El Born CC

Els que som a prop del Born hem vist com el mercat havia estat abandonat per les indecisions dels polítics. Un mercat que tenia les precioses estructures de ferro rovellades, vitralls i teules esmaltades trencades durant una pila d'anys. Havia de ser biblioteca provincial però al final es decideix per col·locar-la a la infrautilitzada l'estació de França. Vet aquí que aprofitem les restes d'un tros urbà de la Ribera per fer una magnífica restauració de l'edifici de Fontserè i per donar llum a habitatges i carrers destruïts després de la Guerra de Successió. No discutiré el valor arqueològic de les pedres encara que es veu clarament que segueix el mateix traçat del barri antic adjacent.

Aquí entra en joc el valor sentimental del lloc. El Tricentenari és l'excusa per arreglar per fi el preuat mercat i de pas, muntem exposicions sobre la història del barri i la desfeta del 1714. Ambdues molt ben instal·lades i il·lustrades amb gràfics, maquetes, diorames i filmacions per a tots els públics. Sempre amb la delicadesa d'anomenar als enemics com les tropes borbòniques, que no espanyoles. De tant en tant veus algun rètol que se surt de context (Catalunya deixa de ser un estat?) o una animació on les tropes locals són blaugranes i les atacants, blanques, quin acudit. Només un raconet dedicat al Decret de Nova Planta, que és realment el que va fer mal a Catalunya, amb una explicació molt superficial de la pèrdua de drets.

En general, però, sembla que el muntatge sigui informatiu i no tan doctrinari com deien les males llengües.

Fins aquí, molt bé. Ben gastats els diners si és per explicar la història. Però aixeques el cap i comencen les proclames que no haurien de ser a un museu. No acabes de lligar què té a veure una guerra entre dos corones i les reivindicacions actuals. Les espardenyes dels soldats i el si-si descarat del cartell. Es clar que quan un llegeix el què diu en Quim Torra, director del centre i membre de ANC i Òmnium, s'entén tot: 

Per tant, aprendre a mira cap endavant, cap al futur, però agafant molt fort el passat. Hem d’anar per aquí per avançar? 

Sí. A mi m’agrada recordar sempre una frase de Rovira i Virgili que deia “per a un català és un deure i una necessitat conèixer la seva història”. És difícil que sapiguem entendre la complexitat del nostre país i l’ambició dels actuals moments si no coneixem mínimament la nostra història, si no som conscients de la desfeta del 1914 i del que suposa per al país, i d’altres desfetes com la del 1939.
És evident que de totes aquestes lliçons n’hem d’aprendre, hem d’aprendre com el país és capaç de refer-se de situacions com aquestes i per tant entenc, i amb això sóc molt taxatiu, que totes les reivindicacions catalanes es basen en aquesta història i en aquesta cultura.

El Born Centre Cultural és un equipament que reivindica la llibertat nacional de Catalunya? 
El Born explica una història, que és la història de la desfeta del 1714 i de com aquest país és capaç de refer-se d’aquelles conseqüències realment nefastes. Gairebé un segle i mig més tard, els nostres avantpassats comencen a qüestionar-se algunes coses i d’aquell moviment se n’hi dirà Renaixença, que vol dir renéixer i per renéixer vol dir que has mort, d’alguna manera.
Les conseqüències del 1714 són així, d’alguna manera. El país es fon a negre i som incapaços gairebé ni de saber qui érem. Ens caldrà tornar a saber que parlem una llengua apta per comunicar-nos i per escriure, que hem tingut una història… Aquest procés és el que em sembla que és molt interessant de tenir present en el moment actual, i sobretot, insisteixo, que les reivindicacions catalanes no s’entenen si no s’entén el passat del país. Per exemple, és molt important portar un estranger al Born perquè és la manera més clara de que pugui entendre perquè els catalans estan demanant aquesta sobirania.