Juan Goytisolo, Jordi Llovet, Cruz, Muñoz Molina, Vidal-Folch..formen l'exèrcit dels carcoprogres, com els anomena en Bernat Dedéu, que escriuen a El País. És cert que de vegades ataquen les línies de flotació de l'independentisme amb marcades dosis d'emoció ensucrada (amb allò que tan critiquen dels altres). Tampoc defensen prou la possibilitat de la realització de la consulta que, com en el greu error de canvi de tàctica del PSC, els allunya de la tolerància més democràtica.
Això no treu que ser gris en el debat nacional és molt difícil a Catalunya, entre d'altres coses, perquè se'ls etiqueta de seguida d'unionista, una paraula que recorda massa a la marxa taronja d'Irlanda del Nord; perquè és fatxa voler la no secessió, desinflar amb arguments l'eufòria d'una hipotètica Catalunya Wonderland o criticar l'ús exagerat de símbols patriòtics.
És carca demanar el diàleg polític tan necessari entre els nostres governants sords?
No és més carca el nacionalisme decimonònic i maniqueu que practiquen ambdues parts?
En aquest debat, massa apassionat, cal deixar de practicar l'omfaloscòpia, terme de Sánchez Ferlosio, que apareix al darrer article de l'escriptor Juan Goytisolo. Avui, el diari estatal va ben farcit del tema. Interessant, també, l'apunt de Molinas, amb una discutible posició sobre el Decret de NP.
Entradas
Està bé no creure’s el centre del món quan tots hauríem de saber que està situat a Delfos, però un algun amic m’havia parlat del pamflet de César Molinas i històricament no té per on agafar-se “… sus instituciones medievales, respetadas hasta por el Conde-Duque de Olivares, …”. Bé, en el memorial de 1624 l’inefable del Conde-Duque aconsellava a Felip IV: “Tenga V.M. por el negocio más importante de su Monarquía, el hacerse Rey de España; quiero decir, Señor, que no se contente V.M. con ser Rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, Conde de Barcelona sino que trabaje y piense con consejo mudado y secreto, por reducir estos reinos de que se compone España, al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia…” Si això és segons César Molinas respectar les institucions catalanes.
ResponderEliminarI després quan afirma que “ Felipe V, precipitó el cambio y la empujó hacia la modernidad. ...Cataluña se desarrolló gracias al decreto de Nueva Planta, no a pesar de él” no fa cap argumentació. Òbviament som el que som pel que hem estat, però des d’aquest punt de vista tant aberrant qualsevol il•luminat podria beatificar un règim totalitari si és succeït per una democràcia ja que la història sempre és una successió de causes, fets i conseqüències. I no oblidem que sense un govern tan lamentable com l’exercit per la tropa dels Borbons (una casta que començant per Felip V han destinat la major part de les energies a la cigala), és molt possible que a tothom li hagués anat millor. Cal tenir molt clar que quan parlem de Felip V ens referim a un autèntic malalt mental que fins i tot va prohibir fer volar els estels...
Em vaig quedar de spaghetti de boniato amb l'afirmació tan "consistent" sobre el decret. El que m'ha fet gràcia es allò de los menestrales catalanes..tinc un altre dubte: si o no esl castellans van deixar fer negoci a les amèriques, acabades de descobrir? també hi ha comfrontació aquí..
Eliminarmoltes gràcies pels aclariments, don Alejandro.