Ja tenim a la Pedrera l'expo de 40 anys de feina de Mariscal i el seu equip. Al discurs de benvinguda ens anuncien que el recorregut està pensat com una atracció de fira, circular i ple de sorpreses. Realment tot és molt lúdic i encantador, però surts un mica marejada. És tanta la informació visual que costa de pair: moltíssims dibuixos, cartells, objectes, tots presentats ben atapeïts, que al final el que fas és centrar l'atenció en uns pocs exemples. Jo, per exemple buscava contrabaixos, calamars, els gossos Julián, Cobi i Lula i altres éssers i els he trobat perquè tot hi és allà.
El primer espai temàtic està dedicat als esbossos: un munt de tires de paper guixats plens dels frescos i comunicatius dibuixos de la mà ràpida de Mariscal, que per mi no són únicament esquemes previs sinó també projecte acabat. La gràcia de la gràfica de Mariscal resideix precisament en aquest llenguatge lliure, tendre, infantil, fet de vigoroses línies a retolador negre.
També les tipografies són manuals, decorades i molt dinàmiques. A la segona sala trobo a faltar una anàlisi més científic de l'evolució de les seves fonts des de la mà alçada fins al detall de cada lletra a l'ordinador.
Totes les expressions del cartell venen a continuació: logos, bosses comercials, portades de revistes, molts d'ells molt inspirats. M'interessen les portades de The New Yorker, els fascicles de l'enciclopèdia del disseny gràfic de Salvat i senzilles identitats visuals com la celebrada imatge gràfica del Zoo de Bcn o de l'ajuntament de Gavà. Però hagués estat més encertat agrupar-les per marques i no barrejades.
El que queda per visitar és força confús, sobretot la sala de les Intencions on hi ha un aiguabarreig de productes industrials i gràfics amb l'urna del Cobi, el retrat del rei, els bodegons per l'edició especial de les 1080 receptes de Simone Ortega..Potser era el moment d'exposar peces del seu mobiliari, productes per a la llar i els projectes d'interiorisme, tan importants i inexplicablement ausents. A una de les parets es pengen uns pocs olis, com els que juguen am la perspectiva central que proporciona el marc volumètric i fugat..faltava també un apartat dedicat a la pintura de Mariscal.
Els que sí s'ho pasen pipa són els petits, en especial a l'espai dedicat als garriris, gràcies a la instal·lació de casetes, mobles, llums i motos de cartró en un bosc nocturn i emboirat amb gases.
Al video següent, Mariscal parla de la seva expo de Londres del 2009, semblant a la que tenim a la casa Milà.
Entradas
