Quan el pediatra recomana que el millor pel nen és donar pit al menys durant els primers sis mesos saps que toca trencar el son, posar-se el sostenidor de copa que s'obre, portar tapetes de cotó absorbent, tenir clivelles al mugró, alguna mastitis, no poder anar al cinema i molts d'altres sacrificis.
És just que les mares ho tinguin fàcil per nodrir als fills. Per començar, ningú no s'hauria de molestar en veure una mare alletant en un lloc públic. Res d'amagar-se per un acte tan tendre.
Ara, inquieten les mares multitarea que veiem al carrer:
És una botiga com Primark, amb tant d'enrenou i empentes, un lloc agradable per alletar?
No podem apagar el mòbil quan el bebé xucla i et mira?
És necessari ensenyar al món què bé fas el pi mentre el nadó t'agafa la mamella?
Recordo com la llevadora m'ensenyava a seure, posar coixins i col·locar el fill i el pit. Fes-ho en un lloc quiet, asserenada, em deia. Com un ritus sagrat. Aquells vint minuts de mamífera durant mig any creen dependència i en desalletar, tornes a tenir una lleu depressió post.
Potser l'havia mitificat massa. Amb tot, fóra urgent condicionar, quants més equipaments millor, uns espais comfortables i tranquils, no uns zulos amb pudor de bolquer com ara. Pels dies de fred. Pels altres, un banc al parc, ideal.
Entradas
Muy bien, kalamar. No creo que sea para echarlas de una tienda ni para cerrar un acuenta. Para quienes son dramáticamente nefastas las madres que sacralizan la lactancia es para sus hijos.
ResponderEliminarSí que lo son y he conocido unas cuantas, que con tal de que dejara de llorar el niño, a veces tan grandecito como el de la revista, le enchufaba la teta cual chupete. Sólo reivindico una lactancia normal, el bebé se lo merece.
Eliminartot el que es normal és correcte i no es pot jutjar a tothom doncs les seves conductes són molt diferents. Crec que en tot plegat encara manca una mica de cultura.
ResponderEliminarJo encara m'hi enganxo....però mai en públic i sempre que em deixen....;)
haha, Joan, mai tens prou, oi? però vigila, al meu bebe, li va sortir acné :D
EliminarAl meu poble (Ciutadella, Menorca) n´hia la Verge de la llet. La taparàn amb un llençol? Possaràn als bars llocs segregats per els llactants com els fumadors? Quin absurd!
ResponderEliminarBorgo.
També ets de ses illes, com jo? Miquel, n'hi ha desenes de verges nodridores, però la més progre és aquesta i m'encanta, podries dedicar-la un conte des teus! Sant Bernat en èxtasi.
Eliminarhttp://www.fisheaters.com/images/marialactans-miraculouslactationofstbernard.jpg
En català hi ha un acepció del verb mamar. Se'n diu "popar" i també té una verge que alleta el nen Jesús.
ResponderEliminarQuan jo treballava al banc i no feia pas molt que hi eera, una dona amb un infant va seure en un sofà i li va donar el pit. No crec ni que demanés permís a ningú. Els homes i dones del banc així com els clients vàrem somriure i la cosa no va anar més enllà. Està clar que èrem molt educats.
Amb afecte, Lulita.
No saps com m'agrada això de "popar", vindrà de pop?
EliminarTampoc em menjaria un bocata en una oficina. Però, igual anava la dona deseperada, l'havia pujat la llet i era lluny de casa. No costa res demanar permís.
Fa anys, en un viatge a amb alumnes vam agafar un ferri a Ancona (crec) per anar a Grècia. Durant la travessia jo vaig proposar a les col·legues d'anar cap a popa. Una d'elles, que és d'un poblet d'a la vora d'Agramunt, es pensava que la popa era la part del davant, la que sobressurt, ja que al seu poble de les glàndules mamàries (per dir-ho finament no fos cas que s'esvaloti el galliner com a les terres llunyanes) en diuen popes.
ResponderEliminarI després he sabut que hi ha una bona part de Catalunya on en diuen així.
No és difícil deduir d'on vé això de popar. Ès clar que a algun Lichstenstein, mestre del Pop Art, també hi ha popes ben explícites
Què bo! jo em referia al pop cefalòpod, el meu cosí, que es veu que saben xuclar també..això de dir les popes t'asseguro que m'agrada moltíssim!
Eliminar