Brutal monogràfic a la Virreina dedicat als seixanta anys de trajectòria artística de Paula Rego. Tot de sales plenes de contes sobre la injustícia humana, la dona agredida i la vivència personal. Hereva de Goya o Balthus, Rego els reformula en un llenguatge molt d'il·lustrador i expressionista, que necessita d'una narració, ja sigui literària o històrica. Les imatges són ferotges, no sols les dedicades als efectes de l'avortament ( sala12), sinó també a les dels contes tradicionals i novel·les clàssiques. Transformismes entre espècies, dones ambigües, nens que fan de grans: temes recorrents en aquesta expo d'una dona que, ben tard, acabo de descobrir i admirar.
Entradas
Gràcies pel post. No m'havia assabentat de l'exposició i segur que no me la perdo.
ResponderEliminarAquesta pintora la vam descobrir l'any 2000 a Lisboa on tenia una exposició amb 2 temàtiques relacionades: les pintures sorgides de la lectura de la novel·la "El crim del pare Amaro" d'Eça de Queirós, i els dibuixos i pintures anomenats "Untitled" relacionades amb l'avortament, que no sé si són les mateixes que són a la Virreina.
Ens va impacTar tant que vam comprar la novel·la i la vam llegir en tornar del viatge. És una pintora que no et deixa indiferent. I et fa pensar en la implicació moral dels creadors d'imatges, jUstament aquests dies que encara estic en estat de xoc després de veure les últimes fotografies del Santiago Palacios amb els "Rais -moderns- de la Medusa"
és una mostra molt completa: molt de l'avortament i més des dels inicis, fantàstiques litografies, dibuixos.. encara que suposo que a Lisboa devia haver molt més. Hi ha Britten i tot.
Eliminar