miércoles, 31 de julio de 2013

como la lluvia



Ziumoun, el suizo, se lo pasa pipa evocando paisajes sonoros con pequeños motores, cables y cartón. Apilando cajas consigue amplificar la percusión y construye muros membranosos. El orden estricto permite que los látigos no se enreden. Módulos repetidos que provocan caos. Creo que a Ligeti le gustaría.

Inauguramos con ésta, la serie Instalaciones. Dentro de una sala, son los bodegones de nuestro tiempo. En el exterior, el Land Art crea los nuevos paisajes. Aunque tienen vocación de ser efímeras, ¿pasarán a mejor vida después de 50 años de existencia?


martes, 30 de julio de 2013

Art, dos punts (2)


Segona parada al Caixafòrum: Anys 80 i 90 en un recull d'instal·lacions inquietants que parlen de pèrdua, fragilitat i del propi cos. La majoria són discursos angoixants i si són de dones artistes, encara s'expressen amb més violència, malaltia i sexualitat sòrdida.

Jannis Kounellis, Sense Títol (1985)
Un mur sec amb pedres pintades de negre i base de creu cristiana

 Els homes artistes, en canvi, són més estetes. Penone, Kounellis, Kippenberger, Plensa, Beuys o Guillen-Balmes treballen amb ordre, textura i simbolisme per qüestionar el vell discurs de l'art occidental. Les noves sensibilitats i reptes intel·lectuals amb estètiques arcaiques: pedra, pell, paret de caverna.

Ganyotes de Nauman, el grotesc es fa públic.

Són obres força més explícites i directes que les del Macba, també gràcies a les ajudes dels breus cartellets que expliquen significats. El conjunt és força emotiu, les peces respiren amb molt més espai i, algunes, malgrat ser força angunioses, són molt poètiques. Paga la pena la visita, si potser, amb l'ànim alegre..


Tonet Amorós i les larves amb olor de parafina.


Els resum de l'exposició explicat per la comissària N Bisbe:



lunes, 29 de julio de 2013

Escolta, Escola



Quan els nois no saben atendre durant una estona i l'escola catalana s'entesta en posar mòbils i portàtils a les aules multiracons per aprendre a aprendre a base de minicontinguts, no sabran llegir amb calma, ni aprendran, ni educaran les emocions. Si a sobre, això de tot amb les TIC, ho defensa en Sala i Martín, tothom s'ho creu. Com també ens creiem a les autoritats que, amb molta solemnitat, parlen de l'èxit dels catalans a la selectivitat. Es pot fer una ullada als exàmens, per exemple, de castellà o disseny. No cal haver estudiat massa per treure una bona nota.

Els docents, malgrat tot, hem de lluitar per la intel·ligència, l'excel·lència i la llibertat dels alumnes. La tova pedagogia de les darreres dècades ja ha fet prou mal. Gregorio Luri fa un toc d'atenció amb els seus llibres i les seves intervencions a la ràdio pública:


 

domingo, 28 de julio de 2013

Art, dos punts

nous significats de la plaça urbana

La Caixa i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona han decidit exhibir junts, barrejant el millor de les seves col·leccions, a les respectives seus fins Nadal.
Primera parada, el Macba. Les obres ocupen les tres plantes i es vinculen amb la nostra ciutat i els grans esdeveniments que la transformen: expos universals, guerres i olimpiades.

Encara que el programa ho nega, tenim un recorregut cronològic del panorama artístic del XX, de vegades hàbilment interpel·lat per artistes actuals, que abarca des de l'Exposició del 88, la del 29, les discretes avantguardes espanyoles, les crides d'ajuda de Sert, Picasso i Miró, la postguerra tan ben representada per l'informalisme de Tàpies i el conglomerat d'experimentalistes sensorials (curiosa la proposta de la Revista Aspen) de la segona meitat del XX.

R Hamilton, 5 tyres remoulded, 1970


A la segona planta, molt material audiovisual actual que denuncia molt oportunament la qüestió urbana i els significats de la metròpoli. Marxem al final, amb la tornada al simbolisme escenogràfic de Cragg o Muñoz, ben agraïts de veure noves metàfores.

Al museu, quatre turistes, la guia i jo. Uns quants estrangers més gaudint de l'espai wifi i fent una becaina, més frescos que al carrer. Perquè s'ha de dir que l'art contemporani no interessa a ningú, és complexe, endogàmic i necessita explicar-se molt més. On hi havia espectacle, realment, era fora a la plaça, on el jovent i els patins dibuixen ràpides línies paral·leles a la façana blanca del museu mort.


J Muñoz, La natura de la il·lusió visual, 1994

sábado, 27 de julio de 2013

Montalbano

Luca Zingaretti, el Montalbano de la RAI. Qui fóra Lívia!

Ja he conegut al comissari de Camilleri. M'estreno amb la desena novel·la de la sèrie, Foguerada d'Agost (2006) amb la gran traducció de Pau Vidal, que se les enginyia amb els dialectismes sicilians i pífies lèxiques del Catarella per fer-nos riure per les butxaques.

La trama policíaca tira a senzilla però és tan rica en el paisatge, els retrats i la visió fatal de Sicília (com recorda a Mallorca corrupta!) que aquest volum l'he gaudit moltíssim. A sobre, entre les xafogors i les passions que ens fan suar de valent, Camilleri escriu amb ironia intel·ligent i un to pessimista que sura a tota la novel·la.

Moltes ganes de repetir, caldrà buscar les primeres de la sèrie. Una cosa semblant em va passar amb el comissari de Mankell, o les històries de Lehane i Benjamin Black. Foguerades de negra per l'estiu aromatizades amb òpera, la música que escolta Wallander o Montalbano:

I quan ja era altra vegada al cotxe se li va acudir que si a l'anada l'esperança era prima com un fil de cosir, ara, a la tornada, s'havia fet gruixuda com una corda.Una corda de forca. Es va deixar anar, desafinant com una mala cosa, a la interpretació de "O Lola!", de la Cavalleria Rusticana.




viernes, 26 de julio de 2013

Donner i any Wagner (16)

ME Winge, Thor contra els gegants (1872)


Molt més conegut com a Thor, Donner és cunyat de Wotan i té un petit paper de baix-baríton al Rheingold. El déu dels pagesos té el poder de cridar a tempestes i trons amb el seu martell màgic i el seu cinturó de força. Amb un carretó tirat per carners pot vèncer als gegants però al quadre mitològic de l'Anell dels Nibelungs només té una petita intervenció, gloriosa.

Hi ha mala maror després de la maledicció del nan i la mort del gegant. Donner puja a un roc, canta Heda Heda Hedo!, fa girar el martell, pica fort contra ell i amb un tro desfà els núvols. Apareix un magnífic arc de Sant Martí, el pont pel que pujaran els déus majestuosament al Walhalla. El gran final de l'Or del Rhin.


Tempesta i entrada al castell clàssics, la del Met, Otto Shenck i Levine (1990). Alan Held és un potent Donner:





Altre final, l'espectacle del Met de factura clàssica malgrat les barres de RLepage (2010) Donner: Dwayne Croft  és una mica estàtic a l'escena però crida molt bé al cel:




Toca portar el Donner, molt primet ell, però fort vocalment, del baríton H Ketelsen a sobre d'una grúa feixuga i davant d'unes boniques imatges, les de la Fura. Mehta amb una gran orquestra simfònica de València (2010).



I per acabar, aquesta impressionant interpretació d'Eberhard Wächter i Solti amb la Filarmònica de Viena:







Una neblina sofocante 

vuela por el aire, 
y cae sobre mí 
aprisionándome.
Las claras nubes 
convertiré en nubes de tormenta, 
y así se aclarará el cielo.
¡He da! ¡He da! ¡He do!
Ven a mí niebla. 
Vahos, venid a mí.
Donner, vuestro señor, 
os llama a que forméis ante él.
Cuando balancee mi martillo,
húmeda neblina y niebla, 
flotad allí.
Donner, vuestro señor, os llama a que forméis ante él.
¡He da! ¡He da! ¡He do!
Hermano, ven aquí, 
muéstrales el camino del puente.



El podrem sentir aquesta tarda en directe des del Festival del turó verd a les 17.55 a RNE, interpretat per Oleksandr Pushniak. Li demanem, ja que està per les intervencions climàtiques que porti cap aquí una brisa fresca, que tal com apunta al dia es fondrà la ràdio i no el podrem sentir.

Que tinguem un bon Or bayreuthià i felicitats als Joaquims i les Annes.

miércoles, 24 de julio de 2013

Año Wagner (15) y yo

Wagner es enormemente inspirador. Los veranos proporcionan material radiofónico de primera para acompañar las horas más calurosas. Este año de celebración tenemos motivos wagnerianos desde todos los festivales que se esfuerzan en ofrecer dramas excelentes con nuevas lecturas musicales y escenográficas. Participo del rito simbólico desde la distancia con la esperanza de que algún día podré pisar el templo de la colina verde.  Mientras escucho a los gemelos cómo se nombran el uno al otro, dibujo con cierto frenesí mi homenaje a Wagner:




domingo, 21 de julio de 2013

piulades i any Wagner (14)

Lula contra Twitter (Articulatematter)

No acabo de veure les virtuds de la xarxa Twitter: és histèrica, corredissa i volàtil. Com a molt, 140 caràcters que s'esfumen i ja està. Segueixo a alguns periodistes i escriptors que el fan servir com a microblog per informar o enllaçar, però per la majoria d'usuaris serveix per fer una buida xerrameca que arriba a tothom. No és massa intuitiu i tanta @ i # mareja. Com a twits, em quedo amb aquests!


 Tiene gracia que twit signifique imbécil, cretino.


Unes bones piulades: les de l'ocell del bosc que aconsellen molt convenientment a Siegfried per matar el drac i conquerir la dama de la roca màgica, la que li ensenyarà què és l'amor i la por.

Dame Kiri Te Kanawa as "Waldvogel" in the scene "Nun Sing!" of Act II from the opera "Siegfried" (from "Der Ring des Nibelungen") by Richard Wagner (1813-1883), with Siegfried Jerusalem / tenor, Sinfonieorchester des Bayerischen Rundfunks (München), Bernard Haitink / conductor, 1991.

sábado, 20 de julio de 2013

Lliures

William-Adolphe Bouguereau, La Onada (1896)
Oli sobre tela, 121 × 160.5 cm

El mar deixa de ser hostil a l'estiu, refresca el tacte, banya de sal la pell àcida, xucla el cos per empènyer-lo a tornar a la terra. Ens envia regals calcaris i fulletes toves. Saluda el matí amb ritmes suaus i s'esbrava amb la calor del migdia. És un amant càlid a la nit, a la roca, a la sorra, sempre atent als capricis de la nuesa.
Com Andròmeda, somio amb l'heroi que ens torni les aigues primitives i desfaci el malefici que circula per tot el meu Mediterrani.


Abbado i una de les seves peces favorites, La Mer, Debussy, 2n mov. "Jeux de vagues" - allegro (do dièse mineur). Bones vacances a tots.

miércoles, 17 de julio de 2013

Ecos

Alexandre Cabanel, "Echo" (1874)

Los sonidos se reflejan y tornan al origen de su emisión. 11 de Enero 2010: el líder del PP tiene una cita con el periodista Carles Francino en el programa Hoy por Hoy de la Cadena Ser.
-Hasta donde yo sé, no hay financiación ilegal del PP -afirma el líder del Partido Popular.
-¿Y si se demostrase que la hubo? ¿Dimitiría? -pregunta el periodista Carles Francino.
-No dimitiría. Porque yo no lo he hecho...

Esta mañana se ha oído el eco en el Parlament de Catalunya. No me creo que la cabeza de una organización no sepa cómo van las cuentas. Y si son opacas, peor todavía. Agustí Colom, vetado por decir la verdad y hacer un buen trabajo. Además de taparnos los oídos ante tanto ruido tenemos que apretar bien fuerte la nariz. 

Eco era una ninfa que tocaba instrumentos, cantaba, bailaba muy bien y evitaba los hombres. Desdeñó a Pan que, enfurecido, creó el pánico causando que sus amigos la descuartizaran y esparcieran por toda la Tierra. Gea recibió los trozos de Eco, cuya voz permanece repitiendo las últimas palabras de los demás. Las malas lenguas dicen que Eco se unió a Pan y nacieron dos niños.

lunes, 15 de julio de 2013

Nipomania

Asahi Yaki Tokyo, Carpas. 1887


Malgrat un primer intent de contacte per la Companyia de Jesús i San Francisco Javier que va acabar com rosari de l'aurora- els japonesos no es van deixar evangelitzar- van ser els americans qui, en demanar poder atracar als ports del Pacífic, forçaren l'obertura de la feudal nació japonesa a l'Occident (1860). De cop l'Europa academicista descobreix les delicades estampes, robes i artesanies nipones i es genera una allau de col·leccionistes que volen tenir aquests productes tant sí com no, entre ells, els artistes impressionistes.

Toyohara Chikanobu. On-hanami


La fascinació devia buidar les illes nipones de peces artístiques locals amb aquest tràfec importador que arribà també a Catalunya. A l'expo del Caixafòrum, Japonisme, podem comprovar com s'omplien els salons burgesos de tota mena d'objectes originals i com els nostres artistes seguien la moda parisina de crear a l'estil de l'Orient més llunyà: desde els artesans modernistes als pintors, Miró, Picasso, Anglada Camarasa, tots, els fascinà la línia clara, les rítmiques aquarel·les i fins i tot els temes per la pintura i el disseny de cobertes i cartells.

William Merritt Chase, El quimono

La veritat és que l'exhibició l'he contemplada amb certa tristor, imaginant com una moda, que arribà fins i tot a l'òpera de Puccini, expoliava d'obres a un Japó molt necessitat. La descoberta fóra molt captivant segur, no hi ha artista que no l'apassioni, però dubto que hi hagués un veritable diàleg entre les dues cultures, més aviat es percep un desequilibri massa brusc per una cultura milenària com la nipona.


La tenim fins mitjans de Setembre, paga la pena la visita, si més no per gaudir dels Hokusai i Utamaro manga, de tres netsuke amb els seus imro i un moble tan bonic i teatral que cal contemplar els seus detalls amb temps. Les pintures occidentals a la manera de, algunes molt descriptives i d'altres, barroeres. Ja em direu què us ha semblat.


viernes, 12 de julio de 2013

cadenetes

Fer labors tèxtils en grup afavoreix el safareig. Recordo amb horror com ens animava la senyoreta de costura per què parlèssim dels altres professors. El pitjor és que més d'una aprofitava i criticava. Les altres, callàvem, mirant com creixia la cadena de ganxet. Al mateix temps els nois jugaven a futbol. No vam poder escollir l'optativa d'esport, passava en el democràtic any de 1981.

lunes, 8 de julio de 2013

Catmerata d'estiu



Ja us havíem anunciat el curs passat un parell de concerts de la nova formació de corda, la Catmerata.  Dijous i dissabte faran aquests cartells:




Podríeu passar i escoltar-los amb aquest programa tan atractiu, us animeu?

- W. A. Mozart: Divertiment núm. 1,



- Grieg: Suite Holberg, que ja vam sentir tan ben interpretada l'any passat:



- Tchaikovsky: la molt coneguda i profunda Serenata per cordes:



Ara és molt tard, però miraré de fer una mica de presentació del programa, demà mateix, que aquest post ha quedat una mica coix. Bona nit.