Als joves fan grans i als vells els joveneja. Les barbes emprenyen als que se les afaiten i a les dones de pell sensible. A altres ens agraden molt si estan en justa mesura i proporció a l'òval de la cara: arreglades donen un puntet més atractiu al rostre dels senyors, sobretot si són senceres i sinceres, sense retalls estranys. Els actors més guapos encara guanyen més amb una barba incipient o mitjana. Però també poden anar associades a integrismes de tota mena: (mireu fins al final)
Entradas
Mis hijas son totalmente intransigentes con mi barba, no me dejan pasar de dos días.
ResponderEliminarLas nuevas generaciones! hasta los chicos de hoy se depilan TODO de patillas abajo. Con lo que me gustaba a mí enredar mis dedos y jugar con la barba de mi papá. No saben lo que se pierden.
EliminarTEnc una tia per qui la barba és senyal de ser persona de poc fiar, cosa estranya perquè és catòlica fonamentalista i el bon Jesús duia barba (com a mínim sempre se'l representa amb barba). Com anècdota, una vegada xerrant es referia a dos germans i va dir: "un és metge i l'altre... l'altre... l'altre du barba!".
ResponderEliminarM'imagino, Mies, sa tieta. Què bo! Sa meua família política tenien martiritzat en Xavi quan duia una fermosa barba pèl-roja. Cada vegada que ens reuníem li deien terrorista, pobret!
EliminarBuenísima la anecdota de mies! Y estoy de acuerdo: las barbas suelen ser signo de integrismo, por ejemplo, vagancia integral.
ResponderEliminarHay barbas artísticas, musicales y científicas, JL, alborotadas y largas, signo de desprecio a la rutina mundana.
EliminarDurant bastants anys, els de macuto i guitarra, la barba em va acompanyar, però un cop alliberat d'aquella estètica progressista i malgrat que molts dies quan vaig a afaitar-me penso que hauria de tornar-me-la a deixar, la barba a partir de certa edat tan sols fa que posar anys a sobre de qui la llueix.
ResponderEliminarAquestes barbes de dos dies que sempre queden bé als joves, quan ets gran són el senyal inequívoc d'una deixadesa preocupant.
De fet quan ets jove tot està bé. La vida és cruel.
Una barba, en contra del que molts creuen, necessita duna cura diària imprescindible, sempre que es vulgui estar interessant. Una barba descuidada és horrorosa.
Ximo, em vaig deixar la barba per progre i per mandra el 1969.
EliminarNomés me la he afaitat dues vegades molt espaiades en el temps.
Ara ja és ben blanca i no sé si m'està bé o no. El que sé és que la darrera vegada, fa uns tres o quatre anys, el públic de dona i fills em va obsequiar amb una xiulada digna d'un gall al Liceu
Prova-ho Joaquim, jo no et faré xiulada, segur!
EliminarLluis Emili, als que les porteu molt de temps i us les treieu, a part de semblar nus us queda careta de pena..donde hay pelo hay alegría. No com ara, que predomina entre el jovent una cosa nova que se'n diu caetofòbia (por al pel aliè i propi)
Me dejas mucho más tranquilo "arreglades donen un puntet més atractiu al rostre dels senyors"...
ResponderEliminarEn un primer momento puede ser sinónimo de vagancia integral que dice JL, pero el cuidarla y arreglarla te aseguro que lleva más faena que afeitarse a saco todos los días.
http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRozjwfO-KAxXLAA77WDtOTif9ut-w_FuOFUePVquoJ6P56QCL5l45eFvLK1g
pero que guapo estás, Atticus, con barba! Yo no sé si da tanto trabajo. Afeitándoos también estáis rato rato en el baño,grrr
EliminarSi "els cavallers les prefereixen rosses", jo prefereixo els homes amb barba i quan ja és blanca (escolta-ho Joaquim) ja estan més interessants
ResponderEliminar(Encara que si el veu una persona italiana de ment infantil exclama: Oooooh il Babo Natale!. És real i no m'ho invento)
A mi, Timamót, m'agraden en la majoria d'homes, i si són grans, ben blanca, que tenyides són espantoses i em recorden al trist Bogarde a Mort a Venècia.
EliminarJo també sóc dels que em proclamo integrista de la barba, quan me l'he deixat ha estat per vagància integral. Ara normalment porto perilla, però recordo que la barba sempre me la deixava quan estava d'exàmens a la facultat, quan els acabava m'afaitava i em deixava la perilla que no m'afaitava fins saber les notes... un ritual com un altre
ResponderEliminarMolt bona, aquesta perilla supersticiosa. Sencera, la teva barba, què tal, Alejandro?
EliminarAixò de la revolució de les barbes... No està de moda la barba, admetem-ho. És evident, però, que com tot torna també la barba tornarà. Avui veure un noi jove amb barba fa extrany, com veure una foto d'una altra època.
ResponderEliminarHe vist les teves entrades operístiques... Ostres, són genials. Sóc un aficionat.
Benvingut Eastriver. Molts joves la porten, no et pensis. A l'ESMUC, tots, inclós el meu xipiró, jeje.
EliminarGRàcies pel teu comentari i espero que ens visitis més per ací. Jo alguna vegada t'he llegit des de la casa dels amics bloggeros.