Comparteixo un document que m'ha emocionat molt, gràcies a l'Apuntador:
Alice Herz-Sommer, també coneguda Alice Sommer-Hertz i Alice Sommer, (nascuda 26 Novembre 1903) és una pianista txeca, professora de música, va estar interna al camp nazi de Theresienstadt i és la més vella supervivent de l'Holocaust, que se sàpiga. Viu a North London des de 1986.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Entradas
A "Shoah" (el documental més terrible que mai hagi vist fins ara) també s'explica que els qui se'n van sortir tenien projectes i motius, i van aconseguir mantenir-los. Tenien una finalitat per viure, i per algun motiu van ser capaços de no perdre-ho. També resulta molt interessant llegir com ho explica el Jorge Semprún.
ResponderEliminarPer cert: volia citar el concepte de "resiliència", que en peagogia fem servir molt sovint, i que va engendrar un supervivent dels camps que val molt la pena llegir.
ResponderEliminarNo sé si tindria fetge per suportar el documental que esmentes, Lluís, sóc de mal patir. Aviat em passaran l'escrit del Semprún i espero arribar fins al final.
EliminarAixò és una lliçò de comportament en la vida, d'haver acceptat un destí tràgic i haver-se'n pogut sortir amb les defenses mentals necessàries per seguir vivint convertint un dolorosíssim trauma en una experiència de la que aquesta dama n'ha tret un bon profit. Fins i tot sembla impossible que arribi a dir que ja li està bé el què li va tocar passar però, si ún no és capaç de prendre aquuesta actitud optimista, està condemnat a l'amargura del record cruel i constant.
ResponderEliminarCommovedor aquest reportatge, Kalamar.
és molt alliçonadora la seva actitud, a partir d'ara pensaré en ella abans de queixar-me. M'agrada molt quan diu que li encanta sentir les coses que li expliquen els demés, i nosaltres, què poc que sabem d'escoltar.
EliminarJa et pots imaginar com em commou veure-la i sentir-la. És impressionant veure com conserva aquest esperit després de tot el que li va tocar viure.
ResponderEliminarL'any passat vaig ser a Theresienstadt, una ciutat de mentida que el monstre Reinhard Heydrich va fer servir com camp de concentració pont cap a Auschwitz. És el camp dels nens. hi ha parets senceres cobertes amb els dibuixos que van fer abans de trobar-se amb la mort.
La veritat és què no en sabia res d'aquest camp de nens, fins al reportatge aquest. Què poc sabem encara de la història.. ens refarem de la crisi o tornarem a fer-nos tant de mal? Hem de vèncer el pessimisme que es filtra per tot arreu.
EliminarEl meu home encara recorda molt impressionat la visita a un museu de Praga, l'any 1971, on conservaven els figurins del vestuari que improvitsaven amb pots i tota altra mena d'estris per a les representacions de "La Flauta Mágica" de Mozart que es feia al camp. També hi havia testimonis de les classes que feien per als nens els músics i científics empressonats.
ResponderEliminarTenim a casa un CD que es diu Terezin/Theresienstadt que va editar Anne Sofie von Otter i on participen cantants com Christian Gerhaher on es recullen cançons de compositors de Terezin. Hi ha fins i tot cançons de cabaret! Una de les més impressionants és el Lulabally Wiegala d'Ilse Weber que es pot sentir, cantada per la von Otter, entre el minut 1:06 i 3:22 d'aquesta entrevista que miro d'encloure
http://www.youtube.com/watch?v=Ptd388ZR7qM
és molt frepant i commovedor pensar que hi havia mares que entre tant d'horror poguessin escriure nanes tan tendres.
EliminarMoltes gràcies pel document que em miraré un altre cop amb calma.