lunes, 25 de febrero de 2013

Morin els lletjos

Isidro Ferrer fent els crèdits de la pel·lícula:





Joves i artifici: els meus alumnes es tatúen, es depil·len, es foraden, tenyeixen, operen, canvien els colors dels iris, afegeixen ungles, planxen el cabell, l'enrinxolen, s'enjoien, decoren, sobrevesteixen, infravesteixen i exhibeixen.
Quan arriba el moment de dissenyar a sobre d'un paper blanc, no tenen idees.


10 comentarios:

  1. Respuestas
    1. ni tan sols copien, Allau, es queden en blanc.

      Eliminar
  2. És que se les han aplicades totes ells, i els cervellets els marxen pels phones.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. ai els smartphones! valen 500€, més el que val la tarifa i tots els capritxos per autodecorar-se. Quin negoci que es fa amb ells! però demanes que comprin un llibre i et diuen que ni parlar-ne. Alguns fan fotos de les pàgines amb el mòbil!

      Eliminar
  3. Respuestas
    1. Totalment
      Es comporten com nosaltres ens comportàvem a la seva edat.
      Si ara miro les meves barbes, els meus sarrons, les meves guitarres, penso que estava igual de dirigit que ells ara. Jo anava a la meva moda, que òbviament no agradava gaire a ma mare i jo em sentia feliç de transgredir (santa innocència!)
      No sé si jo vaig provocar tanta llàstima com ara em provoquen ells i malgrat tot, ells estan molt més ben preparats que jo a la seva edat.

      Eliminar
    2. Potser, però la seva rebeldia és totalment dirigida pel consumisme més agressiu, la nostra era d'anar deixats. Visca sa sanaia, la guitarra, el mocador i ses patateres.

      Eliminar
    3. He dit una mica :-) I penso que hi ha una mica, pero que per la nostre sort i la seva desgracia, els conflictes en els que varem creixer ens van permetre ser una mica mes... ¿lliures? I ara, som una mica vells

      Eliminar
  4. Cert que tots hem seguit estètiques i modes, però hi ha diferències: ara tot és més superficial. Nosaltres (en general) compaginàvem l'estètica amb una certa ideologia. Un rocker, un punk, un heavy, un mod, un hippie, un cumba, un pijo, un quinqui, un quillu... eren reconeixibles per l'aspecte, els gustos i/o les idees (o les no idees). Ara (a classe, per exemple) van vestit seguint aquestes estètiques, tots barrejats, però darrere no hi ha res més que una determinada moda. Superficials; i com dius tu, kalamar, poc creatius.

    I són dispersos, hiperactius, desobedients, maleducats... No tenen interessos polítics, ni culturals, ni socials...! I tenen (objectivament) mal gust!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Un gust molt dirigit. Es demostra que, malgrat l'allau d'imatges que s'empassen, tot queda en una capa que rellisca i tampoc són capaços de crear-ne ni una. Sort que hi ha excepecions!

      Eliminar