jueves, 27 de septiembre de 2012

Cadàvers exquisits


Passades dues setmanes des de la publicació de la Maleïda Karma, donem per acabada la vostra participació i anem a muntar el cadàver exquisit de mini-relats que porta també un altre joc al darrera: Set animals tenen una vivència, en teoria generosa, i moren per acumular bon karma i reencarnar-se en un animal superior,

Quins són aquests set animals, per ordre?

*Un avís als autors d'aquests relats: envieu-me quin animalet sou perquè encara tinc dubtes, gràcies (kalamartinta@gmail.com)

1.M'he posat vermella. S'acosta aquell mascle poderós i afamat. Es mou tan elegant que la meva faldilla s'electritza. Tanco els ulls i sento fluïds que m'acaronen. Tremolo. La seva carnosa boca s'obre i m'ensenya les enormes dents. La meva fumarada no l'atura i em torna a buscar. Necessito estirar les cames. Per fi, les altres ho entenen i se'n van planejant. (Lula)

2.Sóc ben estrany, després de nedar hores i hores em necessito refrescar i no hi ha res com treure el cap i tocar l'aire. Algun cop passen bèsties enormes i llampants que floten i sempre que puc els hi regalo una bona pintada. Ai, quin goig que em fa aquesta última! (Joan C)

3.Ja hi tornem a ser. Dissabte nit i n'hi han molts més mascles que famelles a la festa. Doncs ja sabem el que cal: a canviar de sexe uns quants. Ens ho jugarem a veure qui li toca. (Borgo)

4.He vingut de llevant impel·lida per ves a saber què, però jo vaig ponent. Xino-xano, les quatre potes m’han tret de l’aigua, xino-xano, he cavat el sot i xino-xano, plop plop, fa hores i hores que ponc i ponc. I pondré, calculo, fins que aquest que se m’acosta amb cara de cuiner em reculli. No podré pas fugir, que jo ponc. Espero que, si més no, qui se’m mengi feta sopa s’ennuegui amb algun tros de closca d’ou que hi trobaran. (Fem Fatal)

5.No se si voy hacia adelante o hacia atrás, porque no por pequeña soy tan simple, pero casi me quedo sin dientes con la del xino xano, que menuda frustración. Aun estoy en el aire del bote que he pegado, y ahora mismo no se donde voy a aterrizar... vaya, esto parece más tiernecito... mmmm, que rico... mmm... más... me estoy poniendo las botas... casi me da pena, pobre... me parece que me las voy a pirar... vaya, parece que se está nublan..(JL)

6.Cada nit surto i si la mestressa es lleva haig de quasi volar perquè no em posi premeditadament el peu a sobre aiiiii! (Glòria)

7.Qué bonito que se ve todo desde aquí arriba, mucho mejor que a ras de suelo. Por la luz calculo que ya debe ser la hora... Sí, eso es, ahí llega la abuelita con la bolsa de pan rancio. Puntual como un reloj. Hay que abrirse paso a picotazos entre tanto congénere pero siempre se pilla algo. ¡Mmmmm! Delicioso. Hasta mañana buena mujer, me marcho a casa. Flop, flop, flop... clonc (malditos cristales) (y Marga)



lunes, 24 de septiembre de 2012

tablet art

D Hockney exposa això al Guggenheim de Bilbao

Després de veure l'error comés per David Hockney en voler fer d'un I-Pad un llenç per plasmar una pintura tan matussera com aquesta, aplicant els pinzells i colors de l'aparell en qüestió, resta la pregunta de si es pot fer art amb ell. És clar que sí. Només en deixar la tècnica clàssica pels formats que li corresponen i cercar aplicacions dissenyades per la tauleta absolutament acords amb el fet artístic des de la innovació i la interactivitat.

Encara estem a les beceroles, però alguns creadors d'aplicacions (seran els nous artistes, també?) han entés que no es tracta de reproduir el passat sinó d'oferir eines senzilles pels dits per anar fent exercicis plàstics i musicals. El que es perd, però, és l'emprempta personal de l'obra; la teva s'assemblarà massa a la del col·lega que juga amb la mateixa aplicació. Amb el temps i l'evolució dels programes veurem com l'artista ens donarà tota mena d'arxius amb segell propi que ens ajudarà a identificar-lo i valorar-lo. Això vindrà aviat.

Algunes de les propostes més interessants són aquestes:


1. Instruments musicals com aquest que combina percusió i corda (molt clar al minut 3:25)





2. Espais estel·lars i gravitatoris, arpes impressionants (des de min 1:33)  i formiguejos, autor: Scott Snibbe


3. La molt lograda aplicació per donar vida a les ditades, podent modificar tots els paràmetres de les taques i els seus moviments:


Són projectes engrescadors que van en la bona línia. De moment esperarem que les tablets evolucionin amb millors prestacions, siguin més assequibles i potser substituiran els incòmodes miniportàtils que fan servir els alumnes a les escoles o els PC d'usuaris tan reacis com jo.

No ens podíem haver esperat una mica més, gestors de l'educació catalana?
La paciència és la mare de la ciència (i de les arts!)

domingo, 23 de septiembre de 2012

Tardor


No sé que diran les dades meteorològiques però tinc la percepció que portem una vintena d'anys en què la tardor ja no arriba cap al 21 de setembre, sinó que ens treu el nas passat l'estiuet de Sant Martí, moment que anem a recollir els moderns i lleugers edredons a la tintoreria. Ningú ja no compra castanyes per Tots Sants i els panellets se'ns fan molt feixucs. Per altra banda, l'estiu triga una mica més a donar la tabarra -a mitjans de Maig, quan erem criatures, anàvem ja a la platja i fèiem els primers banys- però quan s'intal·la, ho fa de valent.

En tot cas, ahir entrava la nova estació, i seguim aguantant la xafogor, especialment nociva per a la concentració dels nois a classe, per a la bona presentació de làmines de plàstica i les ganes de cuinar d'una servidora.

Igualment encetem una tardor molt calenta i espero de tots plegats, i en particular de la nostra no molt lúcida classe política, mantenim el cap fred, malgrat les constants provocacions, i que arribem a Nadal amb la feina més o menys ben feta.

Bona Tardor Astronòmica.





Aprofito l'avinentesa per demanar-vos que signeu la petició (columna dreta) per què el ministre Wert no tiri endavant la seva reforma educativa que trauria assignatures que distreuen com la plàstica i la música del currículum escolar. Gràcies.


jueves, 20 de septiembre de 2012

Joves amb classe (3)




Mentre aneu pensant un fragment del cadàver exquisit del post anterior, us informo de dos concerts per apuntar-se a l'agenda:


1. RECITAL DEL TENOR ÀLEX VICENS 

PRESENTAT PER MARCEL GORGORI

Auditori de barcelona, Sala Oriol Martorell
dia 9 d'Octubre a les 20.00

Gala benèfica a favor de les persones amb discapacitat intel·lectual, en el marc del 35è aniversari de la Fundació Finestrelles.

Orquestra Barcelona Filharmonia (amb un contrabaix calamarero) i direcció de Daniel Antolí.
Obres de Tosti, Toldrà, Massenet, Bizet, Giordano i Verdi, entre d'altres.











2. CONCERT DE MÚSICA DEL CLASSICISME
DIRIGIT PER LORENZO COPPOLA
Orquestra instruments d'època amb alumnes de l'ESMUC (Teatre Instrumental)

Concerts dissabte 29 setembre a les 19.00 a L'Esmuc (edifici de l'Auditori)  i diumenge 30 a les 12.30 a l'Ateneu Barcelonès.
Programa:



W.A. MOZART: Recitatiu "Stelle! Per carità" i Quintet en Mi b Major "Sento, o Dio", de l'òpera Cosí fan tutte.


F. J. HAYDN: Sis minuets per a orquestra Hob. IX 
F. J. HAYDN: Simfonia nº76

jueves, 13 de septiembre de 2012

Maleïda Karma

Murakami: homenatge a Ives Klien 2011

Hem arribat a l'apunt número 300. Tinc ganes de muntar un embull per celebrar-ho. Estic llegint la sobreestimada novel·la de David Safier (comença bé, però a meitat de text estic a punt de renúncia) i la cosa va de reencarnacions i d'acumular bon karma, tan necessari en els nostres pesarossos dies, proposo jugar al cadàver exquisit tal i com fem amb els gargots a les reunions de docents. Com que no va haver massa quòrum en allò de recollir els vostres dibuixos compulsius, es tracta de fer ara una creació literària col·lectiva, cadascú aportarà un fragment que els encadenem segons ordre d'arribada, amb unes condicions:

1. sou un animal que no heu de desvetllar i que hem d'esbrinar els altres més endavant. Té una vivència de generositat i mor.
2. el següent s'ha de reencarnar en un altre de més categoria.
3. No arribarem al damunt de l'escala, que és convertir-se en ésser humà.
4. Sigueu esbojarrats.

apa, començo jo:

M'he posat vermella. S'acosta aquell mascle poderós i afamat. Es mou tan elegant que la meva faldilla s'electritza. Tanco els ulls i sento fluïds que m'acaronen. Tremolo. La seva carnosa boca s'obre i m'ensenya les enormes dents. La meva fumarada no l'atura i em torna a buscar. Necessito estirar les cames. Per fi, les altres ho entenen i se'n van planejant.

 Devórame otra vez!












martes, 11 de septiembre de 2012

MANI

Llegum o fruit sec? A casa no tenim manis perquè hi ha un al·lèrgic. Només entra una varietat.
Bona diada!


Maní
Maní

Si te quieres por el pico divertir
cómete un cucuruchito de maní

Qué calentito y rico está
Ya no se puede pedir más
Ay caserita, no me dejes ir 
Porque después te vas a arrepentir 
Y va a ser muy tarde ya

Manisero se va
Manisero se va

Caserita no te acuestes a dormir 
Sin comerte un cucurucho de maní

Cuando la calle sola está
casera de mi corazón
El manisero entona su pregón
Y si la niña escucha su cantar
Llama desde su balcón

Dame de tu maní
Dame de tu maní

Que esta noche no voy a poder dormir
Sin comerme un cucurucho de maní

Me voy
Me voy




domingo, 9 de septiembre de 2012

calcomanies

Bottesini s'estudia moltes hores a casa. Sona sobretot, una i altre vegada, el seu concert més conegut, el número dos, una peça per a virtuosos del contrabaix que alguna vegada s'interpreta als auditoris.
 A part dels seus triomfs com a intèrpret -li deien el Paganini del contrabaix- Bottesini va ser director de reputació europea, i va aconseguir alguns èxits com a compositor d'obres per al gran instrument, òperes i fantasies d'òperes conegudes.


Segurament en Mahler havia sentit el concert, perquè sinó, com s'explica que els primers compasos surten clavadets al minut 5 de la seva tercera simfonia, d'unes brillants trompetes?










sábado, 8 de septiembre de 2012

senyera

Fins als..

Eurovegas se'n va a Madrid
Barcelona World a Tarragona
Ordre central retallades a l'educació
30.000 alumnes més, 3.000 professors menys
IVA 21% Cultura
Subvenció només si és .cat
A punt de ser rescatats
Nacionalisme salvador i blaugranisme cegador
Catalunya emprenedora o més del mateix?





Catalunya wagneriana i els polítics ho espatllen.
L'estel del dia 11 de setembre: recordaré la mort de la besàvia. 

viernes, 7 de septiembre de 2012

Cortos (3)

Como ando muy escasa de ideas -el principio de curso nos deja centrifugados- ahí van unos cortos de Architeuthis muy comerciales. Aunque no se han visto ejemplares de más de quince metros ya sabéis que las agencias de spots tienden a la hipérbole:






No tengo pajolera idea de lo que dicen en el tercero, por eso me divierten más. Hay que ver lo cariñosos que llegan a ser los bichos éstos. 
Lástima que no se puedan comer porque acumulan mucho amoniaco en su carne (cuanto más pequeños, mejor para nuestra digestión, peor para la repoblación de los mares). 
Otro día hablaremos de los calamares vampiro. No es moda, os juro que existen.

martes, 4 de septiembre de 2012

disputa musical


Como siempre, los vientos perdedores. Marsias, un sátiro que tocaba muy bien el aulos de Atenea se enfrentó a Apolo en un concurso musical cuyo jurado estaba formado por las Musas y el rey Midas. Marsias tocó mejor que Apolo, pero éste puso la lira boca abajo y tocó la misma melodía. Marsias no pudo hacer lo mismo con su flauta y  perdió. Apolo lo desolla vivo en una cueva cerca de Celea por su hibris al desafiar a un dios. Clavó entonces la piel en un árbol y su sangre formó el río Marsyas.


El sentido del mito es que Apolo, el dios de la luz, es muy superior a Marsyas, que representa la naturaleza agreste y sombría, aún no depurada. En relación a la lira de Apolo, la flauta de Marsyas sólo emitía sonidos discordantes. Al desollar a Marsyas, Apolo le despoja de su piel de bestia y consigue que pueda manifestarse la vida pura, que fluye como un río vivificante. Así, más que un castigo, la operación del dios se convierte en una bendición.


J Loth.  Apolo, Pan y Marsias  

Se representa mucho más a menudo el mito de Marsias en la escena del desagradable despelleje, pero aquí lo vemos tocando ruidosos sonidos agudos que no pueden competir con la perfección de la cuerda de la dulce lira (o violines en otras obras).


 P Perugino. Apolo y Marsias  1495

Los vientos vencedores.

El Marsyas de Anish Kapoor data del año 2002. Se trata de una obra inmensa, hecha de tres anillos de acero unidos por una membrana de PVC coloreada en rojo carne que llena la totalidad del Turbine Hall de la Tate Modern de Londres.  Kapoor la describe como una piel desollada tensada formando unas trompas de Falopio. Al pasar por los tubos, el aire genera además un murmullo constante.




Una maravilla de Kapoor, gran artista de instalaciones que bebe de la tradición más clásica (aunque hace poco nos había insultado con su torre Mittal) y que acompañamos con los primeros compases de esta suite orquestal, Marsyas (1910) de Alphons Diepenbrock, otro gozo cromático:


PS. Grecia ingresa en la UE en 1981, unos años antes que España. Exhibe orgullosa su pertenencia a la Comunidad en su sello. Hoy, Europa la está desollando viva con castigos como la propuesta de jornada laboral de seis días. ¿Cuál será el próximo martirio?