sábado, 19 de enero de 2013

Any Wagner (1) i l'or

l'Or del Rhin  (de Klmr)

Què millor que celebrar l'any Wagner amb un primer capítol dedicat a la creació del Món i als compassos de l'extraordinari preludi de l'Or del Rhin.

Immensa entrada dels contrabaixos que surten de l'abisme més profund i primitiu amb els seus greus sostinguts. S'afegiran els fagots mantenint una quinta perfecta de fons on comença a ondular un acord de les trompes i, més tard, l'arpegi de la corda (neix la vida, motiu de la natura). L'aigua corre amb molta més velocitat gràcies al cellos i clarinets (motiu del riu), tot torna i retorna amb tota l'orquestra que es tensiona amb unes grans onades i apareix, de cop, una sirena.

136 compassos sense canviar la tonalitat amb variacions de petits temes. Wagner fou el primer minimalista:




Un passatge difícil pels músics, una osadia als temps de Wagner i l'expressió elemental de la força de la Natura - que s'aprofita per fer publicitat de tota mena.

...
El Dr. Gregorio Luri publica esta entrada el dia 3/8/2014, en su blog El Café de Ocata, que completa nuestra fascinación por el origen del Oro:

"Era mucho pedir -escribió Thomas Mann- que se tuviera que llamar música al tritono mi bemol mayor del preludio del Oro del Rin. Porque música no era: era un pensamiento acústico". Mann, gran lector de Nietzsche, sabe que éste alaba repetidas veces este preludio, que representaría el manar de la primera agua del mundo. "¡Así viven las olas -escribe-, así vivimos nosotros, los que ejercemos el querer".

Wagner cuenta de esta manera en sus Anales el surgimiento del surgimiento del Oro del Rin: "Despierto con la idea de la introducción orquestal al Oro del Rhin (tritono en Mi bemol mayor): Me abstraigo en el murmullo del agua. Regreso inmediatamente con la resolución de ponerme inmediatamente al trabajo”. Era la Spezia, el 5 de septiembre de 1853.

19 comentarios:

  1. El primer minimalist romántico.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. El primero en muchas cosas (y algo megalómano)

      Eliminar
  2. Es brutal. El sonido inicial es como el de Así habló Zarathustra, la vibración del vacio, pero aquí mantiene la nota y te tiene acogotado hasta que aparecen las sirenas. Qué genio.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. no sólo hasta las ondinas.
      Pues a mí, las sirenas me encantan, tienen un punto feminista!

      Eliminar
  3. Esperem amb candeletes, la representació de l'Or del Rhin, aquesta temporada al Liceu, la producció de Bühnen der Stadt Köln, mentrestant el Viñas.
    Salut
    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Supòs que has vist les fotos de la producció: palets i grúes i molta totxana, crec que ens agradarà tanta construcció

      Eliminar
    2. No he vist res, però em fas suposar que ets del ram del totxo.
      Salut
      Francesc Cornadó

      Eliminar
  4. Respuestas
    1. hahaha, Enric, no pateixis, un any passa volant.

      Eliminar
  5. El youtube no s'ha obert, però el monument wagnerià sempre espera els seus adoradors i no admet mitges tintes: és massa gran i el seu magnetisme és la història de les utopies.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ben cert, aquí les tintes són molt wagnerianes, ja ho aniràs veient. Llàstima que no s'obri, Olga, a mí no em passa, encara que segurament deus tenir algun disc del Rheingold per casa.

      Eliminar
  6. Respuestas
    1. i acabarà, també, de nou.
      salut als imperials!

      Eliminar
  7. Wagner estaria encantat de llegir-te. Bellíssim escrit.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ui, Glòria, no crec, aquest, em fa l'efecte, era un mala peça amb les senyores (excepte amb la Matty)
      Gràcies, i a veure quan fas la presentació del llibre, ens ho diràs, oi?

      Eliminar
  8. Tothom parla de l'acord Tristany i a mi em sembla molt més revolucionari aquest preludi.
    Espero que l'homenatge segueixi.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. ho procuraré, potser el proper és un mix Siegfried Tarantino..

      Eliminar
  9. Wagner -deixant de banda les connotacions politiques- era un geni. Jo sempre l´imagino amb els trets de Trevor Howard a "Luis II de Baviera". El meu avi anava al Liceu a l´epoca que estava escindit en "wagneristes" -com el meu avi- i "verdistes". Salut. Borgo.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. m'agrada el teu avi, Borgo, segur que t'ensenyà molt bé ;) Ara, de Verdi, també tinc uns top ten meravellosos
      salut!

      Eliminar