No he fet recerca i per tant la meva teoria potser ja ha estat explicada, però retirar les conegudes barres verticals a mí em fa pensar en diferents motius:
-Lectura molt més clara dels logotips patrocinadors (groc brilla molt més sobre violeta), escuts i marca esportiva.
-Tornar a una simetria amb una imatge d'espassa làser sobre blau radiactiu per competir amb força contra els gal·làctics.
-Bona visibilitat televisiva encara que no es tingui possessió de la pilota.
-Suar la samarreta quedarà ben disimulat amb els colors fent transició.
-La nova era sense el místic entrenador necessita d'un escalfador raig diví que arriba dels Cels.
-Confondre en temps confusos, ser blaugrana significa ser tricolor.
-Una imatge molt diferent a la històrica ajudarà a vendre més unitats, els degradats estan de moda.
-La franja vertical de contorns foscos estilitza i farà més alts els baixets de la plantilla.
-La franja central no quedarà molt alterada en les talles petites i petitíssimes.
-Si no té sortida comercial, no passa res, cal provar, equivocar-se i donar imatge de valents emprenedors. Les ratlles estan molt manides i molts dels equips en porten.
Els que esteu degudament informats ja ens aclarireu els dubtes, que segur que el Inmundo Deportivo i el Spot, diaris de més tirada a casa nostra, n'hauran omplert metres quadrats del tema. Jo, que voleu que us digui, posats a escollir em quedo amb l'equipament més afavoridor pels esportistes, aquell que només té el blau a l'esquerra i el vermell a la dreta i pantalonet blanc: una imatge d'antigalla distingida de senyoret que fa salut:
El que si recomanaria als del merchandising de la casa és pensar en el més petitons i començar a dissenyar una mascota d'equip, perquè comencin a sentir els colors sent nadons i els acompanyin a l'hora de fer nones. He pensat que la millor seria una reversió, com el Mariscal en sap fer, d'una preciosa granota verinosa americana, la coneguda pel nom de fletxa blaugrana, petita y vistosa però altament perillosa:
 |
| Oophaga pumilio |
Post anterior dedicat a la parelleta, aquí
Entradas
Estic totalment d'acord amb el teu post anterior i em desespera que els catalans s'encallin amb el Barça com si fos un referent idelògic. Una cosa és divertir-se i l'altra mitificar esportistes. Quina aburridíssima parafernàlia!
ResponderEliminarMolt bones les teves teories sobre el nou disseny de les samarretes. Jo penso obertament que l'empalagós Sandro ha donat feina a Nike, la "seva" empresa.
Com que molta gent no sap què vol dir "niké" però tu sí, doncs: Kalamar Niké !
Avui, Glòria, els he preguntat als alumnes si sabien què és Niké i m'han respost perfectament..el que fan les marques d'esport per la cultura!
EliminarSense cap mena de dubte, jo també em quedo amb el primer disseny.
ResponderEliminarQuins temps aquells en què els sportmen podíem gaudir de l'aire lliure sense aglomeracions!
i sense fums! ja està bé que corrin a milers, millor que els milions escarxofats a la cadira com jo, ara!
EliminarOstres, quina anàlisi! Bravo! T'he de dir que he vist unes quantes samarretes del nou model pel centre de Barcelona i m'agraden molt. Guanyen al natural. Per descomptat que la d'aquesta temporada per a mi ha estat un dels pitjors dissenys.
ResponderEliminarApuntador, has tornat! estic d'acord amb què és millor la 12-13 que la 11-12 i espero veure la nova en directe aviat, que els meus tutorandos es disfressen quan el Barça guanya...
EliminarPues no sé, me has dejado patidifuso con esa cantidad de explicaciones para el nuevo diseño, que, de momento, no me gusta demasiado. Yo discrepo muy poco, porque la que me gusta mucho es la del centenario, aunque todas son muy bonitas :-)
ResponderEliminarGloria: Mitificar esportistes també pot ser divertit i formar part del joc ;-)
la primera y la del centenario son gemelas, aunque mola más con pantalón blanco, remarca el muslamen. A ver si a tí se te ocurre alguna explicación más desde tu corazoncito bicolor.
EliminarM'has fet pensar en un tema en el qual, si no arriba a ser per tu, no li hauria dedicat ni un segon. Crec que el darrer disseny respòn a la necessitat de destacar el patrocinador de la dictadura de l'orient mitjà. El Sandro Rosell (amb qui vaig compartir aula a l'antiga EGB) va deixar clar que el Barça és un sentiment, tot i que no va especificar quin. Deu ser per això que els colors es difuminen i que la dictadura qatarí pren relleu.
ResponderEliminarJo crec que el Barça (i el futbol en general) tenen els dies comptats: crec que amb les millores educatives que ens venen, els ciutadans i ciutadanes s'interessaran per la lectura, l'art i els museus, i deixaran d'anar al futbol.
Segur que sí, Lluís, venen temps gloriosos.. m'has fet fixar-me en el detall que Unicef queda tocant el cul i Qatar, marcant pit!
EliminarDoncs sí, quasi res. Tota una declaració de principis i de prioritats. Per si a algun ingenu (encara en queden?) se li havia escapat.
EliminarJo només demano que el curs que ve el Barça passi a segona (junt amb l'Espanyol, evidentment).
En primer lloc vull felicitar-te per la tesi sobre les diferents samarretes. En segon lloc, a mi m'agrada que cada any canviïn (m'avorreix sempre veure el mateix, com en el cas del Madrid que no té massa alternatives al blanc nuclear). Finalment, està clar que tot es qüestió de calés, si es vol tenir els millors jugadors del mon, se'ls ha de pagar (o us penseu que el Messi i Cia. estan aquí per amor!!). El romanticisme està molt bé, però no passaríem de ser un 7è o 8è equip, tipus Athletic de Bilbao, cosa que d'altra banda, a mi particularment no m'estaria malament.
ResponderEliminarTotalment d'acord amb el darrer paràgraf del Lluís Bosch.
i totalment d'acord amb tú, Josep. A veure quan el Barça es nodreix només de catalanets..potser aviat si han de pagar els impostos que ens deuen!
Eliminar