345 anys té aquest clàssic, que està tan fresc com el primer dia. Amb alguns retocs com ara traduir-lo en prosa (per Belbel), s'ha fet una versió escènica multitemporal, sòbria i elegant. Alceste deixa clar des de ben principi la seva obsessió per la honestedat i la condemna absoluta de la hipocresia. De seguida empatitzo amb ell, com també del seu moderat amic, Philinte, que com se l'estima, li adverteix dels mals de la seva intolerància i de la contradicció d'Alcest en amar la Célimène, encarnació de tot el que detesta.
Pot ser Alceste és extremat, però, la resta dels personatges, no s'analitzen racionalment els uns als altres en totes les converses? Sí que diuen el que pensen, però en llocs diferents i guardant les formes. Tots són força honestos, però els tira molt viure dins el joc social de la cort de París.
El tractament dels personatges per Lavaudant és molt acurat i impecable, en els gestos i la seva imatge:Jordi Boixaderas és Alceste, rígid i tràgic, una mica cridaner perquè està sempre indignat. Vesteix un vestit jaqueta d'aire militar, color indefinit amb coll comunista. El seu parlar és rigurós i ben declamat.
J Bosch - Philinte, dóna un contrast moderat, més expressiu i encantador. Un pèl més adornat, amb una discreta chorrera i un anell. Arriba llavors un magnífic Lluís Soler com Oronte, suau com el blau que porta i alhora extremadament vistós, amb perruca i guarniments barrocs. Borda la transició del seu humor: entra adulant a Alcest i acaba amb una ridícula emprenyada.
La Célimène de Marta Marco es fa una mica odiosa, amb unes sss forçades i gestos de nena frívola. Molt sensual amb el seu cosset i faldilla cintura baixa, sempre de color bronze amb una perruca que recorda tant la de la reina de la nit dels Comediants. Expressa molt bé que és la més llesta i vital. I res no l'afecta.
Rosa Novell es una ben construïda i amargada Arsinoé, una aranya negra plena de blondes. M'han agradat molt els pallassos marquesos Martínez, hilarants i brillants, i no tant, AYcobalzeta com a Éliante.
S'ha dit que l'escenografía de Jean-Pierre Vergier és buida i freda. Jo l'he trobada un encert. Una simple mampara llarga mòbil té en les seves dues cares oposades el fons dels protagonistes: la d'Alceste, negra i plana; la de Célimène, nerviada, blanca, és un penja-robes de preciosos vestits a joc amb el taronja metàl.lic de la noia. Els canvis d'escena consistien en fer-la rotar per uns majordoms de Nèstor tintinaire i afegir pocs elements molt cuidats. M'han sobrat les moneries d'una mena de patge i la música màquina.
Un conjunt, però, que acompanya de forma contundent el text meravellós de Molière.
Entradas
He passat de puntetes per l'entrada (bàsicament el títol, no vull mirar res més) però ja tinc ganes de llegir-la. Aquesta setmana aniré al TNC a veure-la. A veure si coincidim...
ResponderEliminarejemmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm... molt benèvola amb els actors: "Boixaderas... una mica cridaner perquè està sempre indignat"; una mica molt cridaner i esgotadorament indignat, sense cap matis mes. Un interesantíssim personatge reduït a la indignació. "Marta Marco es fa una mica odiosa, amb unes sss forçades i gestos de nena frívola" Es fa absolutament insuportable, i si las sss son forsssades per fer-se la interessant em va despistar del tot. I no lo exige el personaje. "No tant, Aycobalzeta com a Éliante" Un altre de jutjat de guàrdia. Res a dir de la teva opinió de la escena i de la admiració per Molière.
ResponderEliminarHas fet bé, apuntador, de llegir-te-les després. Ja ens diràs què t'ha semblat.
ResponderEliminarJL, t'asseguro que per mi això van ser petits defectes colaterals dels personatges. Només li recrimino a Alceste que no fos més tendre quan està amb la noia. No n'està tant per ella? un descuit del director?
Una crònica ideal, Kalamar! Jo vaig veure el vell Misantrop traduit per Bru de Sala i interpretat per en Flotats i, tot i l'accent de l'actor i directot, tan teatral- em va deixar un record imborrable.
ResponderEliminarEstà clar que aquest record m'impedirà a anar a veure en Boixaderas propietari d'una veu preciosa, una dicció perfecta i un bon sentit de l'art de declamar però el noi em cansa: estic tipa de que em vulgui vendre cotxes i neveres, de que els actors més atractius tinguin la seva veu. Temo, fins i tot, tenir-la jo qualsevol dia i espantar la gent!
La teva opinió de l'escenografia té molt valor. És nota el teu gust tan evolucionat. És l'única cosa que sentiré perdre'm.
Salutacions!
M'alegro molt de que opinem força similar tu i jo.... No se que li pasaria a en Josè Luis donç... No tindria el dia o no habria lligat encara a aquellles hores.... Jejeje
ResponderEliminarPer mi les interpretacions fora de tot dubte, de lo millor de la temporada. T'estic contestan asegut en un minibus tot mirant l'Adriatic i els fiordos entre illes i tornant de Mostar a Bosnia...... Elis.... Elis
Miquel: Si fos per no haver lligat, mai m’agradaria res, que no practico l'art. Altre cosa es que estigui tip de que em cridi tothom i ja no suporti que m'ho facin també al teatre.
ResponderEliminarJose Luis
ResponderEliminarSuposo que has entes que era No mes que una forna de fer-te broma. Jo tampoc lligo a hores d'ara i prou be em va. Una forta abraçada
hola, Glòria,
ResponderEliminarFa molts anys, als 80? vaig veure una obra de Molière amb Flotats i també tinc un llunyà bon record.. segur que no vols provar? ara, si et cansa en J Boixaderes, ho pots passar magre perquè parla i parla i parla.
Miquel, jo aquí estressada i tú fent Elis-elis, t'ho perdono perquè suposo faràs una crònica viatgera de primera.
ResponderEliminarJL, no te enfades en mi pecera. Además, no tienes razón, el arte te sale hasta por tus orejitas respingonas!
Miquel, aquets pobretons de blogger no tenen ninotets i a la que et descuides sembla el que no es. ¡Que dura es la vida del comentarista també!
ResponderEliminarkalamar, no me he enfadado ni por la punta de las orejas, pobre de mí. Por cierto: Boixaderas parla i parla i parla... ¿te marea?
ResponderEliminarJL, a mi no me mareó nada. Pero si que con el fondo negro se veían partículas salivales a toda velocidad, de Alceste y su amigo.
ResponderEliminarEspero i desitjo (és una manera de dir, eh?) que tant José Luis com tu diferiu, i a ser possible al màxim, sobre l'opinió que teniu tots dos del mateix espectacle..., i és que m'ho passo pipa!
ResponderEliminarNo he vist l'espectacle, del qual sí voldria dir que no acabo d'entendre com havent-hi ja en català dues versions en vers (la de Joan Oliver í la de Bru de Sala) han hagut de fer-ne una de nova... en prosa!, condició que vaig llegir que havia posat el director francès per dirigir-la. Té nassos la cosa!
Assur, pensa que kalamar es fan de Boixaderes i jo amic de ella i no he volgut fer sang. Ja ho diu ella mateixa: “Només li recrimino a Alceste que no fos més tendre quan està amb la noia” la qual cosa vol dir “¿Per què també la cridava com a tothom?” Potser es que antropos es genèric e inclou oginos, no ho sé, que soc de ciències :-)
ResponderEliminarLa prosa sonava bé, però ves a saber si un recitat no hauria canviat moltes coses, perquè anaven a tota bufa i en vers haurien d’haver-se aturat com a mínim entre estrofes i modular una mica. No ho dic del tot en broma, perquè al final penso que el culpable del que no em va agradar va ser el director, que potser volia aquest odi-cridòria i la prosa li anava millor, com les cintes de bales per les metralladores.
Assur, la traducció va ser molt més que correcta. Ara, segur que les anteriors eren excel.lents i potser ens haguèssim estalviat una pasta..
ResponderEliminarJLmira que sona bé anthropos i què malament, oginos, a part de l'etimològic em recordo d'un altre significat..sóc nena Ogino segons ma mare!
També penso que el director és el responsable de l'indignat.
Ejem.... no es que et vulgui fer mossegar la pols però... ¿has dit indignat? :-)))))
ResponderEliminarEs veritat: Indignat. I un bon misantrop ha de estar una mica per sobre d'aquestes postures, mes cínic (i rialler) que eternamente enojado (perdona a tu pueblo señor). Fem un pacte: Una direcció desastrosa i m'oblido de Boixaderes (però no de la in-so-por-ta-ble nuvia i de la seva no menys idem amigueta)
Mai me’n havia adonat, :-) i te nasos que el senyor aquest es digues Odona: Mètode o dona o abstinència, segons el dia. :-)))
També vaig enyorar un cert cinisme en moments que el text ho permet, que no són pocs. Veus? al final estem fumant la pipa de la pau i la concòrdia!
ResponderEliminar