No recordo la darrera vegada que vaig trepitjar un espai escènic per veure teatre i no òpera. Te n'adones de la diferència abismal entre els recursos que té un Liceu y una sala mitjana com la de la Biblioteca de Catalunya on s'ha fet un lloc la companyia La Perla 29. Amb poca cosa , l'equip surt guanyador.
Sota les voltes nerviüdes i parets de pedra intocable, es conforma un rectangle a mode de ring i uns 250 espectadors seiem a quatre bandes. La part més tècnica (so, llums i projeccions) més pocs elements d'atrezzo, han de crear un ambient entre angoixant i de camp obert en una superfície tan difícil com aquest rectangle tan allargassat. I s'aconsegueix: perspectiva ben controlada com a un Western, veus amb sons i música molt ben ajustats amb l'amplificació que no es nota, textures projectades sobre el terra de sorra que dinamitzen sense destorbar el drama.
Bodas de Sangre és un text lorquià de paraula fàcil però molt dur de cantar. Les dues protagonistes es lliuren a la passió o la contenció amb convenciment. Els nois no són tan lluïts i les secundàries, molt ben resoltes. Broggi té idees interessants però seria discutible el ritme , sobretot pel que fa a les aparicions (masses) del cavall o la persecució al bosc. La boda i els convidats es ventilen amb una cortineta i una projecció que no té la coherència visual de la resta del muntatge.
En els petits gestos, les dones i l'atmosfera, Bodas ens subjecta a la poesia de Lorca. No ajuda gaire la música; m'hagués agradat més Andalusia, però no hi fa res: el grup funciona molt bé en la tragèdia sobre la sorra humida.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario