Pescant perles (4)

Narra Plini que quan Marc Antoni va honorar la reina Cleopatra amb un fastuós festí i una interminable desfilada de plats exquisits, ella, a part de no impressionar-se gens ni mica, va desafiar-lo dient que la seva seria la menja més costosa de totes. Es treu la perla de la seva arrecada, la posa dins una copa de vi i se la beu.

Jan de Bray. El banquet d'Antoni i Cleopatra. 1669

Jan de Bray pinta aquest grup familiar des de la solitud. Ha perdut pares, germans i esposes per la pesta. Vol preservar la memòria dels parents desapareguts fent-los partíceps del banquet legendari. La reina egípcia és la mare, Anna Westerbaen i el general, el pare i pintor, Salomon de Bray. No són l'exemple de virtud i modèstia sinó uns herois extravagants i immortals.

Ell, que porta l'alabarda, els mira amb distància, des de la foscor i envoltat d'ulls a les plomes de paó. Li tornen la mirada alguns germans, com Jacob, el del morter, que també fou pintor, i Josephas, el del plat de peltre. Les figures, molt il·luminades, juguen a les simetries entre objectes domèstics i valuosos. Un cor d'or penja del coll de l'amat gos negre. La perla, però, també és un símbol de Jesús: Mateu ens parla de la futura salvació com una preciosa perla. Jan diu que les ànimes dels seus estan salvades.




*Sembla que la soprano Dam Jensen, fent de Cleopatra, s'ha begut la perla perduda.