domingo, 5 de enero de 2014

El Born CC





Els que som a prop del Born hem vist com el mercat havia estat abandonat per les indecisions dels polítics. Un mercat que tenia les precioses estructures de ferro rovellades, vitralls i teules esmaltades trencades durant una pila d'anys. Havia de ser biblioteca provincial però al final es decideix per col·locar-la a la infrautilitzada l'estació de França. Vet aquí que aprofitem les restes d'un tros urbà de la Ribera per fer una magnífica restauració de l'edifici de Fontserè i per donar llum a habitatges i carrers destruïts després de la Guerra de Successió. No discutiré el valor arqueològic de les pedres encara que es veu clarament que segueix el mateix traçat del barri antic adjacent.




Aquí entra en joc el valor sentimental del lloc. El Tricentenari és l'excusa per arreglar per fi el preuat mercat i de pas, muntem exposicions sobre la història del barri i la desfeta del 1714. Ambdues molt ben instal·lades i il·lustrades amb gràfics, maquetes, diorames i filmacions per a tots els públics. Sempre amb la delicadesa d'anomenar als enemics com les tropes borbòniques, que no espanyoles. De tant en tant veus algun rètol que se surt de context (Catalunya deixa de ser un estat?) o una animació on les tropes locals són blaugranes i les atacants, blanques, quin acudit. Només un raconet dedicat al Decret de Nova Planta, que és realment el que va fer mal a Catalunya, amb una explicació molt superficial de la pèrdua de drets.
En general, però, sembla que el muntatge sigui informatiu i no tan doctrinari com deien les males llengües.


Fins aquí, molt bé. Ben gastats els diners si és per explicar la història. Però aixeques el cap i comencen les proclames que no haurien de ser a un museu. No acabes de lligar què té a veure una guerra entre dos corones i les reivindicacions actuals. Les espardenyes dels soldats i el si-si descarat del cartell. Es clar que quan un llegeix el què diu en Quim Torra, director del centre i membre de ANC i Òmnium, s'entén tot: 




Per tant, aprendre a mira cap endavant, cap al futur, però agafant molt fort el passat. Hem d’anar per aquí per avançar? 
Sí. A mi m’agrada recordar sempre una frase de Rovira i Virgili que deia “per a un català és un deure i una necessitat conèixer la seva història”. És difícil que sapiguem entendre la complexitat del nostre país i l’ambició dels actuals moments si no coneixem mínimament la nostra història, si no som conscients de la desfeta del 1914 i del que suposa per al país, i d’altres desfetes com la del 1939.
És evident que de totes aquestes lliçons n’hem d’aprendre, hem d’aprendre com el país és capaç de refer-se de situacions com aquestes i per tant entenc, i amb això sóc molt taxatiu, que totes les reivindicacions catalanes es basen en aquesta història i en aquesta cultura.
El Born Centre Cultural és un equipament que reivindica la llibertat nacional de Catalunya? 
El Born explica una història, que és la història de la desfeta del 1714 i de com aquest país és capaç de refer-se d’aquelles conseqüències realment nefastes. Gairebé un segle i mig més tard, els nostres avantpassats comencen a qüestionar-se algunes coses i d’aquell moviment se n’hi dirà Renaixença, que vol dir renéixer i per renéixer vol dir que has mort, d’alguna manera.
Les conseqüències del 1714 són així, d’alguna manera. El país es fon a negre i som incapaços gairebé ni de saber qui érem. Ens caldrà tornar a saber que parlem una llengua apta per comunicar-nos i per escriure, que hem tingut una història… Aquest procés és el que em sembla que és molt interessant de tenir present en el moment actual, i sobretot, insisteixo, que les reivindicacions catalanes no s’entenen si no s’entén el passat del país. Per exemple, és molt important portar un estranger al Born perquè és la manera més clara de que pugui entendre perquè els catalans estan demanant aquesta sobirania
.

14 comentarios:

  1. Personalment des del punt de vista arqueològic la intervenció i la interpretació de les restes del Born em sembla un projecte molt ben fet. I a més a més posa en valor novament l'arqueologia de ferro del mercat del segle XIX. Crec que al marge d'ideologies amb el temps estarem molt contents de poder mostrar unes restes en aquestes condicions tan excepcionals.
    I certament el tricentenari ha estat decissiu per tal de dotar de pressupost aquest centre, però en comptades ocasions història i patrimoni no estan condicionats per la ideologia. Però si a remolc d'aquesta fita s'ha fet una bona inversió, benvinguda sigui.

    Jo només trobo una pega: el màstil de l'entrada, crec que ha quedat petit, l'haurien d'haver fet de 1714 metres.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Jajaja..El màstil és molt lleig ,la fusta vermellosa, uf, hauria de ser metàl·lic.

      Eliminar
    2. La fusta es vermellosa per el tipus que s'ha fet servir, que es una mena de pi amb molta resina, per el que no es podreix i aguanta enormement. Metàl.lic, precisaria d'una toma de terra boma per els llamps, i mes manteniment.

      Eliminar
  2. M'hi haig de passar.

    Malgrat tot és curiós que tothom posa en dubte aquesta commemoració i les seves despeses i no la del Regne de Granada, la del 2 de maig, la de la Pepa, el Quinto Centenario del Descubrimiento de América... pagats per tots els espanyols. El curiós és que l'Estat central, que no l'autonòmic i l'Ajuntament, no ha pagat ni un duro per a aquesta commemoració i el que resulta encara més sorprenent és que tampoc aprofités el Tricentenari de la Dinastia borbònica per fer grans commemoracions més enllà dels segells dedicats al tema...

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ai els borbons de què poc poden fardar, potser el Carles III i para de comptar, això tú que és el que en saps.

      Eliminar
  3. Al marge d'ideologies _si això és possible_ m'agrada molt la teva forma de descriure-ho i explicar-ho.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ha estat tal com raja, Glòria. Gràcies, un dia ens expliques què et sembla el nou centre. Ahir era gratis i crec que primers diumenges del mes, cal aprofitar.

      Eliminar
    2. Si. Cada primer diumenge de mes es gratuït. Mes, anar-hi a passejar, entrar i veure els carrers, veure com, per fora, estan marcades al terra (Amb llambordes diferents i repicats de pedres) les parets i carrers que s'estenen mes enllà del Born, i, també, certes exposicions, son sempre gratuïtes.

      Eliminar
  4. Sense gaire relació amb aquesta entrada l'altra dia vam dir que creiem que aquest any els Reis us portarien a Molins de Dalt un regal el dia 6.
    Al final us deveu haver portat bé i ens han deixat aquest enllaç: http://chrisshawstudio.com/2013/02/soundgarden-at-the-fox-theater-oakland-poster-by-chris-shaw/.
    Jo l'anomeno "La madonna del calamar".

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. HEM D'ANAR PER AQUÍ PER AVANÇAR?
      El dia 9 de desembre es prendrà una fotografia d’aquest pessebre vivent que, posteriorment, es distribuirà entre les biblioteques públiques de Catalunya. Les persones que han accedit a participar en aquesta fotografia-pessebre vivent són les següents:
      • Verge Maria: Àngels Bassas, actriu
      • Sant Josep: Josep Pedrals, poeta
      • Nen Jesús: Jordi Nopca, escriptor i periodista
      • Àngel anunciador: Ada Parellada, cuinera
      • Dimoni: Albert Serra, cineasta
      • Caganer: Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya
      • Rei Melcior: Salvador Sunyer, director del festival Temporada Alta
      • Rei Gaspar: Guillem Terribas, llibreter
      • Rei Baltasar: Josep M. Fonalleras, escriptor
      • Pastorets: Màrius Serra, escriptor; QUIM TORRA, director d’El Born Centre Cultural, i Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura

      Eliminar
    2. Ohh, Alejandro, és una virgueria, me'l posaré en un post i al FB, ben aviat. Ara, hem de decidir el dia de la celebració de la santa, què tal el 13 de febrer? ja posats..
      Gràcies, rei!

      Eliminar
    3. Hahaha, Neus, molt quica la foto! per sortir, cames ajudeu-me, quan ens posem folklòrics

      Eliminar
  5. Els colors al que fa referencia el autor amb el joc de colors dels exercits, ....., es correcte. El exercit borbonic va de blanc, amb gires (punys) blaus (Tant francès com castellà), mes porta les gires blaves. El de la Diputació de la Generalitat, mes algunes companyes de la Coronela de Barcelona, van de color blau, amb les gires (punys) vermells (Que es el color del Exercit de Catalunya). Certament, ...., si no fos un fet tan tràgic, ....., semblaria el començament de la rivalitat entre el Barça i el Madriz.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Benvingut Joan, gràcies per tots els aclariments. Torna quan vulguis.
      Què poc funcional anar a la guerra de blanc, oi?

      Eliminar