sábado, 26 de diciembre de 2009

la cosa casi funciona


Malgrat la bona crítica de la premsa, la darrera pel.lícula de Woody Allen no és per tirar coets. Sort que té moments molt divertits i aguts.

Hi veig moltes de les fantasies i manies de l'autor ja molt manides. Supera la terrible Vickie Barcelona, que no és difícil; em vaig perdre la versió original (el doblatge al castellà ve ser molt insuficient), la noieta protagonista era de bufetada, els discursos sermonets a la càmara prescindibles, el final de sucre...molts errors d'un Allen que té l'obsessió per produir una peli cada any.

miércoles, 9 de diciembre de 2009

cine español, del bueno! (por fin)


Siempre me ha resultado algo pobre nuestro cine. Contadas películas se pueden disfrutar. Sorprendentemente, una de cine carcelario , celda 211, ofrece un guión redondo y dinámico, con buenas imágenes, y el buen trabajo de los actores. Sobresale la fuerza de Luis Tosar y la cobardía de los responsables de la cárcel. No son necesarios los flashback de Oliver, quedan algo forzados en la trama. Y como dice Mies, todavía a muchos actores españoles les falta naturalidad (como a los guapos Etura y Ammann)

martes, 20 de octubre de 2009

Carmen de Sara Baras


Domingo 17, en el Coliseo de Bcn, lleno a rebosar. Espectáculo de gran flamenco que tuvo sus momentos más intensos en los bailes del torero y el soldado. Carmen está a la altura de los compañeros pero debería brillar más. Algunas figuras suyas eran repetitivas. También se pierde el hilo de la historia en algún cuadro. La megafonía era ensordecedora y sobraba la pantalla de video con unas imágenes muy pobres. Precioso el vestuario, muy adecuado en la sobriedad de la escena.

domingo, 18 de octubre de 2009

Una comèdia espanyola

Al TNC, l'obra de Reza passa per discreta i poc clara. Resulta complicat fer atractiu un cosmos de quotidianitat, gelosies familiars, frustracions, barrejats amb l'assaig d'unes altres obres de teatre. L'escena, estil Dogville, usa pantalla gran de video,en els monòlegs, que no ajuda a res més que veure les làgrimes d'Aurèlia. Bones interpretacions d'un text senzill, del que destacaria la freda distància entre autor i actor.

lunes, 12 de octubre de 2009

I ara dos de cinema


INGLORIOUS BASTERDS (MALDITOS BASTARDOS)

Reconec que soc una fan dels films de Tarantino i aquesta darrera estrena, per mi és la millor. Dues hores i mitja de gran ritme amb una trama amb moltes sorpreses i un elenc d'actors alemanys impressionant. Destacaria per sobre de tots al brillant austriac C. Waltz (coronel Landa, a la foto) que es menja la pantalla i deixa ben petit a Pitt. Sobèrbies les escenes de la taverna, el cine-pira, i els diàlegs. Menys violència de l'habitual, encara que el director es podria estalviar algun pla de detall.





ÁGORA

domingo, 11 de octubre de 2009

On estàs, Arquitectura?

Es diu que s'ha perdut una mica el nord en l'arquitectura dels nostres dies. Hi ha mostres clares que l'espai ha perdut força en favor de la cara pública dels edificis: les seves façanes. Les tenim a Barcelona en gran quantitats: grafismes,colorets, textures mils, llums discoteca, plans del tetris, qualsevol cosa per fer de l'obra un reclam immediat. Em temo que aviat les veurem fora dels temps i passades de moda.


El temps dirà. Potser el dibuix per ordinador té molta culpa, o les instal.lacions, que són unes veritables okupes. Jo enyoro la simplicitat-complexitat de Alvaro Siza, la feina de gran constructor de Moneo o les cases mediterrànies de LC i Coderch. Segurament la crisi, com en tot, podria posar les coses al seu lloc, amén.
a les fotos, hotel de Toyo Ito i torre de Jean Nouvel

domingo, 27 de septiembre de 2009

sobre llibres


A partir d'ara penjaré els comentaris dels llibres llegits últimament al meu Library Thing,amb l'enllaç a la dreta.

No obstant això, deixo clar aquí el meu interès pel llibre de Cercas sobre el cop del 23 F que tant ens va espantar quan vam sentir a la ràdio, a casa i al cole el dia següent, que el Congrès en ple (aleshores tots els diputats anaven a les sessions, no com ara amb els escons sempre buits ) estava segrestat per militars armats.

jueves, 24 de septiembre de 2009

La cultura a tv3


Ens han volgut acontentar amb l'emissió d'un programa pseudocultural dit Ànima, al 33, de format estrany i poc rigorós. Volem un programa com el d'Emili Manzano a hores més naturals i no amagat en un racó de la graella. Fins i tot tv3 no es salva de la vulgaritat i ens castiguen amb esport a totes hores. Podem demanar a la Sra Terribas un esforç per fer una televisió per tothom? No té dret la gent a rebre continguts culturals de veritat?

sábado, 5 de septiembre de 2009

Jonas Kaufmann

de moment ens conformem de veure'l al you tube, a veure si tenim la sort de tenir-lo aviat al Liceu.El perfecte Siegmund!

jueves, 3 de septiembre de 2009

nou descobriment


distingida cantant, de cançons dolces i veu cristal.lina. Gràcies Dolors!

jueves, 27 de agosto de 2009

Escocia




De este pais lluvioso, de paisaje esponjoso, verde y volcánico, he descubierto que, a pesar de una historia sangrienta y convulsa, tienen muchos inventores, y buenos escritores y artistas. La arquitectura de Edimburgo es austera y elegante, como en la New City, y la contemporánea, muy digna, a pesar de los reproches del prince Charles. Destaca el parlamento de Miralles, que hizo un buen ejercicio de integración delante de Holyrood Palace, fragmentando el edificio y usando, con capricho, materiales de excelente calidad.

Para meterse en la piel de los escoceses, nada mejor que leer a sus autores más aplaudidos, Ian Rankin (crime novel) y Iain Banks (fiction and crime).



jueves, 23 de julio de 2009

EXIT GHOST de Philip Roth


A veces me gusta opinar sobre un libro cuando llevo la mitad leido. De momento es un disfrute, como siempre, leer a Roth aunque repita arquetipos. Pero este Zuckerman no tiene nada que ver con el de la genial the Counterlife.¿ Por qué?
Un apunte sobre la cubierta de la versión inglesa, diseñada por el mítico Milton Glaser. Se entiende muy bien con sólo usar tipografia, color y textura, que sale el espectro...

sábado, 18 de julio de 2009

JONC estiu 09 simfonisme rus

Segurament un del millors concerts de la jove orquestra. Van estar a l'altura de les peces dels russos, que sonaven molt fluïdes, i es van concentrar bé malgrat alguns crits i sorolls. El concert, en benefici de la síndrome de Rett, va servir per veure que amb només una setmana d'assajos es pot treballar de valent i amb professionalitat. Felicitats!

domingo, 12 de julio de 2009

El mundo de ayer de Zweig



Lectura intensa e inquietante la de estas memorias póstumas de Stefan Zweig. Protagonista de la Viena de principios del XX, escritor de éxito y gran intelectual, vive de primera mano el horror de las grandes guerras, la caída de la civilización y el drama del exilio. Impresiona su visión de la modernidad "exagerada" y la defensa del pacifismo y de la Europa unida.

miércoles, 1 de julio de 2009

SALOMÉ


Bon montatge al Liceu, bones veus i discutible no-ball dels vels. Quin text sublim i cruel, quina música del meravellós Strauss! sort que el Liceu ens el torna a oferir el curs proper.

viernes, 26 de junio de 2009

bons resultats de selectivitat?

Ens alegrem que els nostres fills hagin tingut un gran èxit. Aquesta és la generació que ha tret millor nota des de fa 10 anys, segons els alts càrrecs de l'administració. Però no ens ho empassem: m'agradaria que els nois fessin alguna de les proves de fa 10 anys i ja veuriem els resultats. Espero que els mitjans de comunicació no es quedin amb el titular i aprofundeixein més.

martes, 5 de mayo de 2009

la JONC a Madrid i Barcelona

un programa valiente, se vio falta de ensayo en la 4º de Mahler, mejor las canciones de Strauss aunque a la cantante le faltó suavidad. Interesante la obra de Humet, que tocaron con entusiasmo estos jóvenes músicos. Ánimos a la JONC y a su director Valdivieso, que se deja la piel con ellos.

domingo, 3 de mayo de 2009

moda y arte


Jean Paul Gaultier es un prodigio en el mundo de la moda. Se puede comprobar en la colección de alta costura de primavera 09. Demuestra tener verdadero oficio cuando corta y mezcla texturas. Añade mensajes culturales de todo tipo: delicadas filigranas gráficas, el dominio del equilibrio blanco-negro, los guiños andaluces, las transparencias más elegantes.



From I to J a Sta Mònica


From 0 to 10 = un 5 pelat. Una instal.lació de Benedetta Tagliabue i Isabel Coixet força decepcionant. El passeig entre cel.les guiada per un sofert manipulador d'interruptors serveix per sentir uns audios d'algunes precioses cartes de John Berger. No m'arriba cap emoció; mil vegades millor rellegir-les a casa. Sí s'ha de reconèixer un notable treball de tall i soldadura de les malles que conformen el laberint. I també l'interessant entrevista a l'autor de Ways of seeing que va fer l'Emili Manzano al seu programa de tv3.(Berger a la platja)

sábado, 2 de mayo de 2009

policia i periodista suecs

Després de llegir a l'arxivenut Stieg Larsson, em quedo amb els policies de Mankell. El seu Wallander és un personatge molt més profund i imperfecte. A més li agrada l'òpera! Les històries són més lentes i es poden assaborir.Li podem perdonar, fins i tot, algun final poc creïble. Però tots dos autors tenen en comú que fan una visió de Suècia molt atractiva. No teniu ganes de visitar el país després d'un cas? Molt recomanable la traducció en anglès d'Ebba Segerberg. (Henning Mankell a la foto)

PD.Ja he acabat la sèrie Millenium: entreteniment:9, literatura:1. Potser la peli 1 més interessant perquè sents el suec, t'atrapa el paisatge i els primers plans dels personatges són de gran bellesa.

sábado, 11 de abril de 2009

a mis amigas


queridas,
ya queda menos para las vacaciones y pronto volvemos al pais de las maravillas, donde podremos leer sin prisas, escuchar la mejor música o disfrutar del sol y el silencio. Para olvidar las penas del trabajo, qué os parece algun encuentro estival? mensaje de parte de la Reina de Corazones.

érase una vez...


Éstas son unas páginas de un cuento para los sobrinos. Experimento con rotulador y papel del Pais Semanal. Me gusta recortar directamente con la tijera sin plantilla previa. Las formas que resultan son irregulares pero que tienden a la geometria básica.

viernes, 10 de abril de 2009

meistersinger 09

S'acosta el 18 abril per gaudir de la llarga òpera. Us recomano el llibret-programa del Liceu amb originals il·lustracions pictogràfiques, molt germàniques, polisèmiques. Cal anar preparat a una òpera? per concentrar-se més en l'escena, si.
...


Ja hem pogut aplaudir amb entusiasme aquesta producció. Es perdonen alguns excessos, perquè la peça surt molt ben parada. Les veus i l'orquestra van donar l'ànima, i el públic de l'última representació va sortir molt satisfet. Sobre l'escenografia m'agradaria afegir alguns fets que em van sorprendre agradablement. Un, fóra la Tabulatura dinàmica-visual, amb les tipografies a 75º com mana la norma alemanya del dibuix industrial
(les conegudes DIN!). L'altre, el mobiliari i cases fora d'escala, que donen molta flexibilitat al missatge: què petit et sents quan cantes a la cadira de l'examen, la idea del petit burgès representada per la caseta que es torna en blanc merlet quan el poble es fortifica al final...