Ens alegra saber que l'estudi de disseny de Pep Carrió, autor de la imatge gràfica del GTL de les temporades 10-11 i 11-12, ha estat premiat amb un premi LAUS (secció del FAD per a comunicació visual).
En aquests dos mosaics, veiem que Carrió opta per un poètic collage d'objectes, textures i fotografies antigues, en composicions impecables i amb un cert misteri que les fa molt atractives. Llegim les metàfores visuals i identifiquem de seguida la imatge amb l'obra musical. Els cartells que presenten cada espectacle del Liceu ens acompanyen des del primer moment que rebem el programa de la temporada següent i a poc a poc els fem nostres. Jo els he agafat certa estimació i esperava que repetíssin per a la propera . M'agraden molt aquests dissenys, entre altres coses, perquè em recorden a les meravelloses portades per Alianza del gran Daniel Gil i les petites escultures del valencià Isidro Ferrer.
Però pel curs proper ens haurem d'empassar aquestes pintures acríliques, que no funcionen com a cartells pròpiament dits ja que el missatge s'ha d'escriure fora de la imatge. A part de ser uns cromos plens de tòpics que semblen fets per estudiants amb poca experiència, el resultat no és un bon reclam per acostar-se a l'òpera. El que més m'entristeix és que l'autor, ni més ni menys que l'Òscar Mariné, autor de grandíssims cartells com els de cinema per Almodòvar i Àlex de la Iglesia, hagi arribat a presentar això:
On està la màgia de les creacions característiques de Mariné, tan vives, juganeres i arriscades? Potser s'ha fet una retallada d'escàndol en la gràfica del Liceu i Mariné, acord amb el preu, fa una proposta pobra de misèria?
Entradas
Ostres, la madama butterfly del cartell fa autèntica por, mare meva.
ResponderEliminarEn la meva opinió (sense tenir-ne ni idea de res)el cartell de Das Reingold no és tan dolent, encara que no aporta cap idea original.
la Madama no té perdó i el Wotan és de riota..mira't la resta, Mies, no hi ha cap de salvable.
EliminarA mi me recuerdan a las pinturas setenteras de tema religioso que encargaba la iglesia para pretender ser moderna (esos frescos espantosos que nos encontramos a veces en las iglesias y que dan verdadero dolor de ojos)
ResponderEliminarLos collages anteriores me encantaban, pero con estos dibujos me va a costar guardar los papeles del reparto...
Marga, hay escultura de los 60 en iglesias que se pueden salvar de la crema, pero la pintura se hizo con muy mala pata. En los libros de catequesis, están por doquier..
EliminarPor suerte, los programas-papel los hace el diseñador del libro y suelen estar muy bien, aunque ya veremos qué pasa, me temo que el tijeretazo también llegará aquí e igual tenemos más Mariné de baratura.
sabes que el libro que comentas de Caravaggio tiene en la edición española, portada de Carrió, casualidad!
EliminarLas casualidades no existen, jajaja
EliminarAquests cromets són de l'Óscar Mariné? Jo ni vaig mirar-me els crèdits, pensant-me que les pintures les havia fet la tieta "artista" d'en Marco. Per cert, t'has fixat en l'error garrafal de la "Daphne" de Strauss? Espero que el que mostres fossin proves d'impremta.
ResponderEliminarostres, Allau, no m'havia adonat de la pífia..segurament és el que tú dius. Hi ha tietes que ho fan molt millor, no trobes?
EliminarUns dibuixos horrorosos els que il·lustren el programa de la propera temporada, ara bé, ja n'estava fart del il·lustrador de les dues darreres, semblava un apol·logista del burka, amb les senyores dels foto-muntatges sempre amb la cara tapada!!.
ResponderEliminarJosep, de veritat te n'havies cansat? jo no veig la burka enlloc, sinó una despersonalització del mite. El Carrió ho fa sovint això de cobrir la cara amb elements que parlen de la trama. Te un web amb unes cobertes i cartells ben bonics:
Eliminarhttp://pepcarrio.com/editorial/alfaguara/
Veien els dos estils d'en Mariné, és una llàstima que no hagi estat més agosarat. S'amaguen molts prejudicis al voltant de l'òpera, oi?
ResponderEliminarPotser sí, Enric, en Mariné vol demostrar el seu odi a l'òpera d'aquesta manera tan destralera. En canvi, Hergé se n'en riu de forma molt còmica i fins i tot il·lustrada! I mira que li tenia mania..
EliminarSempre m'havia preguntat qui feia els dissenys del programa del Liceu. Resulta que era carrió. Trobo que té un gust exquisit, molt treballat.
ResponderEliminarQuant a les actuals (Mariné) em semblen adients per un nou tarot. Evidentment la carta de la Madama és la mort súbita.
Salutacions!
Supòs que has vist les altres cartes, Glòria, jo no hi jugaria ni boja, donen molt mal pronòstic,
EliminarSalut!
Al darrere d'aquest nyap hi ha en Marco, jajajajajaja, és que no en fa una de bona.
ResponderEliminarNo em puc creure que un artista si li abaixen el pressupost perdi el gust.
Ja pot ser en Mariné o en Perot lo lladre, el que ha fet és imperdonable i d'òpera no en té ni idea, és impossible pensar que una persona que li agrada l'òpera hagi acabat fent això.
Si ho comparem amb el magnífic i suggerent treball d'en Carrió, el que ha fet aquest Mariné encara és més sagnant.
Marco demostra o que no en sap o que ens vol molt mal als aficionats. I en Mariné, aquí s'ha prostituït.
Eliminar