Casa de barrets

Hauria d'haver titulat l'apunt amb Mi otro Mendelsohn (2), però sent com és aquest edifici una fàbrica de barrets, ho deixem tal qual. Quan les famílies Hermann i Steinberg deixedeixen fusionar les seves empreses al 1921, encarreguen a un amic seu,  l'Erich Mendelsohn, una nova fàbrica a la zona industrial textil de Luckenwalde (Brandenburg) que en menys de dos anys estarà acabada. 

A una superfície de 10.000 metres quadrats es desenvolupen quatre naus, oficines, les sales de calderes i turbines i les seccions de tint. Mendelsohn està realment ocorrent a aquesta darrera peça,  el sostre de la qual s'aixeca en forma de gran i original barret-xemenia piramidal per ventilar amb més tirada. Aquesta peculiar coberta de formigó, fusta i vidre es converteix de seguida en un segell distintiu i conegut del polígon, el Capell de Luckenwalde. L'arquitecte va estimar sempre molt aquesta obra i la considerava millor, fins i tot, que la Einsteinturm.

Darrera Mendelsohn, al 1933 també van haver d'emigrar els empresaris i les naus van ser algunes destruides i d'altres utilitzades per fabricar munició i armes antiaèries pels nazis. L'Alemanya comunista les va aprofitar com a plantes textils. Amb la caiguda del mur al 1990 es va començar la restauració que ha posat al descobert l'estructura de formigó, els marcs de fusta, envans i façanes amb jocs de totxana. Tot el complexe es va considerar monument nacional, com tants d'altres de l'Est germànic, on es recupera amb cura i valora molt el patrimoni industrial.

És una obra que menciona molt de passada en Zevi als seus tractats i he de dir que, malgrat ser tan avançada al seu temps i tenir una geometria tan valenta no m'apareix als meus apunts de història de l'arquitectura.  La vaig descobrir de casualitat preparant el post de la torre Einstein.