Badia de Toyama amb calamars-led |
El que fan les mares. Quan aquestes famelles* de calamar van a desovar, deixen les profunditats, s'acosten a la platja, s'encenen per espantar depredadors i atrauen aliment. És clar que la jugada surt cara perquè moren en deixar la descendència i els japonesos tenen, de pas, la pesca il·luminada. Aquest espectacle natural comença a atraure molt turistes a les platges de Toyama a partir de la primavera.
Aquesta espècie, que agrada molt menjar als nipons, els Hotaru-ika (per la ciència són els Watasenia Scintillans), són de mida petita, uns 7 cm, i tenen uns fotòfors per tot el cos que emeten una llumeta blava per comunicarse amb els altres, la parella o per confondre enemics. A més, com que tenen un ull molt evolucionat, ja que pot veure colors, poden saber quan hi ha llum real i quan bioluminiscència.
No serà que els japos són centenaris de tant menjar calamar? |
* en honor a la veritat, les calamares van acompanyades dels mascles, que ells han de fertilitzar els ous a l'aigua.
Quina vida més senzilla: parir, morir i servir d'aliment enmig d'un esclat de llum de festa major. Hi ha vides que tenen més sentit que d'altres (una reflexió just abans d'entrar a l'aula).
ResponderEliminarI tant! Deu ser que viuen a les fosques, a 300 metres de fondària tot l'any de vida i al final, ve la festa de la llum.
EliminarDeu venir de les "kalamares" l'expressió donar llum, oi?
ResponderEliminarPetons il·luminats i bon cap de stemana
Vés a saber. T'envio un petó ben luminiscent! espero que t'agradi d'aquest mateix blues.
EliminarEste comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
ResponderEliminarCal
ResponderEliminarmolt calamar
per calmar
la calamitat
d'empassar-se algun plat
d'animal desovat
en cru i ben salat.
Quin regal, Olga! gràcies pels aquests versos calmants. Crua realitat la del calamar avarat.
Eliminar