sábado, 16 de febrero de 2013

Salvar la clásica




“Sois unos elitistas. Si queréis que la gente vaya a veros, tenéis que ser mucho menos engolados y más cercanos”. Se lo dice Max Hole a las orquestas del Reino Unido. Según The Independent, Hole asegura que la música clásica se enfrenta a un grave peligro y debe afrontar un cambio inminente.
Para él, la solución a la crisis es acercase más al público. Los músicos deben cambiar su forma de vestir, perder la rigidez, emocionarse, alentar a que el público aplauda cuando quiera, incluso, levantarse y bailar. Sólo así la música clásica podrá ganar nuevas audiencias.

Hasta que le nombraron presidente y director ejecutivo de operaciones internacionales de Universal Music, hace sólo unas semanas, Hole era responsable de promoción y marketing de bandas como U2 o Bon Jovi y solistas como Amy Winehouse. Esto sin duda ha influido en su decisión de dar un aire renovado al catálogo clásico de Universal, que incluye las grabaciones de Decca y Deutsche Grammophon, los dos sellos más importantes del género.

En opinión de Hole, la música clásica tiene que ampliar su audiencia, no sólo acercándose a los jóvenes, sino también a gente como él, que se acercaría a este tipo de música “si no pareciera elitista e imponente” y usar estrategias de la música pop. El sector debe alejarse de las prácticas tradicionales, abrazar el mundo de la revolución digital, de las descargas, el streaming y los medios sociales. “Si aprovechamos nuestras bazas, la música clásica podrá consumirse a una escala inimaginable pocos años atrás”. 
Respondo:
  • Innegociable el silencio durante la interpretación.
  • Mucho más necesaria una buena formación musical de los niños
  • No tiene nada que ver un concierto de rock con uno de clásica
  • Sí a nuevos formatos, propuestas visuales, etc., siempre y cuando no molesten a una buena audición en directo.
  • Ah! y el frac, desfasado, mucho, pero es que acabo de comprar uno..
  • Los directores de orquesta son ahora ejemplo de buena estrategia de empresa:


21 comentarios:

  1. D'acord amb la teva resposta. Crec que s'ha de fer veure a la gent jove com n'és de bonica la clàssica i com pot ser agradable veure com ells porten frac i elles vestits de festa. Això també permet que el jove nou públic es posi especialment "guapo" si bé no és obligatori.
    Salut, Kalamar!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Escoltar música clàssica (i arreglar-se) requereix massa esforç per molts. El jovent la troba avorrida a matar. A mí em passa em mateix amb el hiphop..aguanten petits fragments i sempre hi ha algú que li troba la bellesa.

      Eliminar
  2. Eso de acercar la cultura al pueblo me tiene un poco mosqueado. Alguien le tiene que decir algún día al pueblo que se eleve él tambien un poco. Más aún: que hay cosas que sólo nos son accesibles de puntillas.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Bienvenido, Don Gregorio,
      muy acertado con el símil, también hay que enseñar a ponerse de puntillas y a saltar.

      Eliminar
  3. Josep Pla ho resumiria de manera ben curteta, COLLONADES.
    Sembla com si la qüestió fos banalitzar les formes per apropar la clàssica o la cultura a la gent. Anem malament.
    La clàssica en texans o frac és el de menys, però jo no podria suportar que els veïns del davant es posessin a ballar. Qui et diu que després no es puguin fer comentaris en veu alta, xisclar o aplaudir si el solo de clarinet ho ha fet de puta mare com si la cinquena de Mahler o qualsevol altre obra es pogués escoltar com una jam session? Cal ser espontani a qualsevol preu?
    El que vol aquest home és fer més calaix, al preu que sigui.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. és cert, però no creus que també cal que hagi més intercanvi entre escenari i públic? Jo noto a faltar, a vegades i segons les obres, que m'expliquin què anem a sentir, com hem d'escoltar, intervenir de manera respectuosa..

      Eliminar
    2. No hi estic gaire d'acord, ens estem acostumant a que ens ho donin tot tan mastegat que quan hem de fer una mica d'esforç ens fa mandra, ens desmotivem i ho deixem estar. És penós
      Hi ha coses que necessiten una preparació prèvia, és obvi que si no t'interessa no hi aniràs.
      Més divulgació i fins i tot banalització de la música anomenada clàssica, que ara no n'hi ha hagut mai, què més volen? La tenen en engrunes, trossejada en còmodes mp3 els spoty, yotubs i altres eines. La música s'ha de sentir a part d'escoltar i sembla que aquest apropament que demanen pretengui fomentar el consum, quelcom ben diferent i fins itot alarmant
      Manca educació i per tant molta cultura, la cadena és llarga, comença a casa, amb els pares.
      El tema és llarg i complex.
      Mai com ara la música havia estat tant a l'abast de la gent, potser el problema és que els concerts en directa no estan a l'abast de totes les butxaques i el consum es fa d'una altra manera, però res té a veure amb el comportament més o menys desinhibit del públic, hi ha coses que necessiten una concentració i predisposició i per escoltar segons quin tipus de música és imprescindible. Hi ha qui no està disposat a fer cap tipus d'esforç i així anem en molts aspectes.

      Eliminar
    3. Per suposat, Joaquim. Però no m'importaria que a l'auditori fessin una petita, molt petita introducció del director abans de fer una audició ben plena, sobretot del repertori menys conegut. I ho agrairia molt, abans de les propines, que encara que acostumen a ser de Bach, sempre va bé.
      Vaig escoltar un parell de concerts de Classicisme preparats per un professor molt comunicatiu, Lorenzo Coppola, que explicava detalls molt interessants sobre el que anàvem a escoltar, detalls que no trobes tan fàcilemnt a Internet.

      Eliminar
    4. Això si, però res té a veure, crec jo, en atreure nous públics. Segurament si a més a més els hi fan conferències, encara fugiran cames ajudeu-me :-)

      Eliminar
  4. Naturalment que és imponent la música clàssica, però en certs moments; en altres la sentim tendra i propera.
    Ja ho crec que els joves s'hi acosten: mai s'havien vist tantes criatures aprenent música.
    I no val a banalitzar: l'estudi musical és llarg i dur. No es tracta de cantautorets que no saben vocalitzar ni mantenir els accents.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. La generació dels 90 és la que ha omplert escoles de música i conservatoris, però, molt poquets venen als auditoris. Així i tot, sempre penso que en algun moment tornaran.

      Eliminar
  5. Pues sí debe morir, que muera. Y que lo haga con dignidad.
    Además es que no va a morir, pero como hay gente interesada en adoptar sólo puntos de vistra crematísticos, así nos va. Siempre habrá un grupo de gente dispuestos a gozar de esta música, grande o pequeño, qué más da. El que se lo pierda peor para él.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. No morirá, Maac, no lo permitiremos. También es verdad que hay mucha oferta, muy cara, y que satura, en Bcn. En cambio, en Palma, casi nada, y mira que hay alemanes melómanos residentes. Qué desequilibrios en la política cultural.

      Eliminar
  6. Jo vaig sentir a un organitzador de concerts de clàssica a RNE fa anys dient que el que feia falta era un canvi de repertori, apostar per obres actuals i no pretèrites. El presentador (devia ser Fernando Argenta, perquè crec que va ser a Clásicos Populares) li va dir que molts (i ell es comptava) creien que el gran públic fugia de la música actual i que això mai podria funcionar i l'organitzador en qüestió li va dir que per a estar tan segur primer caldria fer la prova i programar-la de forma continuada i publicitar-la com cal. Em vaig quedar amb el dubte, i encara estic igual.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. I a més l'altre dubte: per què les generacions amb més formació musical no venen a les sales de concert? a Bcn, ni els de l'ESMUC van a l'Auditori!

      Eliminar
  7. Me sabe muy mal, pero coincido con todos. No me parece que la música clásica esté peor que hace 50 años, ni peor que el buen cine o la buena literatura, que ahí están para el que quiera, ni creo que muera nunca. Collonades, como dice Joaquim que decía Pla, de un salvador a quien nadie ha llamado. Cada vez más accesible, si no se escucha más (que seguro que se escucha mucho más que en siglos pasados) es que no interesa más, y no veo porque ha de ser de otra forma.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Es cierto, JL, pero lo preocupante es la edad media que llena -bueno, ya no- los conciertos: de muy maduritos para arriba. ¿Siempre ha sido así? Diría que no.

      Eliminar
  8. La clásica cuesta más, pero en el caso de la ópera, con las retransmisiones por cine y las puestas en escena modernas y arriesgadas creo que sí se está consiguiendo un relevo generacional.
    Mientras nos siga gustando a unos cuantos, seguirá viva. La cultura nunca ha sido de mayorías (literatura, arte, teatro, etc.)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Haremos todo lo que podamos para que siga, Marga.

      Eliminar
  9. Jo crec que amb aquests camvis el genere clàssic perdria part del seu encant. A mi sempre m´agradat aquest aire potser una mica decadent dels concerts de Cap d´Any a Viena però son entranyables. Salut. Borgo.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. T'asseguro Miquel que per mí, exceptuant alguns valsos realment decadents, la música clàssica és tan conmovedora, brutal, sacsejadora com el rock. Només cal escoltar-la molt.
      Salut, artista!

      Eliminar