Tenim a l'Auditori un cap de setmana de traca.
Dissabte 25, coneixeirem el nou i probable director de la nostra simfònica, en un programa d'allò més inconnex però molt atractiu. Copiem del web de l'OBC,
Kazushi Ono, director
Kumiko Shuto, biwa (llaüt)
Kifu Mitsuhashi, hakuhachi (flauta)
R. STRAUSS: Simfonia Alpina
TAKEMITSU: November Steps
La Simfonia Alpina és una de les obres orquestrals predilectes dels
straussians. Escrita el 1915, aquesta obra ens descriu onze hores
d’aventures d’un alpinista a la muntanya. Strauss escriu L’Alpina en un
instant de la seva vida en què es troba centrat en les seves òperes. Per
aquest motiu, més que una obra descriptiva de les peripècies d’un
alpinista, L’Alpina és una òpera sense veus on un protagonista ardit
s’enfronta a les contingències de la natura. De fet, Strauss no era
biogràficament aliè al món de la muntanya: el 1908 es va construir una
casa a Garmisch-Partenkirchen (Baviera), un dels seus indrets
predilectes per compondre. D’altra banda, el protagonista imaginari
d’aquesta simfonia té innegables concomitàncies amb el Zarathustra de
Nietzsche, un personatge eremita que fa de la natura sovint inhòspita el
seu refugi.
Strauss's Alpine Symphony: a dawn to dusk Alpine ascent. From the spine-chilling opening evoking the hours before dawn and the richness of sunrise, through to the euphoria of the summit and the drama of the mountain tempest, this is Strauss at his most colourful" - Source Wales site (BBC)
Si hi ha un compositor allunyat de la grandiloqüència
sonora straussiana és el japonès Toru Takemitsu. November Steps és una
de les seves múltiples composicions, en què l’autor empra instruments
tradicionals del seu país, com ara la biwa i el shakuhachi. Inspirada en
l’obra de Debussy, la composició és un assaig sobre les diferències
sonores i estètiques existents entre la música oriental i occidental.
Es va estrenar al 1967 per celebrar el 125è aniversari de la Filarmònica de NY. Els onze steps venen a ser l'equivalent occidental a 11 variacions.
Es va estrenar al 1967 per celebrar el 125è aniversari de la Filarmònica de NY. Els onze steps venen a ser l'equivalent occidental a 11 variacions.
.......
Diumenge 26, 11.30, el primer concert de contrabaix en molt de temps a casa nostra, amb sabor molt salat: D'Empúries a Mallorca.
- Sala:
La música catalana és la gran protagonista d’un concert que recorda el mític Grup dels Vuit –dinamitzadors de la nostra música a inicis dels anys 30, entre els que hi havia Toldrà i Samper– i que ens presenta una estrena del mataroní Moisès Bertran defensada pel contrabaixista Jonathan Camps, professor de l'ESMUC i titular de l'OBC.
- Intèrprets
BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA
Salvador Brotons, director. Jonathan Camps, contrabaix
- Obres
TOLDRÀ: Empúries
BERTRAN: Fantasia per a contrabaix i vents
PUJOL: Avant per la pàtria
SAMPER: Mallorca, suite simfònica.
Empuries de E. Toldrà from Josep Ferre on Vimeo.
I per què em costa tant l'Alpina?
ResponderEliminarPerque no havies llegit abans aquesta preparació ni la meva, próximamente en sus pantallas
Eliminargens em costa, és cosa rica, tot el programa i no fallaré al concert de Jonathan Camps, quin gran profe! ;)
Eliminarés mooolt wagnerita
EliminarWagner mai hauria caigut en la vulgaritat de posar els escallots de les vaques, com curiosament també va fer Mahler a la setena. Dies setmanes de vaques ( i no sagrades) pasturant per l'Auditori.
EliminarTrobo que l'obra és molt espectacular i efectista, per`sense ànim d'entrar en polèmiques, la trobo buida.
Dos grans vulgars, Strauss y Mahler. Potser per això els confonc :-)
EliminarEs un prodigi d’orquestració, té la millor turmenta que mai he sentit, i, encara que nomes fos la descripció de la jornada d'un alpinista, ja es un tema prou intens i simbòlic. Emocionalment, sense programa, es ja un deu.
No veo demasiada diferencia entre "una òpera sense veus" y "una obra descriptiva de les peripècies d’un alpinista". La Alpina es un poema sinfónico de traca, descriptivo como pocos, con su amanecer, su hada del bosque, rios, cabritas, espectáculos desde la cumbre y una tormenta de campeonato. Tendrá una lectura nietzscheana, como lo tiene el deporte del alpinismo, pero eso no lo hace más ópera que cualquier obra programática. Lo digo para que se note que me la he preparado muy bien. :-)
ResponderEliminarL'espero aquest apunt, a veure si et capaç (no és un repte, eh?) que siguis capaç de fer-me veure l'obra de manera diferent a com sempre l'he vista.
EliminarLa veritat es que m'ha sorprès que no t'agradi, i espero que canviïs d’opinió, no desprès del meu apunt, al que no trobaràs res de nou, sinó desprès de un bon directe.
EliminarY tú ves Wagner hasta en la sopa (aunque no sea de letras)
ResponderEliminarno me digas que el comienzo no es rhinero..
EliminarExacte!, i si ho va fer Richard I, perquè repetir-ho Richard II?
Eliminara mí m'agrada força , però és cert que són millors Don Juan o Vida d'heroi i altres.
Eliminar...i Mort i transfiguració, Zarathustra i....
EliminarOs falta Till Eulenspiegel, qué ganas de desvestir santos...
EliminarNo digo que no se pueda ver Wagner, me río de lo wagneferits que sois. En la noche se ve, pero la obra me parece típica y maravillosamente Straussiana. Supongo que si un compositor no pudiese emplear recursos ideados por otros no tendríamos ni a Bach.
Fue ayer una gran noche, a ver si en el matinée se lucen.
EliminarEspero que t'ho passis més bé que no pas jo en el concert final del Concurs Viñas, aquest any, res de res. En algún moment em va semblar que a l'escenari i havia una màquina de cantar "made in Korea"
ResponderEliminarQue tinguis un bon Stauss i un bon Takemitsu.
Salut
Francesc Cornadó Estradé
Ja he sentit que al Viñas, tot normalet. A la ràdio no em va emocionar res. Hem tingut un bon Strauss i un "curiós" Takemitsu
Eliminar