Any Wagner (1) i l'or

l'Or del Rhin  (de Klmr)

Què millor que celebrar l'any Wagner amb un primer capítol dedicat a la creació del Món i als compassos de l'extraordinari preludi de l'Or del Rhin.

Immensa entrada dels contrabaixos que surten de l'abisme més profund i primitiu amb els seus greus sostinguts. S'afegiran els fagots mantenint una quinta perfecta de fons on comença a ondular un acord de les trompes i, més tard, l'arpegi de la corda (neix la vida, motiu de la natura). L'aigua corre amb molta més velocitat gràcies al cellos i clarinets (motiu del riu), tot torna i retorna amb tota l'orquestra que es tensiona amb unes grans onades i apareix, de cop, una sirena.

136 compassos sense canviar la tonalitat amb variacions de petits temes. Wagner fou el primer minimalista:

Un passatge difícil pels músics, una osadia als temps de Wagner i l'expressió elemental de la força de la Natura - que s'aprofita per fer publicitat de tota mena.

...
El Dr. Gregorio Luri publica esta entrada el dia 3/8/2014, en su blog El Café de Ocata, que completa nuestra fascinación por el origen del Oro:

"Era mucho pedir -escribió Thomas Mann- que se tuviera que llamar música al tritono mi bemol mayor del preludio del Oro del Rin. Porque música no era: era un pensamiento acústico". Mann, gran lector de Nietzsche, sabe que éste alaba repetidas veces este preludio, que representaría el manar de la primera agua del mundo. "¡Así viven las olas -escribe-, así vivimos nosotros, los que ejercemos el querer".

Wagner cuenta de esta manera en sus Anales el surgimiento del surgimiento del Oro del Rin: "Despierto con la idea de la introducción orquestal al Oro del Rhin (tritono en Mi bemol mayor): Me abstraigo en el murmullo del agua. Regreso inmediatamente con la resolución de ponerme inmediatamente al trabajo”. Era la Spezia, el 5 de septiembre de 1853.