 |
| La foto a la portada de LES VEUS DEL PAMANO |
Confesso que en veure la portada vaig pensar en un altre Cabré musical. Sí, la obra és coral, entrentinguda, maniquea, llarga i repetitiva. Mateixes fòrmules que veurem a Confiteor -d'estil i de tocar la fibra, com torturar nens- amb un guió inversemblant. I cap nota musical.
Ningú vol marxar a Barcelona i mira que en tenen de motius.
El professor protagonista eructa les mateixes tornades a una sofrida filla que no té; poc creïble l'il·lustrat mestre incapaç de seguir la seva família i es queda plantat al poble perdut del Pirineu.
La senyora, podrida de diners, guapa i marcolfa, prefereix també estar-s'hi allà, passant pena pels maquis, avorrint-se ben sola, aguantant al fatxa del Targa i el safareig del carrer.
Aquests dos personatges, que neixen morts, es troben, tot es va complicant de manera barroera i a sobre tenim una beatificació. Quin aiguabarreig.
Aquest entreteniment històric, que em va recomanar amb gran fervor un profe d'història, és un altre destacable best-seller (va portar a fer una fluixeta versió de tv3, salvant l'Orella), ideal per recuperar la son quan un pateix d'insomni, però desgraciadament massa lleuger.
Sort del picapedrer, que ens fa unes pessants làpides que ho resumeixen tot.
Dues novel·les i mitja del JC: no repetiré.
Totes les lectures de K a librarything o gadget, abaix dreta.
Entradas
Cada dia tinc més ganes de llegir Cabré ;p
ResponderEliminari un bé negre! ;D
Eliminara la biblio del cole compren aquestes coses, però també puc tirar de clàssics, que ningú els fa cas.
Silencio casi sepulcral... :-) Como no nos oye nadie, te diré que yo cumplí con L'ombre de l'eunuc, que me gustó bastante, pero esta me quitó las ganas para los restos, aunque tambien es cierto que nadie es perfecto y también hay que comer.
ResponderEliminarL'Eunuc quedó a medias, después vino el Confesso, algo mejor, y ahora éste. Desde luego que tengo que hablar de Stoner, para mí, libro del año.
EliminarGracias por la no recomendación (suelen ser tan útiles o más que las sí recomendaciones).
ResponderEliminarpues, nada, déjame una SÍ-recomend, a parte de la bio de la Guggie.
EliminarAquesta no l'he llegida. Jo encara no n'he perdut les ganes d'intentar-ho.
ResponderEliminarEm pensava que havia fet un comentari a l'apunt "Confiteor", però veig que no; veig que no et vaig dir que, malgrat que prometia molt en els primers centenars de pàgines, la trobava una novel·la fallida, cosa que fot molt quan has de llegir tantes pàgines. Sembla que et prenguin el pèl.
Algunes virtuds sí les vaig trobar al Confiteor, és millor que les Veus.
EliminarLes editorials ja van advertir que abocarien en una o poques persones tots els recursos de promoció, traducció, viatges a l'estranger, etc. i compleixen la paraula.
ResponderEliminarSobretot tenen premi els que escriuen en castellà. A la 8, Etxebarria va tenir una hora de promoció cuniniana. La Vanguardia, és clar.
He llegit "Jo confesso".
I què et va semblar, Olga?
EliminarLes promocions del SJordi són de vergonya, quins elements que escriuen! I en català, déu n'hi do, com la Rahola, que ataca de nou.
Si, per el títol sembla un "Los chicos del coro". A mi em va semblar tòpica, com llegir un llibre de Reverte, tens la sensació d´haver-lo llegit abans. "Pa negre" em va semblar per l´estil però molt millor. Salut. Borgo.
ResponderEliminarConvençuda que hi hauria música coral, què frustrant. Pa negre és millor, sens dubte. Ai, el Reverte..un beso, artista.
Eliminarm'estàs fent venir ganes de deixar-la i endurme'n una altra... Ja m'ho rumiaré....
ResponderEliminarNo, home, això meu s'ha de mirar després de llegir Les Veus. A molts els ha agradat molt. Bones lectures, Francesc!
Eliminar