Cronenberg no m'ha convençut en la construcció d'aquest triangle que des del principi s'aixeca molt irregular. La turbulenta relació entre el psiquiatra Carl Jung (Michael Fassbender), Sigmund Freud (Viggo Mortensen) y una pacient i futura doctora rusa, Sabina Spielrein (Keira Knightley) és formalment exquisida (caracteritzacions, fotografia i entorns) però el guió trontolla força i no veig el geni de Cronenberg enlloc. La podia haver dirigit qualsevol altre. Classicona de concepte, sense cap gir interessant encara que el tema té molta carn per cuinar: cuestionar els principis del pare Freud sobre la psicoanàlisi i l'inconscient. Fins i tot es fa malbé la part més intelectual dels diàlegs i les cartes dels professors amb inexplicables bobades extrasensorials.
El més imperdonable és el casting: mai m'ha agradat la Knightley i aquí confirmo que sobreactúa amb molt poca fortuna. Fassbender manté una rígida màscara arrufant cella tota la pel.li. La parella no traspua cap tipus de química, ni orgànica ni passional. Vigo M s'aguanta força creïble darrera d'una continua cortina de fum. Al tercet s'afegeix Otto Gross (Vincent Cassel), un metge-pacient decidit a traspassar els murs, el més convincent.
Tornem a tenir referències wagnerianes a la banda sonora. Molt adient l'arribada al Walhalla del jueu, Nova York! o la barca dels amants amb notes de Tristany. Es parla del mite de Siegfried de passada però no s'entén res al contexte del film. Fins i tot uns disciplinats pacients psiquiàtrics escolten emocionats la Walküre. Wagner en versió light a tot arreu. La música del compositor H. Shore en canvi és mes aviat vulgar i resta molt superficial.
En lloc de col.locar el tràiler us poso una de les converses clau a un cafè de Viena on els senyors mengen pastissos, fumen i llegeixen a sobre de faristols:
Entradas
Malgrat tot, la penso anar a veure, encara que només sigui pels actors.
ResponderEliminarTantes expectatives que m'havia fet amb el tràiler....
ResponderEliminarNo hi veig enlloc l'autoria de Cronenberg, un director amb tanta força personal. És a dir, com tu, penso que la podia dirigit qualsevol altra. La Knightley fa un gran esforç -que no s'hauria de notar- per demostrar inútilment que és una bona actriu. Solament està bé a l'escena final quan visita els Jung.
ResponderEliminarContrariament a tu, Fassbender em sembla molt bé en el seu paper d'home d'una peça, menjat per la repressió i abocat a una relació sexual molt peculiar. Per mi, ell i Cassel són el millor de la pel·lícula. Mortensen...està ben caracteritzat de gran i els paisatges puntejats per Wagner són molt bonics.
Ei! M'ha agradat llegir el que dius tan directament, Kalamar!
Potser no era el meu dia, però la vaig trobar fluixeta. Aneu, que m'agradaria saber la vostra valuosa opinió, Allau i Joaquim. Els actors estan bé però la pacient..es mereix uns quants electroshocks!
ResponderEliminarHola Glòria, no sóc neutral, al Vigo li tinc una especial i irracional devoció des de que sé que és poeta i pintor (i a + guapo, guapo)
ResponderEliminarPues tu crítica me parece muy acertada. En mi opinión los dialogos no están bien construidos, el ritmo es soporífero - la amiga que me acompañó pegó más de una cabezada- Hay algunas escenas que resultan difíciles de creer donde los actores sobreactuan, para los que todavía quieran verla mejor no entraré en detalles de la historia.
ResponderEliminarCreo que semejantes personajes merecían una peli más interesante, sobre todo cuando gira entorno a sus vidas y estudios.
En síntesis, me parece una peli fallida, que me aburrió soberanamente.
Como distracción me dediqué a buscar en la música a lo Luis Cobos -pero sin el chacachá de la maquina de fondo- los motivos Wagnerianos puñeteramente mutilados:: el idilio de Sigfrido, la cabalgata...nunca entenderé el porqué ese refrito tan horroso estando los originales que son belleza en estado puro.
En síntesis no la recomendaría, ni siquiera para un día de lluvia. Una estupenda crítica Kalamar
Encara no sé si l'aniré a veure, però la manera com, al vídeo, en Sigmund acaricia el puro fa pensar que en aquell moment pensava en coses verres, verres, més que no pas en el futur del seu xiringuito.
ResponderEliminarBienvenida Assai, y muchas gracias. Yo no me llegué a dormir porque esparaba que la cosa mejorase pero con tanta Keira era difícil. Una pena.
ResponderEliminarAi lo rat, Siegmund es pasa tota la peli empurrat i absolutament serè. La verra és una altra. També sonen les berres als paisatges wagnerians.
ResponderEliminarL'acabo de veure, és un dir, perquè he passat més estona adormit que despert. Cada vegada que obria els ulls trobava tota mena de motius per tornar-los a tancar. Quina cosa més plana i poc interessant! Segur que l'ha filmada en Cronenberg?
ResponderEliminarA que sí? Cronenberg desaparegut! estic impacient per llegir la teva crònica, Allau.
ResponderEliminarNo seria decent fer-ho d'una pel·lícula que només he vist fragmentàriament i no he sabut com agafar-la.
ResponderEliminar