La Yayoi està com un llum. Viu a un psiquiàtric al Japó des de que tornà de la moguda artística de Nova York, però pot anar cada dia al seu estudi per continuar pintant punts de colors i flors de forma obsessiva. Aquest curs li han dedicat dues exposicions a l'artista octogenària a NY i la Tate i no fa massa també va haver una antològica a Madrid.
Ara es dedica a fer les seves instal.lacions per les botigues de LV al món: a Barcelona s'encarrega d'aquests dos aparadors la mar de vistosos i calamarescos. Ella els nomena
ones als tentacles aquests, però una que està sensible al tema cefalopòdic, només veu que pates bellugadisses i els seus cromatòfors encenent-se per saludar-nos. L'acompanyen a l'altre finestral unes flors molt
dotades, fent un joc molt vistós pels objectius dels turistes del passeig de Gràcia, encara que més d'una russa es queixa de no veure els bolsos i sabates de la firma francesa.
Yayoi Kusama vivia amb la seva família a una viver on flors i llavors la van ajudar a convertir-se en una artista obstinada en la repetició de granets, els color cridaners i mòduls orgànics. Encaixà a la perfecció amb el pop-art i el minimalisme feminista, amb accions (als Body Festivals) provocadores incloses, anys 60 als carrers de NY.
 |
| La jove Yayoi s'autoinstal·la amb xurros de lunars i miralls |
El que és molt clar és que ella s'avança molt en el temps a l'hipervalorada obra de
Takashi Murakami , un escultor qui va saber jugar amb la repetició infinita del cercle i les formes del manga i també col·laborà amb la marca de luxe LV. Sense haver fet massa recerca sobre la Yayoi, em penso que els IKA (calamar en japonès) també devien ser diàriament a la seva dieta infantil i d'aquí aquesta dèria per les potes -el més bo quan les cuinem a la planxa i s'arrinxolen, mm- que la fa ser molt captivant en aquesta casa meva. Algú potser hi veu una clara influència dels Shunga (visiteu apunt de
l'Enric), no la descarto en absolut. El resultat pot semblar divertit, però és més aviat inquietant i un punt terrorífic.
 |
| més polka dots a l'obra gràfica i teixits |
 |
| montant aparadors amb bolso de la seva creació |
 |
| Calamars al reina Sofia |
 |
| tentacles més interessants, tovets i callats |
 |
l'obra que més m'agrada: sembla una reversió de la cadira Proust de Mendini 1978, però amb ous de calamar que esclaten. 1963. Acumulation.
|
Entradas
tot el que té regust japonès, em supera. Si no et segueixo, no t'ho prenguis com una cosa prsonal.
ResponderEliminarTranquil, no em repetiré. Devies acabar fart de tant d'ika als àpats, oi? ;p
EliminarEls he vist a El Corte Inglés de Maria Cristina. Els tentacles, sobretot, fan força patxoca (i un gran encert no mostrar cap article de la casa Vuitton).
Eliminari a més estan molt ben acabats. Les cases de moda són els nous mecenes, qui ho havia de dir!
EliminarSense ser una cosa que em cridi gaire l'atenció (el shunga és atractiu pel seu vessant mític, però aquí no li veig la intenció), té alguns detalls interessant com objecte decoratiu. Reconec, però, que la butaca té la seva cosa, sobretot si es fa servir com a tal.
ResponderEliminarEt deixo un regalet cuinat per una tal Jessica Walker:
http://www.inspirefirst.com/2012/08/28/octopus/
La butaca per seure sempre i quan hagin passat l'aspiradora a conciència, que els racons negres fan una mica de por.
EliminarGràcies pel regal, quina currada les mans!
L'obra d'aquesta senyora, segons com, fa venir una picor tota curiosa.
ResponderEliminarFem, has de venir preparat amb antihistamina. A mi, en canvi, m'empatxa.
Eliminar