viernes, 31 de mayo de 2013

Mínim ADN



Com sempre, la BBC ens porta molta avançada. Simples animacions per fer molt clares les estructures de l'ADN. Anem substituïnt a poc a poc els llibres de secundària per gràfics? Si són d'aquesta qualitat, paga la pena.



BBC Knowledge Explainer DNA from Territory on Vimeo.

jueves, 23 de mayo de 2013

Quartet Casals i Esmuc

La Camerata ESMUC-Quartet Casals oferirà un concert el proper dilluns 27 de maig a les 19h no, a les 21h! a L’Auditori, sala Oriol Martorell.

La Camerata Esmuc-Quartet Casals és una agrupació de corda creada al voltant de l’assignatura de Conjunt Instrumental del Departament de Clàssica i Contemporània i està formada per estudiants de l’ESMUC que cursen els darrers cursos del grau superior. Tot i així,  en aquest programa també hi participaran estudiants graduats.
Aquest conjunt està dirigit pels quatre components del Quartet Casals, que són professors de l’escola: Vera Martínez, Abel Tomàs, Jonathan Brown i Arnau Tomàs.
El programa:
1. J Haydn:  Simfonia No. 101, El rellotge, la novena del conjunt de les simfonies de Londres, molt coneguda pel ritme del tic-tac del segon moviment:

2. Béla Bartók: danses rumanes, peces que primer s'havien composat per piano i que més tard es van orquestrar per petit ensemble. Es basen en cançons populars Transilvània que es tocaven amb flauta o violí. Aquesta suite la formen set danses:
-Jocul cu bâta (or Joc cu bâtă) (Dansa gitana amb el bastó)
-Brâul (Dansa de faixa)
-Topogó (del lloc)
-Bucsumí tánc (Dansa del corn de la muntanya)
-Román polk
-Aprózó / Mărunțel (dansa ràpida/ la més alegre)



Bartók fue uno de los fundadores del campo de la etnomusicología, el estudio de la música folclórica y la música de culturas no occidentales. Bartók no solo incluyó directamente melodías folclóricas en sus composiciones, sino que desarrolló un estilo personal dotado de una gran fuerza y con giros melódicos inusuales y ritmos asimétricos y a contratiempo. En estas Danzas Folclóricas Rumanas siempre existe un núcleo tonal, este núcleo seria las melodías folclóricas que el toma, pero Bartók emplea esto de una manera personal, bastante alejada de los modelos tradicionales. Béla Bartók empleaba los distintos acordes por su sonoridad y era muy hábil para encontrar atmósferas y colores musicales, tanto en el piano como en la orquesta. (extret del blog La música comienza.)

lunes, 20 de mayo de 2013

Wagner 200

Feliç bicentenari, mestre!

(Apunt Any Wagner 9)

Aquesta és la setmana en què es faran celebracions, més encara de les que hem anat veient al llarg del curs. Agraïm al Liceu el seu esforç en portar-nos uns quants Wagner a casa, a El País per un original monogràfic, la publicació de molts assajos i traduccions dels textos, entre ells el desgraciat i terrible panflet antisemita, als blogs amics per la incansable promoció del geni. Em temo que l'any ha saturat al públic amb moltes funcions del compositor, si bé una, que no es cansa mai de la seva música, comença a tenir ganes de desmitificar l'home i les seves obres, amb tot el carinyo del món.


Hem conegut que a part de megalòman i malcarat, era baixet i no controlava bé les despesses. Va patir exili, persecucions bancàries i algun fracàs musical. Però ell, pica fort, lluita per la seva causa i es troba a un rei molt romàntic i boig que li dóna carta blanca. Es construeix un nou teatre a Bayreuth que revoluciona l'òpera per contemplar en silenciosa cerimònia els enormes drames de Wagner. Som molts els wagnerians que ens agradaria peregrinar al turó verd per, al menys un cop a la vida, viure in situ el que el mestre va imaginar. No crec que ell pensés quant de llarga fóra la seva corda per les següents generacions de músics i aficionats, ni que fós tema de tota mena de paròdies, acudits i seqüeles en tot l'àmbit artístic, com ara aquells poemes visuals de Brossa d'un apunt anterior o moltes pel·lícules relacionades amb la tetralogia de l'Anell.

Hem trobat durant aquests mesos tota mena de productes de tema wagnerià per cuinar aquesta macedònia per a cada dia de la setmana.

1-Una animació molt dinàmica d'una minibiografia de Wagner:




2-Un test de personalitat vinculat a un leitmotif de l'Anell del MET: aquí

3-Acudits al voltant de la durada de les obres i dels personatges:


Salveu-vos! arriba tot el cicle de l'Anell!

No podries escriure posts curts com fa tothom?

Dieu que això és Wagner?



4-Paròdies al cinema:

5-Una col·lecció nibelunga de Clicks de Playmobil

Els déus deuen estar bojos

6-Un jazzístic Tannhäuser:

-

7-La propera estrena en versió aventura manga de còmic:




I per acabar més seriosament (potser mereixeria un apunt apart) aquest emocionant àudio de ràdio de l'escriptor de referència i amant de Wagner, T. Mann parlant de les impressions de Lohengrin:




Recordar que el dimecres 22  serà el gran dia i com havia de ser, Bayreuth farà una gala molt sucosa a les 22:22h amb aquest programa i en directe per Arte live web:

Christian Thielemann (Dirigent/Chef d'orchestre), Eva-Maria Westbroek (Sopran/Soprano), Johan Botha (Tenor/Ténor), Kwangchul Youn (Bass/Basse) 
Dans le Palais des festivals, conçu spécialement par le compositeur pour l’exécution de ses oeuvres, le chef d’orchestre allemand Christian Thielemann, wagnérien reconnu, interprétera avec l’Orchestre du Festival de Bayreuth et des solistes de renommée internationale un concert anniversaire composé d’extraits d’opéras donnés en version concertante : le premier acte de La Walkyrie, l’“Introduction” et la “Prière” de Rienzi , le “Voyage sur le Rhin” et la “Marche funèbre” du Crépuscule des dieux, et le prélude des Maîtres chanteurs de Nuremberg.

No us fa venir aigua a la boca? Fins dimecres, que vagi de gust.


viernes, 17 de mayo de 2013

Turqueries



El dissabte s'estrena Il turco in Italia al Liceu, de Rossini, un autor poc representat al Liceu. Després de la interessant conferència de Radigales, no havia quedat prou convençuda com per comprar entrada: la música plena de fòrmules tòpiques i repetitives que escoltem a les altres òperes del Bel Canto i l'argument, una bufonada. Però, ahir, vaig tenir la gran sort d'assistir a l'assaig general i una s'ha d'empassar les opinions.

La trama, una turqueria amb quasi un rapte, és una pallassada molt original -un escriptor l'escriu al mateix temps- feminista i enginyosa. La música, d'un joveníssim Rossini, té moments de gran gust i domini del color de les veus i l'orquestració, en alguns compassos, molt mozartiana, és una delícia. Si afegim que les veus estan de faula, com va passar ahir, el gaudi és complet.



La posada en escena l'aprofita amb audàcia i que ens fa divertir molt. La fan passar a una indefinida època del XX, amb el moviment de plans frontals senzills i plens de sorpreses que no desvelarem. Pocs elements i molt bon control dels personatges i multitud de figurants amb cantants del cor. Cromàticament impecable i figurins correctes. Els girs còmics, hilarants i la panxeta de set mesos de la Nino M assimilada amb graciosa resolució.

Per anar encara més ben preparat al Turco, recomano els posts del Joaquim, José Luís i altres. Escoltem la gran obertura, amb gran compromís per a la trompa, ben resolta ahir al Liceu i veiem la promo:



martes, 14 de mayo de 2013

Pictopop

1-Strawberry fields
2-Lucy in the sky
3-Octopus's garden
4-Yellow submarine
5-All my loving
6-Long winding road
7-Norwegian wood
8-While my guitars gently weeps
9-You can drive my car
10-Here comes the sun
11-I'm the walrus
12-Blackbird
13-Her Majesty
14-Magical mistery tour
15-Maxwell's silver hammer

16-Polythene Pam
17-Carry that Weight
18-Happiness is a warm gun
19-Sun King

20-Ticket to ride
21-Little child
22-Can't buy me love
23- I saw her standing there
24-Hello goodbye (go-go-go)?
25-
.
.
.NOMÉS FALTA L'ULL BLAU EN LA BAFARADA, AQUELLA MENA DE DIAL, LES 2 BAFARADES VERMELLA I NEGRA, EL CALENDARI DE CORS.

1-Tunnel of love
2- I'm on fire
3- Hungry heart
4- Streets of fire
5-Wrecking Ball
6-Two Hearts
7-The River
8-Growing up
9-Thunder Road
10-Candy's Room
11-Factory

12- Born tu run
13-Roll of the Dice.
14-Radio Nowhere.
15-Stolen Car.
16-You can look but you’d better not touch.
17.Meeting across the River.
18.Queen in the Supermarket.
...

ÀNIM, EN QUEDEN ALGUNES.









M'ajudeu a completar el llistat de cançons memorables?
El Victor Hertz ha resumit els èxits dels dos grups amb pictogrames força enginyosos. Especificar cançó amb imatge corresponent, si us plau. Guanya qui més encerti..

lunes, 13 de mayo de 2013

Nomofòbia


Comprovat. No hi ha càstig més dur que treure-li unes horetes el mòbil a un adolescent. Provoca una por irracional, les més irades protestes, un terratrèmol segons qui rep la sanció. No puc viure aïllat, et diuen. Curiós quan a l'hora de pati, podent estar junts xerrant i menjant el bocata, s'asseuen a terra, en filera, per connectar-se al món. Ja no juguen a bàsquet, ni es persegueixen, ni et fan la pilota si et toca vigilància.

Uns estem per prohibir-lo totalment a l'escola, altres, que no, que vivim els temps de les TIC. I tant! Avui mateix, després de dibuixar una axonomètrica a la pissarra, s'acosta una alumna i li treu una foto.

- Senyo, per a què dibuixar a mà alçada, havent-hi el smartphone?
- Noia, estem a dibuix, eduquem les mans i la mirada.. a veure com ha quedat? Carai, què bé es veu. Sembla de museu.

sábado, 11 de mayo de 2013

El mag Méliès


El prestidigitador Georges Méliès va intentar comprar un cinematògraf als germans Lumière sense èxit. Ell, que havia jugat amb zootrops, llanternes màgiques i ombres xinesques, vol seguir fent espectacles d'imatges amb màgia al teatre del Gran Houdini. Va haver de marxar a Londres per adquirir-ne un i construeix un estudi-hivernacle per poder gravar de set a tres amb llum natural.


Comença a rodar les pel·lícules més fantàstiques i divertides fent tot tipus de trucatges amb una estètica barreja de circ i cabaret fi de segle. S'ho feia tot ell: els detallats dibuixos dels story-boards, decorats, efectes i actuacions. Un boig al servei de la il·lusió i la imaginació més creativa i tecnificada.


Però les seves filmacions deixen de tenir èxit, s'arruïna, en crema moltes i es retira a vendre joguines a un quiosc amb la seva musa i segona dona. Es conserven poques cintes i en mal estat. Podem contemplar vint-i-una a l'expo del KXF, (previ pagament de 4 euros si no ets client) durant el recorregut molt ben farcit d'objectes, màquines, maquetes, fotos i extraordinaris dibuixos i dissenys.

A la darrera sala, l'estrella de GM, el viatge a la lluna de 1902, (aquí també sencera i restaurada) i l'homenatge de Martin Scorsese, Hugo, al rei pare del gènere fantàstic. L'Expo només fins al 24 de juny, després va a Madrid. Queda poc!

jueves, 9 de mayo de 2013

Sense ficció?



Dimarts passat a tv3, el documental per desmuntar pors al procés sobiranista lidera audiències. Ens el vam posar ahir, tranquil·lament, a la carta. Paisatges nets i impecables d'un país que sembla centreeuropeu tot i que en Folch ens recorda que som país urbanita, industrial i poc agrari. Uns desconeguts posen amb somriure dentrífic. Què feliços serem. Trenta veus a favor de sortir i una molt petita en contra. No segueixo. Millor la crítica de la Mònica Planas a l'Ara:

Després d' Adéu, Espanya? ... Hola, Europa! Només amb els títols i els signes d'interrogació i admiració, és evident que el reportatge adopta un posicionament contundent a favor del procés sobiranista. És lícit perquè no pretén camuflar-ho. El programa s'estructura donant arguments contra les pors, autosatisfent convençuts més que no pas convencent dubtosos o contraris. L'optimisme recalcitrant podia provocar certa incredulitat. Hola, Europa! no trobava entrebancs. ¿Tindrem aigua? Sí. ¿Podrem continuar parlant per telèfon? Negociant, i tant. ¿I el boicot? Res, xavalla. ¿I les pensions? Com sempre. Ah! I tots tranquils, que Telecinco la continuarem veient, segons l'anàlisi de Marcel Coderch. Van pensar en tot menys en les dones. De trenta-un experts consultats, només quatre dones. I la primera no va sortir fins al minut quaranta, aproximadament. Sorprèn tenint en compte que Dolors Genovès n'és la directora. L' off anava a càrrec de Txe Arana, la veu oficial de l'independentisme, amb píndoles narrades per Jordi Boixaderas, que va fer una entonació més de publireportatge declamat que no pas periodística. Vam notar un abús de les metàfores visuals (algunes de molt còmiques), que jugaven amb paisatges àrids i núvols quan es parlaven d'arguments adversos i d'escenaris paradisíacs i fèrtils quan els continguts eren més optimistes. Flagrant la inclusió de la imatge d'un cartell en una nau industrial que resava: "Prohibit passar de la línia vermella a tota persona aliena" quan s'explicaven situacions hostils que ha de patir Catalunya. Ara bé, el selecte recull visual del país provocava orgull patri fins i tot en els més indiferents. En global, un reportatge molt pla, acumulatiu, sense girs i formalment monòton. Esperem que el procés cap a la sobirania no se'ns faci ni tan llarg ni tan avorrit.
I destacar el que diu en Monegal a eP: Los apuntes de Josep Ramoneda («no he escuchado nunca ningún argumento de España ofreciéndonos quedarnos. Todas sus manifestaciónes siempre han sido en negativo») y las de Antoni Castells(«España está acostumbrada a imponerse, no a pactar»).

miércoles, 8 de mayo de 2013

Bass & B


A més de dedicar els de Google un doodle al creador Saul Bass, que avui faria 93 anys, i afegir un especial dedicat als crèdits de les pel·lícules de Hitchcock, vull fer esment de l'entrada bachiana i lluminosa de l'infernal i magnífica peça de Scorsese, Casino (1995):

Bass i Bach



Bass i Brubeck



Bass i Bernard


Saul Bass' title sequences for Alfred Hitchcock from MovieTitles on Vimeo.

domingo, 5 de mayo de 2013

Logomizados

¿Qué es un logotomía? una imagen vale más que mil palabras,






Logorama, un corto apocalíptico

Entre los objetivos de Logorama estaba, explica Houplain, jugar a la imposición. "Puesto que estas marcas se nos imponen cada día a través de cualquier medio de comunicación, decidimos que había llegado nuestro turno de imponer al mundo la visión que teníamos de ellos". Según sociólogo Gilles Lipovetsky, que toma la palabra en Logobook tras Houplain, se calcula que estamos expuestos a unos 1.200 logotipos al día -advertencia: spoiler-. "Al final de Logorama, incluso un cataclismo natural no logra pulverizar el poder del logotipo: mientras Hollywood es engullido por un terremoto, los logotipos siguen centelleando desde los pocos trozos de tierra que quedan en pie. Cuando finalmente la Tierra es destruida, ellos continúan con su imparable expansión hacia el espacio, la última frontera. El mensaje es claro. Si ya no hay más planeta Tierra, hay miles de otros mundos que los logotipos pueden colonizar y aprender a explotar de nuevo. Puede que nuestro planeta esté bajo amenaza de extinción, pero la marca, ese símbolo tan intrínseco de nuestra época hipermoderna, saldrá triunfante del desastre" (extraído del blog Storyboard, EP)



Logorama from Human Music & Sound Design on Vimeo.

sábado, 4 de mayo de 2013

Miralls i encants

D'aquí un mes les autoritats inauguraran el nou mercat dels Encants a tocar del TNC i el nus de les Glòries, un espectacle de coberta per protegir uns puestos de misèria. Segons l'arquitecte F. Vázquez, es tracta de construir un carrer obert que puja en espiral. En ser cobert per una monumental marquesina daurada, trencada i reflectant, l'obra està durant anys i hem vist com pujava, poc a poc, amb complexos sistemes hidràulics i s'anava folrant de xapes de mirall. Un enorme esforç metàl·lic i econòmic, poc convenient amb el que és un mercat de baratillo i els temps de crisi.




Quan es va decidir que les Glòries, centre geomètric de la ciutat de Barcelona, seria àrea de nova centralitat i es van col·locar equipaments tan emblemàtics com el TNC i l'Auditori, el nus viari es quedava allà taponant les vistes i la continuïtat urbana. Avui, les Glòries, encara no és un lloc per estar-s'hi. Entre la disparitat arquitectònica d'estrelles com la torre Agbar, el lleig centre comercial, el fastuós i desproporcionat teatre de Bofill, la interessant mola de Moneo, tancada sobre sí mateixa, i les dues novetats, el DHUB i els Encants, còpies descarades d'atres projectes de fora (mireu fotos de sota), no s'ha aconseguit crear un veritable espai urbà de la comunitat. Potser amb l'enderrocament del tambor viari i el nou parc s'aconseguirà aquest centre tan desitjat.


El DHUB o la grapadora de Bohigas..

..amb les seves grapes de la placeta del costat

No és un plagi descarat d'aquest preciós centre universitari de M Breuer a NY (1964)?


I el pavelló de Marsella de Foster, no recorda a..
..al pal·li de les Glòries?

viernes, 3 de mayo de 2013

el meu equip estrena temporada

Tindrem Berlioz, força Mahler, torna Mozart i Britten, que també celebra centenari i ningú enguany li ha fet cas. Una programació tan apetitosa com sempre. Moltes ganes de tornar a tenir el carnet, però, vistes les jugades del president, que va fer rebaixes del 50% d'entrades soltes quan ja havíem pagat abonament, m'esperaré fins al setembre.

Em fa especial il·lusió sentir per primer cop a la meva orquestra, l'OBC, tocant l'oratori o la trilogia sacra L'enfance du Christ, de Berlioz, aquí amb Alagna al preciós fragment "Le repos de la sainte famille":





El nostre amic Maac li va dedicar un  apunt a l'obra. Espero que Enrique de Burgos ens ofereixi algun dia, a les seves nits orquestrals, un altre. El desaparegut sir Colin Davies, que té una gran versió discogràfica, ens parla de l'obra que veurem,




jueves, 2 de mayo de 2013

Any Wagner (8) i els murmuris del bosc

Murmuris al bosc. Collage de Klmrt
Siegfried s'asseu melangiós sota un til·ler amb la seva espasa acabada de forjar. Ja sap que no és fill del nan i es pregunta com eren els seus pares, apareixent els temes dels Walsungs i Freia, després d'uns arpegis inicials i primerencs, al bosc fosc i en calma.

Se senten les veus de la natura en uns motius senzills i alegres d'ocell que són cantants per oboè, flauta i clarinet. Siegfried escolta atent i intenta entendre el què l'au li diu. Amb una canya i l'espasa (i el seu tema) es fabrica un instrument per imitar el cant de l'ocell i fracassa. Treu el corn, que és el que ell sap tocar i ho demostra heroicament.





Leopold Anthony Stokowski ens ensenya els màgics murmuris en versió concert:


miércoles, 1 de mayo de 2013

trabajadores


y rebajadores,







Lo más urgente para crear empleo es evitar que se destruya. 
La reforma laboral ya ha demostrado que no lo logra. 
Con más de seis millones de parados, el país se desangra.
¿No tendrían que estar negociando con urgencia un plan de choque todos nuestros representantes?