Sabíem de l'escandalera que sempre provocava Pasolini. En anar a la mostra del CCCB i aprendre de les seves pel·lícules, poemes, escrits i radicalitat democràtica, una se n'adona que el personatge és extraordinari i sobretot d'una actualitat absoluta. S'expliquen amb quantitat de documents molt ben exposats, des dels episodis més foscos fins als més creatius, amb el final tràgic encara per aclarir. Tenim tres setmanes més per repetir. Llàstima que no s'hagi organitzat, a la mateixa seu, un cicle de cinema del director: hauria estat el millor complement.
He trobat molt interessant la seva vinculació amb la Maria Callas, que va interpretar amb força ofici, una Medea clàssica, que no operística. Podem conformar-nos, a falta de sala, amb un YT gratis. Resulta captivador com barreja arquitectures i músiques per un mite universal.
Entradas
L'any passat vaig estar a la seva regió Friuli on Trieste hi regna discreta i senyorial amb una plaça preciosa en front del mar. Va ser un director controvertit-així es deia-però era un home especial i tant Medea com Èdip em varen agradar tan llunyanes del que haurien estat fetes per Hollywood.
ResponderEliminarGràcies pel teu comenetari en aquest teu blog i en el posst anterior: He obert un blog sota el nom de GLORIA INCERTA.blogspot.com on jas saps que sempre hi ets convidada i benvinguda. L'Arbre de foc es va espatllar. Queda el que hi vaig escriure, els vostres comentaris i l'arbre en foto original el tinc a casa.
Un petó, Lula.
N'he vist ben poques de pelis del PPP, i en tinc ganes. Molt contenta per la Glòria Incerta, ara mateix t'apunto a la llista, que tinguis èxit amb la nova aventura. Un altre petó.
Eliminar