En el nom del fill

Escollir el nom del fill és una gran responsabilitat. T'acompanya per sempre, et fa únic al registre, a casa (bé, no sempre), a la classe. Serà perquè vivim l'era de l'individualisme que ara hi ha un sentiment majoritatri de voler ser més singular amb un nom original. Uns 25.000 noms diferents de cada sexe estan registrats a l'INE sense comptar els que no es repeteixen més de vint cops. La inmigració té un pes molt important en què hi hagi tanta varietat. En canvi amb els locals més aviat és la moda qui mana: entre el més vells hi ha molts Marcelinos i Josés, Felisas i Ramonas; entre els més joves, Hugos i Àlex, Carlas i Albas.

Som 1.128.238 les que ens diem Carmen* o María del Carmen, el nom més abundant al padró, amb una edat mitjana de 55 anys. Entre els senyors, Antonio, i jo que pensava que seria Manuel. Si voleu saber si els pares us van posar un nom que s'estilava quan vau nèixer, només cal anar a un aplicatiu de l'Institut Nacional d'Estadística, actualitzat a data de maig del 2012.

Els noms de pila a l'estat tenien orígens hebreus, grecs, latins i germànics: bonics, poètics i mítics, digueu-me conservadora. Però des de fa una quinzena comencen a ser menys abundants i a les llistes de classe predominaven Kevins i Samanthas. Ara la sorpresa la tenim a principi de curs: noms estranys, curiosos (marques comercials o cognoms de Hollywood), alguns molt difícils de recordar i altres de nois de pares catalans.  Yeison, Acuarela, Alvin, Joby, Jerson, Koly, Jari, Rihana, Yumalai, Winston, Gala, Sira, Eidan, Yanic, Xus, Yisette, Yvelís.. quanta Y grega! Algun més per afegir?

*Anècdota: el profe, al darrera de l'aula, mentre fem un examen de història.- Carmen, guarda la chuleta ahora mismo!- i les quatre Carmens vam obeir.