miércoles, 27 de marzo de 2013

de Rodríguez


Un sensacional músico de Detroit de los sesenta cae en el olvido. Misterioso y fascinante retrato, documental perfectamente narrado, y unas canciones por descubrir. Que nadie os explique nada, simplemente, id a verla y sabréis de lo que estoy hablando. Por supuesto, en versión original.

No pongo el video de promoción porque, para mí, da demasiadas pistas..
Sólo algo que no entiendo, para los que vayáis: ¿Por qué no hay negros en el polideportivo?

7 comentarios:

  1. Vaja, em pensava que estaves sola... Prenc nota; del documental, vull dir.

    ResponderEliminar
  2. Post per a iniciats.
    Bona cultura, per cert. Jo només arribo als doblatges.
    Miserere mei, Deus.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ai, Olga, la VO és sempre subtitulada i les cançons també. Igual t'agrada, és una mica Bob Dylan, però millor! Molt bona Pasqua.

      Eliminar
  3. N'he vist moltíssimes, de subtitulades, que impedeixen veure bé la figura i expressions mentre llegeixes, i jo llegeixo ràpid, però així i tot, és carregós.
    Haurien de doblar els films castellans (de Madrid en avall) i alguns de catalans, perquè no saben vocalitzar gens bé i tot es perd, vergonya els hauria de fer. Però a col·legi no n'ensenyen, ni de llegir bé en veu alta.
    En canvi, felicito els dobladors per la seva bona vocalització. És com els cantants: els bons saben vocalitzar, els xiripitiflàutics no.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. La veritat és que en aquest documental, tot i tenir un bon nivell d'anglès, vaig haver de llegir força, l'anglès sudafricà no és fàcil. Per descomptat hi ha actors de doblatge magnífics, però encara així, m'estimo més sentir la veu pròpia de l'actor de la pel·li.

      Eliminar
  4. L'acabo de veure: molt bona. Si no hi ha negres al poliesportiu és perquè aquesta música només es va popularitzar entre els blancs.

    ResponderEliminar