jueves, 2 de enero de 2014

Depero Futurista

Depero (esquerra) i Marinetti amb les armilles del primer.

S'acaba dia 12 l'exposició actual de la Pedrera: Fortunato Depero, un futurista poc conegut i cabdal del moviment artístic italià. L'ha comissionat el professor A Pizza, amb l'encert de fer una introducció exhaustiva del Futurisme i els seus fundadors, il·lustrada amb obres i els manifestos trencadors, optimistes i plens de visions glorioses d'un futur tecnificat (magnífics Ballas, Boccionis i Sant'Elia)



Les obres de Depero, un polièdric artista que s'atreveix amb tot durant les dècades 10 i 20, ens parlen en un llenguatge molt geometritzat, juganer i colorista. Imaginem l'artista i els seus seguidors al seu taller, La Casa d'Arte Depero, passant-s'ho d'allò més bé, fent maquetes, escultures, cartells d'ànima optimista i constructiva.

«Nosaltres, els futuristes, adorem les centrals elèctriques, les estacions ferroviàries, els hangars, els cuirassats, els transatlàntics gegantins, les fàbriques en diabòlica efervescència productiva, els multiplans voladors i els luxosos trens bala. A semblança d’aquestes meravelles, reconstruirem l’univers: Motocicletes-Vaques, Cavalls-Bicicletes d’acer, Sols artificials, Arbres acolorits de formigó i de metall; Flora mecànica sorprenent – Núvols publicitaris domats mitjançant registres precisos – Tempestes teatrals en l’espai.» Depero, 1926


Les flors pel ballet de Stravinski Le Chant du Rossignol (1915)

A destacar els pavellons tipogràfics, les escultures i uns decorats per encàrrec de Diaghilev, del ballet de Stravinski, El Cant del Rossinyol, que, a falta de pressupost, no es va tirar endavant. Podem gaudir-les amb la recreació de la tv suïssa del ballet, en una saleta de projeccions.

Potser manca a la mostra les influències externes, si és que es donaren. Pot semblar que moltes obres connecten amb la Bauhaus. Hauria estat bé saber si existia alguna mena d'intercanvi amb les avantguardes alemanyes, suïsses, russes i franceses. També hi ha obra gràfica on hi veig futurs dissenys del Pop Art o del mateix Mariscal.

A veure què us sembla. Per cert, és una visita ben tranquil·la: aquest matí estàvem sols. Ni una ànima. Per què una amena mostra d'art ja no interessa a ningú?

4 comentarios:

  1. Jo encara la tinc pendent, malgrat que em fa molta il·lusió: un artista que dissenya una ampolla de bitter ha de ser bo per foça. Però és que aquest any m'he organitzat molt malament les exposicions. Tot just avui he anar a veure l'exposició de Pissarro i també vull anar a veure la Vida al Museu Picasso.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. jo no m'organitzo, improviso, i de tant en tant, se'm passen expos molt bones. Picasso i la de la Miró, ben aviat.

      Eliminar
    2. Bon dia i bon any, Kalamar!
      Crec que la poca assistència pot tenir relació amb el fet de pagar entrada. L'altre dia llegia que CaixaForum ha perdut un 30% dels visitants des que cobren 4 euros per visitar les mostres.
      A veure si puc acostar-me a La Pedrera un dia de la setmana que ve...

      Eliminar
    3. Hola apuntador, segur que el pagar ha fet mal, però amb la de descomptes possibles, client, jove, profe, jubilat i altres, al final només és 1,5€. I entrada normal, 3€, tampoc és tan cara. Potser ha mancat una bona promoció.

      Eliminar