"La societat no existeix, només existeixen els individus". Aquesta frase de Margaret Thatcher ha estat la divisa d'aquestes dècades de dissolució del que és social i de triomf de l'home unidimensional (l'home que no té altra ànima que l'economia) que ens ha portat fins aquí. Recordo que en la seva visita a l'exposició del Noucentisme, al CCCB, l'únic comentari que va fer va ser davant de l' Arlequí de Picasso: "Deu valer molts diners", va dir. El diner com a mesura de totes les coses. Thatcher tenia un avantatge: no enganyava a ningú. El que deia era el que feia: aïllar els ciutadans, afavorir les desigualtats, desprestigiar l'estat i la funció pública, donar per irremeiable el caràcter natural de la llei del més fort i la inutilitat de posar límits els abusos. Ara la crisi ha demostrat què passa quan s'imposa la idea que no hi ha límits. Però ella ja era fora del món. Tanmateix, la força de Margaret Thatcher li venia d'una virtut que em sembla admirable i que sovint distingeix els bons dels mals polítics: detestava els falsos consensos, que tant debiliten la credibilitat i la democràcia.JRamoneda, avui al diari Ara.
Quin arlequí va veure la Thatcher?
Entradas
No ho sé, pero crec que Ramoneda ha vist molt bé la Thatcher
ResponderEliminarI els britànics que la votaven i revotaven, una de les executores de la desregularització dels mercats financers, que tant de mal ha fet a la llarga.
EliminarDiuen que ara privatitzará l'Infern.
ResponderEliminarSalut
Francesc Cornadó
Doncs no és mala idea, jo llogaria una caldereta pels dies més fredolics.
EliminarQue s'ha mort qui?
ResponderEliminarUna que ahir va provocar molts sentiments, d'alegria, és clar! com l'homenatge que li ha fet el Ken Loach, brillant:¿Cómo deberíamos honrarla? Privaticemos su funeral. Saquémoslo a concurso público y aceptemos la oferta más barata. Es lo que ella habría querido
EliminarNo m'alegra la mort de ningú, però no sabria quantificar la quantitat de mal que ha fet aquesta senyora només legislant (a més de la Guerra de les Malvines, que li van salvar la presidència gràcies al joc que li va proposar la dictadura argentina). El món és més injust des de que van governar els neoliberals com Thatcher i Reagan i la gent normal viu en pitjors condicions mentre que els rics són més rics. I ara assistim a una crisi provocada per uns mercats financers desregulats i insaciables. Com avui deia La Vanguardia esperem que José Luis Sampedro la rectifiqui en l'altra vida.
ResponderEliminarno crec que es deixi, i mentre es discuteixen, a la terra triomfa aquesta cançó pel seu homenatge: molt alegre!
Eliminarhttp://www.youtube.com/watch?v=R0287UFq9SA
Mentre llegia el post pensava citar el que ha dit Ken Loach "Privaticemos su funeral ..." però t'has avançat.
ResponderEliminarL'Arlequí que hi havia a l'exposció del Noucentisme era el de 1917, del museu Picasso de Barcelona.
Gràcies, Timamót, hi ha tants d'arlequins que m'ha quedat el dubte de saber quin era el que va "interessar" tant a la Margaret.
EliminarEns veurem a l'OBC divendres? una abraçada