Ja sabem l'esforç que estan fent els diaris per fer molt atractiva la seva informació. Els infogràfics a color va ser l'aposta del USA Today fa una pila d'anys i diaris tan seriosos com The Guardian, el NYTimes o el País contracten dissenyadors-informadors per fer visual una gran quantitat de dades en molt menys espai i amb el mínim de text possible.
El creador d'aquest diagrama de colors i cultures es en David McCandless . Resulta ben curiós observar que el color té un caràcter simbòlic que depén de l'herència cultural i no de vincles psicològics. Només es repeteix el vermell en l'expressió de l'èxit, la passió i la ràbia, el negre representa el mal i el blanc, la puresa. La resta de conceptes, tants colors com cultures.
No us perdeu tampoc aquest colour in motion, que explica amb detall com s'associa color amb paraules a la cultura occidental.
Entradas
Ostres! Tinc un llibre sobre la simbología dels colors que és brutal; Ara mateix no em preguntis el nom de l'editorial!que va des dels colors que s'utilitzen en l'heràldica i no sé en quantes coses més, apart de les esmentades per aquest autor que desconec.
ResponderEliminarMe'l miraré. El tema dels colors em fascina, sempre ho ha fet! és més, per anar bé, els necessito veure cada dia, en físic, en algún racó del meu estudi, encara que ara no els faci servir.
Un més a la llista, Kalamar!
I ai! tens el diccionari de simbología? No el tinc a mà. Quan pugui, te'l passo, sí és que no el tens. Que n'estic segura de que sí. És brutal.
Bones dotze passades!
Abraçades.
A veure si em dius els autors i títols dels llibres que esmentes, Mortadel·la, m'interessen molt. I bon dia!
ResponderEliminarCom que no els tinc aquí sinó a BArcelona, que no sé quan podré tornar per culpa de les maleïdes obres, igual serà d'aquí dues setmanes?
ResponderEliminarFilla que n'estic farta d'esperar a paletes i llauners! De la pols i.... si t'explico...
Mentre la pobra Mortadel·la continua amb les obres (ja et planyo i entenc el teu estat, Mortadel·la, perquè nosaltres vam fer la cuina fa un parell d'estius i déu-n'hi-do el mes que vam passar!), et passaré, kalamar, una informació sobre dos llibres de simbologia que conec:
ResponderEliminarEl “Diccionario de símbolos” (“Diccionario de símbolos tradicionales” quan Juan Eduardo Cirlot el va publicar el 1958 a l'editorial Miracle i reeditat per Siruela el 1997), és un llibre cabdal sobre simbologia però de títol enganyós, ja que es tracta d'un assaig molt erudit.
El vaig llegir fa molts anys, quan el publicà l'editorial Labor, i és una de les moltes re-lectures que tinc a la “prestatgeria”, ja que és d'aquells llibres que de gran t'adones que no en vas treure el profit que ara li sabries treure.
Aquest estiu em vaig comprar el “Diccionario de símbolos”, de Hans Biedermann, publicat per Paidós (69 eurassos! En aquests casos val la pena utilitzar el carnet de la Xarxa de Biblioteques, ja que amb ell et fan a moltes llibreries un 5% de descompte), que si funciona com a diccionari.
En aquest diccionari he buscat “calamar” i no hi té cap entrada, però sí que la té “pulpo”, en la qual fa una referència al calamar dient: “Su excreción oscura, o tinta de calamar (sepia), se usaba para escribir, y su mordedura se creía venenosa. La nube oscura que formaba su tinta, tal vez simbolizase la relación de este animal con determinados poderes ocultos. También compartía ocasionalmente con el cangrejo la representación del signo del zodíaco cáncer”).
Espero que et sigui d'ajut.
Moltes gràcies, Assur, miraré de trobar-los a biblioteques, que el forn no està per panets i els prestatges, de gom a gom. O no, pels Reis.. Respecte de la tinta de calamar, el que sé és que està feta del material, melanina, que ens posa morenos.
ResponderEliminar