Segurament és el retrat que primer va pintar el Theotokòpoulos a Toledo. Magnífica pinzellada als vels i les humils pells de linx. Un modern retrat monocrom, amb una mirada que forada i el rostre amb sensuals tons vermellosos. La figura de la dona emergeix de la foscor. Probablement es tracta de Jerónima de las Cuevas, la mare del fill del Greco. La devia estimar molt.
Aquesta obra, tradicionalment titulada La dama del armiño (?) pertany a una col·lecció particular i les investigadores CBermis i M Kusche han discutit l'autoria: creuen que Sofonisba Anguissola n'és l'autora. Però aquesta mà i els grisos, no són molt de la paleta del pintor? Aquest senzill vel i la pell basta del gat, no expliquen l'origen social de la noia?
Celebrem en aquest blog, amb una primera entrada, un altre aniversari: el quatricentenari de la mort del Greco.
Ara el linx és espècie gairebé desapareguda a la península. Aprofitem per parlar de les pells, donat que malgrat el clima tan atemperat que tenim, encara es veuen molts abrics de pèl brillant d'animals a la nostra ciutat. Sí, ja sabem que els visons són ara de granja, però fa angúnia, avui dia, abrigar-se així. Millor tirar de les imitacions i les jaquetes de peluix de llana.
(perdoneu: no sé prou de HTML per poder rectificar aquesta entrada tan estranya que m'ha quedat)
Aquesta obra, tradicionalment titulada La dama del armiño (?) pertany a una col·lecció particular i les investigadores CBermis i M Kusche han discutit l'autoria: creuen que Sofonisba Anguissola n'és l'autora. Però aquesta mà i els grisos, no són molt de la paleta del pintor? Aquest senzill vel i la pell basta del gat, no expliquen l'origen social de la noia?
Celebrem en aquest blog, amb una primera entrada, un altre aniversari: el quatricentenari de la mort del Greco.
Ara el linx és espècie gairebé desapareguda a la península. Aprofitem per parlar de les pells, donat que malgrat el clima tan atemperat que tenim, encara es veuen molts abrics de pèl brillant d'animals a la nostra ciutat. Sí, ja sabem que els visons són ara de granja, però fa angúnia, avui dia, abrigar-se així. Millor tirar de les imitacions i les jaquetes de peluix de llana.
(perdoneu: no sé prou de HTML per poder rectificar aquesta entrada tan estranya que m'ha quedat)
Ara el linx és espècie gairebé desapareguda a la península. Aprofitem per parlar de les pells, donat que malgrat el clima tan atemperat que tenim, encara es veuen molts abrics de pèl brillant d'animals a la nostra ciutat. Sí, ja sabem que els visons són ara de granja, però fa angúnia, avui dia, abrigar-se així. Millor tirar de les imitacions i les jaquetes de peluix de llana.
(perdoneu: no sé prou de HTML per poder rectificar aquesta entrada tan estranya que m'ha quedat)
Entradas
sempre s'ha dit que la màxima aspiració d'un lleopard es tenir un abric de pell de puta....
ResponderEliminarMolt bona aquesta, Joan. No he entès mai aquesta dèria per la pell de lleopard, que a més no deu abrigar gaire de fina que és.
EliminarDoncs gaudirem d'aquest aniversari!
ResponderEliminarSí, per compensar uns altres..
EliminarEl Greco és el pintor dels cossos eixuts i ressecs. Apreta les línias i constreny els perfils. És como si les figures que pinta patissin la síndrome de la austeritat espaial o patissin, potser, calfreds paidorals. Els cossos representats son cerúlis, del color de la carn mòrbida, quasi traslúcids i violacis de pell, de tal manera que transmeten a l'espectador unos retortillons difícils d'alleujar.
ResponderEliminarSalut
Francesc Cornadó
És per això que m'ha semblat tan especial aquest retrat, però diuen que no és d'ell i jo no m'ho vull creure..Altres retrats són tan naturals com aquest, el que em despista són els fons, res a veure amb els habituals.
EliminarHe, he... ja m'estic preparant per a aquesta celebració! Malgrat tot, vols dir que aquest és un quadre del Greco? Jo no ho veig malgrat no ser un expert en El Greco i no posar-me a discutir amb els experts. A pesar d'això sempre hem de tenir en compte que tots els artistes tenen obres que sorprenen...
ResponderEliminarEl que no es pot discutir és la qualitat de l'obra.
Altres retrats de la possible Jerónima se semblen a aquesta. Les estudioses deuen tenir bons arguments, jo tampoc ho discutiré, jo només faig un acte de fe.
EliminarNunca hubiera ni sospechado que este cuadro pudiese ser del Greco
ResponderEliminarEs que no parece ser suyo. Esa mano y las pieles..no sé, vivo en una ignorancia feliz. Por cierto, mirando el retrato del hijo, vemos que se parece a la madre.
Eliminarhttp://commons.wikimedia.org/wiki/File:Retrato_de_Jorge_Manuel_Theotoc%C3%B3puli.jpg
aquí los argumentos de las historiadoras: http://cuadernodesofonisba.blogspot.com.es/2011/05/la-dama-del-lince.html
ResponderEliminarSembla pell d'ermini, perquè el linx tira a gat tigrat. El vel és finíssim, amb transparències, cosa que denota delicadesa i bon gust; la mà, amb anells i gest refinat.
ResponderEliminarLa dama és de classe benestant, sigui qui sigui que l'hagi pintada..
Ben tornada, Olga! Ja veus, aquí hi ha una altra discussió: sempre li han dit la dona de l'ermini, però es veu que hi ha tres tipus de motes al linx i un podria ser aquest. Diria que l'ermini és molt més blanc i de pèl curt. Refinada ho és força, però la imatge monocroma li dóna un aire molt auster, humil opinió, la meva.
EliminarIndiscutible que és un gran retrat.