sábado, 17 de septiembre de 2011

malbaratat Sagnier


Ruta llastimosa i confusa la de l'expo dedicada al prolífic arquitecte de Barcelona, Enric Sagnier (1858-1931).Caixafòrum ha perdut una bona oportunitat per donar a conèixer l'enorme i complexa obra de l'arquitecte més poderós de la ciutat: d'un total de 500 obres seves, 59 són del catàleg del Patrimoni Històric i Artístic! Ni el plantejament dels comissaris, ni la poc museística sala 2 del recinte, ni tan sols la selecció d'obres com el Palau de Justícia i el Sagrat Cor del Tibidabo fan la visita prou interessant.


 Tot i que l'obra eclèctica de Sagnier (que busca la monumentalitat i la grandilocuència de vegades excessiva) és molt difícil de classificar, hauria estat bé fer una gran exposició antològica a partir de les tipologies per tal de mostrar com Sagnier s'apuntava a totes les modes i estils al gust dels grans clients, famílies poderoses, Església i institucions.


 Descobriríem la quantitat d'edificis significatius que tenim a la memòria que són del seu estudi i en canvi no tenen una línia coherent que les conecti. De com havia de córrer per atendre l'enorme demanda d'edificacions al vastíssim solar nou de l'Eixample, amb uns plànols maldestres. Dades biogràfiques com que de jove tocava molt bé el violí, que va ser diputat provincial amb Primo de Rivera, cofundador del centre San Lluc, marquès pontifici per Pius XI..


Mancances d'una exposició compensades pel monogràfic Ruta Sagnier editat per l'Ajuntament de Bcn al 2009 que es troba a la botiga del centre, al mòdic preu de 15 €. Quasi 300 pàgines amb l'obra més important explicada per arquitectes (i no per historiadors, per sort), fotos del Brangulí, actuals i detalls constructius i una convenient introducció de part del cronista Lluís Permanyer, qui també farà una conferència sobre l'arquitecte, dia 22 a les 19.30.


7 comentarios:

  1. Quina pena! Sobre el paper semblava interessant. Potser a ulls d'un profà pot ser més passadora.

    ResponderEliminar
  2. Ostres, quina desil·lusió. Em feia gràcia veure-la. Estic d'acord amb l'Allau. Potser hi aniré igualment...

    ResponderEliminar
  3. Aneu-hi, Allau i Apuntador, encara que insuficient, l'expo té moltes coses interessants, un parell de maquetes precioses i fotos antigues dels edificis desapareguts.

    ResponderEliminar
  4. Llàstima.
    Em sembla que Sagnier va voler dotar d'una personalitat pròpia, emmirallada en el gran Paris, una Barcelona emergent, però no ho tinc tan clar que ho assolis.
    Com bé dius el seu estil, si és que en tenia un propi, va acabar sent tan poc definit com excessivament decoratiu, però sense cap mena de dubte es mereixia una gran exposició, ja que Barcelona sense les seves obres tindria un altre cara.
    Fa bastant temps vaig fer un apunt dedicat a Sagnier http://ximo.wordpress.com/2010/10/27/diputacio-415/
    en el que em vas deixar, juntament amb altres infernemlandaires, comentaris de gran interès sobre Sagnier i altres temes arquitectònics d'una Barcelona sempre discutible.
    Possiblement aniré al Caixa Fòrum, ja que m'interessa molt el tema.

    ResponderEliminar
  5. Tot i que m'ha semblat molt pobre, l'expo s'ha de veure. Ja em diràs, Joaquim. Acabo de revisitar la teva pàgina i no recordava la foto del frontó, que aquí surt repetida.

    ResponderEliminar
  6. Jo, com l'Allau, també penso que siguent llega en la matèria, trobaré l'exposició suficientment interessant.
    M'agrada molt llegir-te i, especialment, quan parles d'arquitectura, una ciència distant pel meu cervell que es queda en la superficie de la construciones i que tu m'apropes.

    ResponderEliminar
  7. Gràcies, Glòria. Com ja he dit als altres amics, és millor anar que no vuere-la, així que m'agradaria saber què en penseu.. estic pensant si algun dia podríem montar una sortida d'alguna expo tots plegats!

    ResponderEliminar