Al Pavelló de la República

Dos pavellons d'exposicions universals estan reconstruïts a la ciutat de Barcelona. El del 1929, representava l'Alemanya de Weimar, més moderna i progressista, dissenyat per Mies van der Rohe i que visitem sovint en estar al mateix emplaçament que l'original, al davant del Caixafòrum. L'altre, aixecat a París en plena Guerra Civil (1937) que serví, en lloc d'exaltar els avenços tècnics d'Espanya, per fer de testimoni de la tràgica situació que s'estava vivint:

 "El carácter que debe tener la Sección Española de la Exposición (...) puede y debe representar el momento presente y el esfuerzo maravilloso del pueblo español por defender su independencia y la causa de la paz en el mundo".

L’edifici del Pavelló de la República és una rèplica 
de l’edifici que la República Espanyola encarregà als arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, per tal de representar-la. Construït 
amb una gran limitació de materials d’acord amb les circumstàncies d’aquell difícil moment, va suposar una important fita arquitectònica. Al pati obert, Picasso hi va exposar el famós Gernika, i avui n’hi podem veure una reproducció.



Què tal si aprofitem la celebració del 48h OPEN HOUSE i anem el proper diumenge 28 per visitar-lo? i així que ens expliquin tot el que significà el monument a nivell polític i pel seu valuosíssim contingut artístic.

Ens veiem a les 11.00 allà?  

AV. DEL CARDENAL VIDAL I BARRAQUER, 34-36 
(Metro: L3 (Montbau) // Bus: 10, 45, 102)

El nostre, una mostra de l'arquitectura més moderna i internacional. En canvi veiem als videos els enormes i gradilocuents pavellons de l'Alemanya nazi i la URSS stalinista, l'un al costat de l'altre, a la mateixa exposició:

Molta informació del pavelló, de la UB CRAI:

L'exposició va durar del 25 de maig fins el 25 de novembre de 1937. El Pavelló però no es va inaugurar fins el 12 de juliol. Es trobava situat a l'avinguda del Trocadero prop dels pavellons d'Alemania i de la Unió Soviètica.

Els artífex del projecte foren el filòsof José Gaos, comissari general de pavelló, el pintor Josep Renau i l'escriptor Max Aub que van organitzar el contingut expositiu del pavelló i van encarregar la construcció de l'edifici a Josep Maria Sert i Luís Lacasa.

La producció audiovisual anava a càrrec de Luís Buñuel, nombrat coordinador de Propaganda al Servicio de la Información a l'ambaixada de París.

L'edifici del Pavelló de la República, va ser concebut pels seus arquitectes Josep Lluis Sert i Luis Lacasa com un contenidor buit, gairebé sense parets i amb tres plantes. Deixava la planta baixa lliure comunicada amb un pati que, cobert amb una lona, feia la funció d'auditori.

A la primera planta, dedicada a la propaganda i la informació sobre la situació del país en guerra, s'hi accedia per una escalinata i a la segona, destinada a les seccions d'arts plàstiques i populars, on destacava el gran mural de Joan Miró, El pagès català (avui desaparegut), s'hi accedia  per una rampa, tot i que també existia un accés en vertical a l'interior de l'estructura.

Es construí amb una gran limitació de temps i materials, molts d'ells prefabricats, com panells  aglomerats, o de material sintètic, i adaptant el pla de construcció a un terreny irregular, amb pendent i amb l'obligació de respectar els arbres en el terreny assignat. Tenia una superfície de 1.400 metres quadrats.

Es va aconseguir una construcció sòbria que seguia les línies del racionalisme arquitectònic tot i el seu caràcter efímer. Adquirí una finalitat bàsicament cultural i de propaganda per fer saber al món la situació que s'estava vivint a Espanya, definir amb precisió els objectius del govern i remarcar la lluita heroica del poble espanyol.

Així, a l'interior (i a la façana que actuava a manera de gegantesc plafó exhibidor), s'hi exposaren cartells, fotografies, fotomuntatges, proclames, plafons informatius, així com obres d'art i d'artesania, enviades directament des d'Espanya pels governs central i autonòmics i diversos sindicats. Gran part de les obres exposades pretenien proclamar a l'opinió pública la situació en què es trobava Espanya abans i després de la República, i amb la situació de guerra.

Un dels seus principals reclams fou el  famós Gernika de Pablo Picasso, situat en una de les parets del patí on la part central l'ocupava la Font de Mercuri, obra d'Alexandre Calder.

A l'entrada del pavelló es trobava la gran escultura d'Alberto Sánchez El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella, al costat d'obres d'altres artistes com Julio González autor de La Montserrat. Cal destacar que moltes d'aquestes obres van ser executades expressament per a ser exposades al Pavelló i representen el compromís i la solidaritat dels creadors amb la tràgica realitat que s'estava vivint a causa de la guerra civil.

Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992 l'Ajuntament de Barcelona encomanà als arquitectes Antoni Ubach, Miquel Espinet i Juan Miguel Hernández León la realització d'una rèplica del Pavelló de la República que s'havia presentat a l'Exposició Internacional de París del 1937 i que va ser destruït en acabar aquesta.

Avui, aquest emblemàtic edifici, cedit des de l'any 1994, per l'Ajuntament de Barcelona a la Universitat de Barcelona, està ocupat pel  CRAI Biblioteca Pavelló de la República, que posseeix un dels fons més importants a nivell mundial sobre Segona República, Guerra Civil, Franquisme, Exili i Transició a Espanya, i especialment a Catalunya  i pel Centre d'Estudis Històrics Internacionals, fundat per Jaume Vicens Vives.

Una reproducció del famós Gernika de Picasso es pot contemplar, com estava en la seva ubicació original, en una paret del pati obert del pavelló.