Any Wagner (6) i jo, Stephen Fry

Ser wagnerià li crea una cert malestar a Stephen Fry, cap al final del magnífic reportatge que fa per la BBC, estrenat l'any passat. Quan sabem que parents seus van morir a Auschwitz, quan va passejant per Nuremberg o quan una cel·lista, que va sobreviure al mateix camp, li pregunta per què vol anar a Bayreuth, es troba incòmode però sap donar una resposta sincera i ben argumentada.

Com reconciliar l'antisemitisme i el geni? El documental, tot, destil·la veritat.

Compartim l'emoció que sent en tocar el gran piano, que els de la casa Steinway regalen a Wagner, les notes del final de Tristany.
Compartim la bogeria del jove rei Ludwig i els seus salons amb frescos de temes wagnerians.
Compartim l'agitació als assajos amb Thielemann o Gérgiev.
L'envegem quan passa les pàgines manuscrites de la partitura de Götterdämmerung, o els plànols originals del nou teatre de Bayreuth, modern i sense ornaments.
Fins i tot ens fa gràcia que a una escena vesteixi dels colors de la bandera alemanya.