amor de joguina

Uns nens de dotze anys s'escapen per viure el seu primer amor en una caleta, la Moonrise Kingdom, una illa dins l'illa dels tristos adults-quina colla d'actorassos- que viuen a cases de nines, campaments de soldats caquis i fars bicolors. L'aventura dels nois es fa molt atractiva per ser una història emocionalment profunda però que visualitzem a través de la superfície dels binocles, les infinites simetries i els colors de conte. Tot és agradable i càlid excepte quan la por dels adults  (i nosaltres, espectadors) i l'instint la protecció de la canalla s'activa hàbilment per Wes Anderson. La narració té moments d'humor juganer i delicat, no li falta ni sobra res i té una durada apropiada per una obra tan ben cuidada.

A part de ser una exquisidesa visual, tenim l'acompanyament de la preciosa música, fonamental en cada seqüència. Comencem amb la Guia d'Orquestra de Benjamin Britten i rematem al final amb una altra guia, la del moment de la tempesta, explicada pel protagonista -de dicció particular: sembla que porti braquets- quan arriben els crèdits de lletra lligada. La compón el músic que més està treballant aquests darrers anys, Alexandre Desplat, autor de la BSO de La Noia de la Perla on apareix també una metàfora-desfloració amb l'arrecada.

Una pel.lícula que gaudiran especialment els que han viscut la infància a mitjans dels 60, els estius dels quals eren tan alliberadors i confitats amb la música francesa.