viernes, 9 de septiembre de 2011

Bel Ami

Guy de Maupassant escribió esta novela en 1885. Jorge Duroy, hijo de granjeros de Cantaleu, es un arribista que sube con agilidad los peldaños de la rígida sociedad parisiense gracias, entre otras cosas, a su bigote rubio, a su savoir faire con las mujeres influyentes y otros crápulas como periodistas y políticos. El ascenso es meteórico y aunque suene a tópico, muy actual. Incitado por su mujer, llegará a llamarse Jorge du Roy de Cantel. Un personaje que puede recordar al Julián Sorel de Stendhal, aunque no sea tan profundo.

Monsieur Louis Pascal, de TL

Bel Ami se lee de corrillo, es divertida y tan crítica, que no deja títere con cabeza. Quería leerla antes del estreno de la película con unas cuantas actrices que me gustan y un crepuscular Pattison que dará muchas alegrías a las lectoras adolescentes de sagas vampirescas. Vamos, un taquillazo muy bonito que parece prescindible:



Menos mal que San Guguel me ha guiado para encontrar unas antiguallas de lo más interesantes, relacionadas con la novela. Podríamos empezar por la película del austríaco Willi Forst que convirtió en hit la canción tan pegadiza que canta Eva Busch en este montaje:


Como no existe ni un trocito de la película en el YT, creo que nos podemos conformar viendo cantar al protagonista y director haciendo autoparodia en otro film, Bei Dir war es immer so schön (1954):


Y para terminar, una discreta versión americana, The Private Affairs of Bel Ami (1947), que se puede ver enterita en el canal YT, con actores archiconocidos y encantadores. Procedo a visionarla, con buenas expectativas.

9 comentarios:

  1. Dic avergonyit que no he llegit res de Maupassant (i en canvi, el temps que perdo amb mediocritats). No sabia d'aquesta pel·lícula, però els directors són els fundadors de la reputada companyia teatral "Cheek by jowl". Pot ser interessant.

    ResponderEliminar
  2. Hagués estat la novel·la ideal per llegir a Villa Ammende!, Allau. Em diuen les amigues que els contes de terror de Maupassant són encara millors i molt atrevits. La veritat és que no he investigat res de la direcció de Bel Ami, gràcies per l'avís.

    ResponderEliminar
  3. Me sumo al avergoñimiento :-) y eso que hago mucho caso de las recomendaciones de los propios escritores, y son muchos los que ponen por las nubes a Maupassant

    ResponderEliminar
  4. Els contes de terror de Maupassant són molt recomanables, per no dir imprescindibles. Les amigues no t'enganyen.

    ResponderEliminar
  5. JL, ya nos dirás quiénes son estos escritores, a ver si son de fiar.. ;) y las músicas, te han gustado?

    ResponderEliminar
  6. Titus, deuen ser molt molt terrorífics, així que no els expliquis a la pitufina fins que no sigui ben granadeta..em sembla que hi ha un recull de relats en butxaca acabat de sortir del forn. Quina por!

    ResponderEliminar
  7. Pues no recuerdo, creo que Umbral o quizá (o también) Vila-Matas

    ResponderEliminar
  8. L'altre dia quan vam parlar del llibre a l'escola, el vaig confondre amb un altre. De "Bel Ami" no recordo res, tot i que em va agradar. L'altra novel·la, la que sí recordo vagament, és "Mont-Oriol", protagonitzada per un tipus de poca moral, com és freqüent en les obres de Maupassant. Si vols et puc deixar el llibre.

    ResponderEliminar
  9. Gràcies, Dolors. Em sembla que et demanaré prestats els contes de terror, abans. Bel Ami, te'l porto demà.

    ResponderEliminar