Wagner es enormemente inspirador. Los veranos proporcionan material radiofónico de primera para acompañar las horas más calurosas. Este año de celebración tenemos motivos wagnerianos desde todos los festivales que se esfuerzan en ofrecer dramas excelentes con nuevas lecturas musicales y escenográficas. Participo del rito simbólico desde la distancia con la esperanza de que algún día podré pisar el templo de la colina verde. Mientras escucho a los gemelos cómo se nombran el uno al otro, dibujo con cierto frenesí mi homenaje a Wagner:
Wagner a la platja? Ho dius seriosament? Agafaràs una insolació! :)
ResponderEliminarno passis pena, Enric, és tracta d'un record: quan de petits, el padrí ens explicava els nibelungs ens posàvem sota un para-sol de palla, d'aquells tan refrescants que tenim a Mallorca..
EliminarEls dibuixos són teus? Estan molt bé? Tenies un avi que explicava els nibelungs? Això ja és deformació infantil... quina sort d'estar deformada així!
ResponderEliminarÉs un tiet, i encara ben actiu, una gran sort. M'ho passo bé fent collages, dibuixets i autocòmics. M'alegro que t'agradin i espero que als wagnerians també.
EliminarFeia dies que no penjaves dibuixos dels teus. Com es nota que fas vacances. La immersió a la recerca de l'or corruptor, hauria de complementar-se amb l'entrada al carrer Gènova a trobar-ne la resta que ha robat Al-Bárcenas-Berich...
ResponderEliminarha ha, Timamot, comprovem que Wagner és universal però aquí no hi haurà un götterdämmerung, amb la falta que ens fa!
Eliminar