 |
| Valeria Lukyainova |
y honra el rostro del anciano.
El libro del Levítico.
Molt oportú l'article del blog Mujeres, d'El País, que reflexiona sobre el reportatge El cos de la dona: 25 minuts dedicats als monstres deformats i sense història de moltes fèmines a la televisió italiana (a la nostra també,oi?), la premsa i la publicitat.
El sexe dèbil és més feble i es deixa corrompre fins arribar a una imatge femenina que va des del florero simpàtic a la humiliant puta pornogràfica.
Avui mateix un toc d'atenció a les alumnes (i algun noi) per la seva obsessió per l'artifici que en alguns casos és extremat. No m'entenen. Diuen que han d'estar a punt per a qualsevol foto, possible embolic o crítica.
-No viviu un pèl estressades?
- Ui, i tant, Carme, des que sabem que hi ha el violador del cutter campant pels barris, tenim molta por! Clar, tú estàs molt tranquil·la perquè a tú no et pot passar res..
-Pobretes meves. Bé, anem per feina. Per cert, per la sortida a Montserrat, no porteu a l'alberg les planxes de cabell, que el curs passat vam espatllar el quadre elèctric.
-Woaaalla, això no ens ho pots fer!
EL CUERPO DE LAS MUJERES es el título de nuestro documental de 25 minutos sobre el uso del cuerpo de la mujer en la televisión. Un tema urgente. La constatación que las mujeres reales están desapareciendo de la televisión y son reemplazadas por una representación grotesca, vulgar y humillante. La pérdida nos parece enorme: la pérdida de la identidad de las mujeres ocurre bajo la mirada de todos, pero sin que haya una reacción adecuada, ni por parte de las mujeres mismas. A partir de aquí, se abrió camino a la idea de seleccionar las imágenes televisivas que tuvieran en común la utilización manipuladora del cuerpo de las mujeres para contar lo que está pasando, no sólo a quien nunca mira la televisión, sino a quien la mira, pero "no ve". El trabajo puso de relieve la ocultación de los rostros adultos en la televisión, el uso de la cirugía estética para esconder cada huella del paso del tiempo y las consecuencias sociales de esta mentira.
Trad. de Chiara Bagnoli.
Entradas
Impressiona la manera com es van filtrant certs tòpics estètics. I no intentis explicar que els referents no sempre han estat els mateixos; parla de Rubens o de les deesses de la fertilitat i automàticament et prenen per boja.
ResponderEliminarQuan dic que la Marilyn tenia talla 42, tampoc s'ho creuen. Però aquest referent, el del retoc continu, ja se l'apliquen les alumnes a les fotos diàries. Fa por.
EliminarHua, hua, hua...! ¡Me mondo, amb aquests nens i aquestes nenes!
ResponderEliminarCertament, és molt trist, i en el cas de la manipulació de la dona és especialment punyent. Però no és l'únic. L'estupidesa humana està exercint el paper de la selecció natural. En el seu moment l'existència de barraques i fenòmens de fira no va impedir que arribéssim a cotes de cultura i desenvolupament notables. Sempre hi ha hagut circ. La diferència, potser, és que ara els mitjans li donen una notarietat que abans no tenia i devalua el paper del conjunt de la societat. És a dir, l'estupidesa és un valor de mercat.
No crec, però, que gent amb aquest nivell mental ens prenguin la feina. Això sí, abans vivien en el seu gueto i ara els hem d'aguantar i ho percebem més.
Que consti que estic d'acord en el que dius i les imatges del vídeo són detestables. Però insisteixo: és circ. La gran diferència és que l'Home Elefant (per exemple) tenia una dignitat que no tenen aquestes persones que es prostitueixen.
I si creuen que a tu no t'ha de passar res és perquè desconeixen la teva natura, calamar! ;) I el que no saben és que ells només són plàncton!
És circ, però del que fa monstres i por. Invasió a tot arreu: ahir mateix em va atendre una metgesa recautxutada i maquillada que m'ha provocat un malson!
EliminarHi ha una contrapartida -molt menos per desgràcia- que insisteix en mostrar una dona sanissíma, ideal per anunciar verdures o desodorants, contrària a la sofisticació i addicte a tot el que vagi acompanyat de l'adjectiu "natural". No sé si és una altra mena de mania si bé aquesta no ens mostra màscares deformants.
ResponderEliminarUi, sí, Glòria, aquestes són molt repel·lents i tot el dia donen lliçons, unes pelmes monotemàtiques.
EliminarÉs una bona manera de sotmetre el 50 % de la població ara que el feminisme intenta regirar-ho tot...
ResponderEliminarGalde, on veus el feminisme? en les absurdes ensenyades de tetes al congrès o les manis "mi coño es mío"? Només, una mica apunten en els partits esquerrans, gràcies a alguna diputada discreta i para de contar.
EliminarNo em referia a les Femem -que encaixen perfectament a l'estètica masculina que denuncia el vídeo- sinó a la feina constant que han fet tant dones com homes des de l'escola, a casa, al carrer... i que els estereotips de la publicitat pulveritza en un segon!
Eliminarja ho pots ben dir, jo no paro.
EliminarAl final, uno acaba haciéndose viejo, por mucho bisturí que medie. Y siempre es mejor tener una cara vieja natural, que no ser una grotesca Barbie vieja.
ResponderEliminarEstá claro. En los hombres italianos empieza a ser plaga, calcaditos a Valentino o Lagerfeld, qué feos, ¿a quién le gusta esas máscaras?
Eliminar