 |
| E Manet 1880 |
Charles Ephrussi, el col·leccionista de
netsuke, li va comprar aquest manyoc d'espàrrecs a Manet. El pintor va demanar una suma considerable, 800 francs, i Charles, encantat amb l'obra l'envia 1000 f. Uns dies més tard, va rebre un petit apunt d'un sol espàrrec firmat amb una simple M i una nota que deia:
Sembla que aquest es va escapar del manat.
S'ha de dir que els espàrrecs no són molt abundants als bodegons i menys si estan sols. Els trobem més formant part d'un grup de fruites o verdures, segurament perquè no són massa fotogènics ni gaire nutritius (estan a sota de la
piràmide calòrica) i tenen fama d'amargar la llet de les mares pel seu contigut de sofre. Aquests són dels poquets que es poden veure als museus, els dos primers de senyores pintores:
+Plate+of+Asparagus+with+Carnations+and+a+Grasshopper.jpg) |
| aquarel·la de Giovanna Garzoni (1600-1670) |
 |
| oli de Louise Mouillon 1630 |
 |
| A Coorte 1697 |
Destacaria aquesta peça del Rijks, tan simple i amorosament pintada per Coorte amb una llum tan teatral i un altre espàrrec que se'n va. La de sota pot fer pensar en una composició per explicar una recepta de cuina: una bona porció de la mantega fàl·lica ja està esperant a la paella per fregir els espàrrecs. Fertilitat i abundància, recorrents a les natures, mal dites, mortes.
 |
| Nicolas-Henry Jeaurat de Bertry 1756 |
Amb la primavera arriben els que més agraden i menys es representen, els espàrrecs silvestres i prims. Cuinats a la planxa i amb sal grossa, si us plau. Menjar-los amb els dits. I un truc: per treure la part llenyosa, millor curvar-lo fins que es trenqui la base.
+Plate+of+Asparagus+with+Carnations+and+a+Grasshopper.jpg)
Entradas
Molt interessant el post monogràfic dedicat a l'espàrrec pictòric. Em pregunto si en alguna obra d'en Barceló no hi haurà algun ...
ResponderEliminarde calamars, en Barceló n'ha fet molts, ara miraré els seus bodegons a la recerca d'espàrrecs. Bona Idea!
Eliminaraquí un manat, no massa lluït, http://www.miquelbarcelo.com/detalle_not_ok.php?Codnot=1441&Codimg_al=3499&prox=&pagina=&cant_reg=5&Buscar2=esparrago&Cat=7777&Codnot_al=7777
EliminarMagnífics bodegons. Ah! els espàrrecs amb una salsa feta amb maionesa, julivert i xampinyons. Salut
ResponderEliminarFrancesc Cornadó
i si la maionesa porta all tendre, millor!
Eliminarbona cuina, Cornadó.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarMolt interessant entrada per a l'apreciat espàrrec, ornament de taula rica i deliciosa menja en taula pobra, o sigui, apreciat per tothom fins i tot pels pintors.
ResponderEliminarResulta utilíssim com a diurètic i també per fer sortir agulles que t'hagis empassat, que la fibra embolica i arrossega. També és l'estrella dels règims d'aprimament. Com bé dius, de valor nutritiu en té més aviat poc, però jo ara mateix firmaria per quedar-me com un espàrrec.
He suprimit l'anterior per una errada.
Salut sempre.
Vés, Olga, tan sa com sembla i el ginecòleg me'l va prohibir a l'embaràs i la lactància. Amb el que m'agraden. Els de pot, blancs, ben poc, però.
EliminarSoberbia entrada, kalamar. ¡Quién iba a decir que unos espárragos iban a dar tanto de si! Reconozco que el bodegón (al igual que el paisaje) nunca ha sido tema de mi devoción, pero gracias a tus apuntes voy rompiendo la estúpida barrera que me había puesto. Empiezo a ser fan.
ResponderEliminarSi me tengo que quedar con unos espárragos, me quedo con el espárrago solitario y descentrado de Manet. Una delicia en su modernidad, rompiendo moldes.
El bodegón es un temazo. Los modernos lo vuelven a coger. Los primeros de Barceló son muy especiales, para mí, lo mejor que ha hecho.
Eliminar