mi otro Herzog

4-el Museu Blau final de la 1-Diagonal y 2-Rambla Prim, junto al 3-palacio de Convenciones de JLMateo y la 6-Ronda Litoral de Barcelona.

Ha estat una bona idea portar el museu zoològic i geològic a l'edifici del Fòrum. Falta que algun dia portin el zoo marí a l'esplanada a cota zero del davant per arrodonir-ho. O potser no hauríem de tenir mai més piscines per foques i dofins estressats. Millor tallar amb la cruesa de l'ensinistrament per a opi de les famílies humanes, encantades amb les cabrioles dels mamífers marins. Proposo a l'Ajuntament que es facin les mateixes piscines d'aigua salada per al bany dels ciutadans i observacions tafaneres.

Un triangle equilàter de 180 m de costat que cau suaument a terra amb un respecte incondicional al traçat urbà. Acabat al 2004 pel fòrum de les Cultures.

Venia a parlar del triangle de Jacques Herzog i la seva parella professional, Pierre de Meuron.  Una de les primeres obres del tàndem a la deriva cap una arquitectura de l'espectacle. I es que tenia moltes esperances en que Herzog faria un gran edifici a Barcelona. M'agradaren els plànols i les visites d'obra: la seva geometria rotunda i els patis quadrats que van girant 45º a mida que penetren des de la coberta -que havia de tenir una làmina d'aigua!-. Però en els acabats la cosa s'espatllà. Mi otro Herzog sempre havia estat el mestre de les superfícies de façana, poètiques i lleugeres, i ens trobem amb aquest gunitat blau i les plaques d'acer fent aigües, mai millor dit. 

Quina imatge de discoteca poligonera més decepcionant. Serveix per evocar el mar un acabat terrós en blau ultramar, amb una entrega difícil amb les plaques brillants de l'intradós?

És als patis on les plaques prenen tot el seu sentit en fer uns reflexos molt bonics i obrir un feix de llum als que passegem per l'enorme plataforma de la plaça pública. I també per cobrir l'auditori de 32000 places ubicat i semienterrat al centre del triangle.

Es van fabricar 28.000 plafons d'acer inoxidable molt resistent a la salinitat del medi i amb un estampat per ordinador a partir de fotografies reals de superfícies d'aigua. Moltíssima tecnologia per un sostre que acaba avorrint.

El museu s'ha instal·lat al perímetre i en canvi no podem gaudir de les vistes obertes perquè ens catiguen amb aquest mur tan sòlid i fosc, el blau del qual, ultramar sobre ciment rugós, fa molt pesant tota la placa de l'edifici, un efecte que es contradiu amb l'essència del projecte.

Cal visitar el nou Museu de Ciències, excel·lent en el seu plantejament per totes les edats i nivells de formació. Còmode, amb zones de descans, plens de exemples molt il·lustradors des dels inicis de la vida a la Terra. Només un però: caldria afegir una sala dedicada a fons a la biologia humana com es fa altres museus d'Europa. Crec que ens ho mereixem.