad de pistas.
  2. JL, que pilló la trampa.
  3. Assur, se guía con los nombres de la pareja.
  4. Allau, que iba muy bien encaminado porque sabía que la ciudad era Winterthur.
  5. ...

Felicidades a todos los participantes. A todos, todos. Y gracias por dedicar un ratito a la prueba!

EL PREMIO

El capítulo legendario de las aves rapaces de Félix Rdez. de la Fuente. De la serie que nos embobaba delante de la tele, previo embrujo por la fabulosa música de Antón García Abril en los créditos.
Destacar el Mochuelo (16'30''-18'30''), la más bonita de las especies estudiadas en el episodio:


lunes, 30 de junio de 2014

Última pista del Mochuelo


El retratado está enterrado en la Catedral:



Sexta pista del concurso del miércoles pasado.
Respuestas al correo kalamartinta@gmail.com.

domingo, 29 de junio de 2014

Pista 5 del Mochuelo


El ave puede rotarse, volatearse, girarse.


Quinta pista del concurso del miércoles pasado.
Respuestas al correo kalamartinta@gmail.com.

sábado, 28 de junio de 2014

Pista 4 del Mochuelo


El retratado fue un importante científico, diplomático, consejero, rector e historiador.

Cuarta pista del concurso del miércoles pasado.
Respuestas al correo kalamartinta@gmail.com.