miércoles, 27 de febrero de 2013

Axonometries (amb calamar)

ciutat infinita amb éssers estranys

mòdul de creixement urbà, amb animalons i altres andròmines
THIS WAS SO FUN. Anita Tung.
So me and the awesome stupidly talented M.R. TROWER made this cityscape full of weird things happening by passing a photoshop file back and forth.
Bonus points: it’s a half-drop repeat pattern meaning you can have an infinitely large cityscape full of strange things like worm people!
This was the greatest thing to work on! What Anita forgot to mention is that she did the most of the hard parts and is an awesome human. LOOK AT ALL THE LITTLE THINGS.

8 comentarios:

  1. El dibuix és una meravella, però tant calamar... Una cosa és gaudir de l'essència tentacular d'una persona, però un mont tan calamaritzat angoixa una mica.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. el mar amaga molts monstres i quan surten a la superfície..

      Eliminar
  2. El dibuix és molt bo. El creixement de la ciutat de forma indefinida, eterna en el temps, ocupant-ho tot, és un model urbanístic oníric, surrealista. Si a això hi afegim els éssers vius escampats pels terrats, amb tentacles lliscant per les façanes, mans, cucs i dofins fora d'escala, tot plegat composa un univers delirant i capritxós que contrasta amb l'axonometria, aquesta forma de representació és més pròpia del racionalisme i així amb el contrast servit ens trobem amb un desvarieig creatiu extraordinari.
    Molt bé.
    Salut
    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. A més, Francesc, m'ha interessat la combinació salmó i anyil, per la llum i ombra, és molt eficaç.

      Eliminar
  3. Curiós i fascinant per les simetries estructurals i per la transgressió bestial.
    Tu tens un calamars, però jo tinc el llamàntol Ostixec, que fa temps que no surt i va contra els toreros.

    ResponderEliminar
  4. Ja l'he vist, què combatiu amb les pinces. Sóc antitaurina, però m'agrada l'estètica goyesca que gasten aquests matadors.

    ResponderEliminar
  5. La simetría perfecta pero estos invasores un poco en desuso pero es verdad que buscando el lado artístico pintan hasta original.Como original es tu nombre "calamar" pense en principio que era un blog de cocina jajaja.Un blog muy interesante!

    Gracias al blog de Francesc te he conocido: mucho gusto!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. encantada, Bertha,
      ¿ya has visto la paloma-cubo? es también angustiosa..

      Eliminar