domingo, 9 de julio de 2017

El primer estiu sense la mare

Avui celebraríem el seu 74è aniversari i la trucaria ben d'hora:
-Mami, feliz, feliz en tu día..
Que els pallassos van fer petjada i la cançó és ben bufona.
-Mi niña, qué mayor, me canso mucho y el espejo..pero ná. Contentísima con el perfume, gracias.- papà el comprava i deia que era el nostre regal, els dels tres.-Cuando lleguéis lo celebraremos en Can Pedro por todo lo alto y nos zamparemos unas buenas sopas, pulpo y un helado de almendra!
-ay, sí, mama, qué ganas.
-¿Me ayudarás con la fiesta?
-Pues claro
-Ya tengo las adivinanzas de la gincama pero me falta mucho, tanto por hacer..

I es que els estius de la mare eren platja, molta xerrameca, migdiades i preparar la Festa pels petits (i pels grans). Cada any muntava a la sala un diorama ben escenogràfic, de cartró i fotocòpia, on tots érem personatges de conte amb la nostra cara retallada i aferrada: pirates, star wars, el món submarí, alguna aventura de Tintín, els romans..Faig mans i mànigues per intentar recordar què s'havia empescat per aquest estiu i no me n'ensurto. Alguna cosa li ballava pel cap.
Potser el dol fa inevitables bloquejos per que els records de les festes passades siguin més lluents. La fantasia de la mare, a la festa, encara més present: després de la recerca de sorpreses i uns concursos dificilets, toca asseure's a la taula parada amb peixos de cartolina o altres éssers fabulosos. La coberteria de plata blanca i impol·luta. La vaixella, les copes, per tots, nens inclosos. I unes viandes dignes de Pantagruel. Tot plegat molt barroc, molt la mare. I jo que no trobo les fotos amb els nens tot emoció. Quan arribi a Palma, remenarem calaixos.

Aviat, la primera estada estiuenca a Mallorca i ja tinc el cor més encongit. Serà un estiu molt dolorós.



6 comentarios:

  1. Els trobes molt a faltar. I tot i que passen el anys, continues trobant-los a faltar. Almenys al meu cas. Una abraçada.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. m'ho imagino.. gràcies per tornar, Vicicle

      Eliminar
  2. Jo per la diada farà tres anys, no oblides mai, aprens a viure sense i sempre has de pensar que ella mai voldria veure cares de tristor a qui més estimava.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. segur que és com dius, però tristota a moments ho estic, eh.
      Que tinguis una bona recuperació, Joan.

      Eliminar
  3. És ben viva en mi. No la veig però la sento, hi discuteixo i m'hi congracio. Com sempre.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. jo li parlo.. tinc estovalles, davantals, draps brodats per la mami i la tinc amb mi moltes estones. Les seves flors, una molinera, greques o papallones molt xerraires.

      Eliminar